“A veces, lo que una persona necesita no es una mente brillante que le hable, sinó un corazón paciente que le escuche”. (Anònim trobat per Intenet)
“Acompanyar és afegir alguna cosa a la vida dels altres”. (Noel Clarasó, escriptor)
“¿Te sientes frío... y perdido en la desesperación? // Intentas encontrar la esperanza // pero el fracaso es todo lo que has conocido // Recuerda toda esa tristesa // y frustración // y déjala ir...”. (Iridescent, Linkin Park, 2010)
Acompanyar significa estar i sacrificar temps i presència. Acompanyar pot significar sentir l’altre i escoltar-nos a nosaltres amb l’altre. Acompanyar és un procés, un camí entre dos subjectes vitals. A vegades, aquest acompanyament és professional, en altres personals, familiars i amorosos. Tots tenen en comú l’essència de ser un procés vital i cap als diferents significats i definicions que té la vida.
L’acompanyament no és un procés forçat, no pot ser-ho, ja que si fos així, parlaríem d’estar amb l’altre, sense res més, sense sentir o empatitzar amb ell i amb les seves emocions. No es produiria cap aprenentatge entre els dos subjectes vitals i el forçat acompanyament es convertiria en un espai de relació compartit que s’acabaria, en finalitzar l’horari laboral o, simplement, apagant les llums de l’habitació a la nit.
Acompanyar és un procés lliure entre dues persones. Sentir-se acompanyat és la voluntat de voler sentir a l’altre, d’escoltar-ho i de no jutjar les seves decisions o accions. Acompanyar és comprendre’s i comprendre, assumir i reelaborar conjuntament allò que ens succeeix en el procés, allò que ens va passar i allò a on volem arribar, si ho veiem clar. Acompanyar és la voluntat de creure en l’altre i en les seves potencialitats, de forma incondicional.
I quan no volen sentir-se acompanyats, què podem fer? Quan ho intentem, contínuament i insistentment, i no hi ha possibilitat ni voluntat de deixar-se cuidar o de sentir la força de l’acompanyament o la calidesa de la mirada de l’altre? Què podem fer quan la cuirassa i la por és superior a l’ànima i a l’essència de la persona?
Primer, si cal fer una llista, hauríem de tenir paciència i no llançar la tovallola o esperar que soni la campana per descansar. La paciència és una eina important en tots els processos vitals, ja siguin professionals (una feina estable, millors sous...) o personals (”construir una família”, estar presents amb els teus...). La paciència ens permet conèixer altres conceptes claus en l’acompanyament a persones i a nosaltres mateixos com la constància, la perseverança o el respecte.
Segon, si continuem amb les llistes, observar, mirar i atendre, evitant l’actuació immediata o la insistència perquè ens vegi a nosaltres. Ells ja ens veuen, i massa que ens veuen, i, en aquest segon punt, hem de ser nosaltres que els veiem a ells. Hem de ser capaços de veure la seva essència i no les etiquetes, marques o motxilles que portin. Hem d’observar i redescobrir l’essència de la persona que ens trobem davant. Aconseguir mirar-la i que ens miri als ulls.
Tercer, reconèixer la seva subjectivitat com a persona i veure’l com un ésser únic i diferent de la resta de persones amb qui poden conviure. Veure i reconèixer les seves potencialitats i les seves vulnerabilitats, per poder assumir i encetar una reelaboració de les seves creences instal·lades i redefinir-les. Tornar a veure i sentir-se vist com a persona i no com un més, ja sigui un historial mèdic en un hospital o un semestral en un centre residencial d’acció educativa (CRAE) o la posició en una llista escolar.
Quart, escoltar, activament o passiva, però parar l’orella i sentir allò que ens expliquen, oralment o sense cap paraula. Escoltar el seu malestar, sentir les seves alegries i les seves marques, reconeixent les seves ferides i la seva vulnerabilitat. Escoltar i que es puguin sentir escoltats, no jutjats, simplement, reconeguts en el seu moment i decisió vital. Escoltar és reconèixer a l’altre, donar-li suport i presència. I també dona la possibilitat de poder reconèixer, veure i escoltar a l’altre, a aquell que ens acompanya, que ens veu i hem vist i que, justament, en aquest moment d’intercanvi el veiem i li donem sentit i vida.
Els professionals i artesans de l’acompanyament que són totes aquelles persones que es dediquen a acompanyar i a la cura de les persones, coneixen la importància d’aquest petit llistat, d’aquesta petita eina de recursos que poden desembocar en altres i que tenen a veure en el procés de creixement, reconeixement i empoderament de les persones. Allò que pot evitar que aquest fet, es pugui portar a terme, són les imposicions humanes i culturals que ens envolten: les etiquetes, la competitivitat la burocràcia i el temps... Sort dels i les companyes professionals i artesans que ens envolten en aquesta tasca que tendeixen a oblidar-se o ignorar aquests ítems i veuen a les persones que acompanyen i atenen als seus serveis, fins i tot, més enllà del seu temps laboral, barrejant-se, en certs moments, la seva vida fora de la feina i més personal amb allò viscut a la feina.
I llavors, ens podríem preguntar que en professions on l’administració no té cura dels seus artesans i professionals, quan existeixen direccions d’institucions que valoren els resultats per sobre dels seus professionals i artesans, qui escolta a aquests professionals i artesans de l’acompanyament i la cura a les persones? Possiblement, i no és cap certesa, els companys i les companyes amb qui comparteixen la vida i el significat de viure que, a vegades amb una mirada llunyana de la seva professió o més propera, escolten, donen suport, recolzen i acompanyen els instants viscuts i situacions professionals que han emocionat o han pogut fer mal i que no han estat possible despenjar de la pell i de l’ànima dels professionals i artesans de la cura i de l’acompanyament a les persones i que han entrat, durant un temps determinat i marcat en la seva convivència diària. Un temps, a vegades, pactat per poder sostenir la resta de vida que ens queda per viure i per aprendre, allunyada del nostre dia a dia professional i emocional.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari