Què fem amb un o una jove al qual la societat demana que es formi pel seu futur... però mira endavant i veu un futur buit de contingut? Com li expliquem que el demà parla d'un futur que avui no existeix? Com li diem que en molts casos s'està formant en continguts que demà estaran obsolets? Com entendre que s'obre camí cap a unes professions que demà seran unes altres? Què fem, en definitiva, quan el futur no se sent com una opció? Quan l'aquí i ara és l'única porta oberta, i no es veu futur més enllà?
Com diuen des de l'European Anti Poverty Network, Red Europea de Lucha contra la Pobreza y la Exclusión Social (AEPN): “No hi ha societat que pugui albirar el seu futur amb claredat, mentre el present de la seva joventut resulti tan crític. I no hi ha polítiques que resultin efectives, mentre no comptem amb la veu propositiva i la participació activa de la nostra joventut, especialment de la que parteix amb majors desavantatges i experimenta en primera persona els rigors de la pobresa, l'exclusió, la discriminació i la invisibilitat”.
El jovent ens arriba cada cop amb menys experiència laboral i, aquesta, més precària i amb menys ingressos, amb unes dificultats d'accés a l’habitatge que converteixen el seu desig d'emancipació en tota una odissea, amb un coneixement de les noves tecnologies centrat només en les xarxes socials i, per tant, allunyat dels requeriments de l'actual mercat de treball.
Segons dades del tercer trimestre de 2021 de l'Enquesta de població activa (EPA) la taxa d'ocupació juvenil es va recuperant... però no la temporalitat dels seus contractes (53,4% dels i les joves assalariats tenen contractació temporal, 8,8 punts percentuals més respecte al mateix període de l'any anterior). L'emancipació del jovent, lluny de millorar, empitjora any rere any (15,5%, caient per vuitè trimestre consecutiu). La majoria de la joventut estan condemnats a no poder-se independitzar... malgrat treballar. En quina situació els i les situa aquest fet?
Diverses són les polítiques actives existents que busquen combatre l'atur juvenil, promovent un retorn al sistema educatiu i una incorporació al mercat de treball. Variada és l'oferta formativa d'ensenyaments postobligatoris, però tenim un gruix de joves que ha abandonat els seus itineraris formatius al·legant una manca de motivació i de propostes interessants. On és el desencaix? És el model educatiu el que no encaixa en aquests joves, o són ells i elles els que no encaixen en el model educatiu existent? Des de quina perspectiva ens ho mirem, condicionarà la intervenció que hi vulguem fer. I com gairebé tot a la vida, el gris abunda més que el blanc i el negre.
Tot el potencial que el jovent té pot arribar a ser crisi o oportunitat, segons es manifesti aquest. Que el futur d'una societat vindrà marcat pels seus joves d'avui, és una realitat. Com més ajudem a fer que el seu desenvolupament contribueixi al seu propi benestar, més ens aproparem a un futur benestar social.
Els programes que atenen a joves no es poden limitar a ser simples programes d'orientació. Cal repensar aquests projectes per dotar-los d'elements que els enganxin. Hem d'incorporar-ne espais de reflexió, d'aprenentatge significatiu i de sensibilització en què fomentem la consciència social, descoberta de les diferents esferes vitals que els ajudin a remoure motxilles, afrontar pors, inseguretats i angoixes que els ajudin a construir un pla d'acció (vital, formatiu i laboral) que rescati i fomenti les àrees força alhora que identifiqui i entreni les àrees de millora, amb la intenció d'assolir un objectiu professional que també ha de ser vital... o no serà.
Les persones joves tenen uns tempos i ritmes de vida que no són els de molts dels programes dissenyats. No entendre que ells necessiten aturar-se, sortir, mirar-s'ho des de fora, tornar a entrar, provar, marxar, tornar a provar... És no entendre els i les joves.
No podem mirar-nos un absentisme necessàriament com un abandonament, ja que molts cops no és més que el punt d'inflexió a un canvi vital. Els i les joves necessiten entendre per creure, necessiten viure per integrar. La “inacció” dels joves molts cops no és tal, ans al contrari, està carregada d'acció... continguda.
Si els ajudem a descobrir què els motiva, a entendre què els fa aixecar-se d'una cadira, arribaran on vulguin arribar, entendran que passar del jo vull i a més a més jo m'ho mereixo i ara ja sé que jo puc... és una realitat, no només paraules escrites.
Que aquest camí estigui, a més, carregat de valors socials que els ajudin a esdevenir millors persones que contribueixin a crear una societat millor, també és cosa dels i de les professionals que els acompanyen, així com de les entitats que hi ha al darrere.
Necessitem dotar els programes per a joves d'accions formatives adaptades a les necessitats de cadascun d'ells. La persona jove com a protagonista activa del treball a l'aula (o fora d'ella). No té la mateixa necessitat formativa un jove que ha abandonat l'institut perquè sentia que no encaixava, que la d'un que ha abandonat els estudis perquè s'ha hagut de posar a treballar, o la d’un que els ha finalitzat, però no troba feina.
Hem de partir necessàriament d'un objectiu professional definit a partir dels interessos i motivacions de cada jove, i construït a partir de la pròpia identificació i rescat competencial. Un cop el o la jove sap cap a on vol caminar, quina és la meta que donarà fi a la primera etapa del seu pla d'acció vital, és quan podem dissenyar-ne les accions formatives (i educatives) més adients en cada cas.
Segons el PAPJ 2017-2020, un dels principals reptes és fer possible l'èxit en la trajectòria educativa del jovent. Per tant, aquest és un moment del seu cicle vital que condicionarà la seva trajectòria futura, les seves condicions d'emancipació i el seu projecte de vida.
És fonamental que aquestes accions formatives (i educatives) encaixin, s'acoblin, s'ajustin, s'alineïn als seus condicionants. Formació integral de les persones joves com a generadores d'espais i relacions inclusives. Molts cops caldran formacions a mesura que permetin al jove testejar un sector professional, d'altres caldran unes visites a empresa, accions de mentoria amb empresaris o empresàries seleccionades o inclús unes pràctiques no laborals dins l'entorn productiu, per assentar, contrastar, confirmar els propis interessos i motivacions així identificats per ells mateixos.
Hem de poder acompanyar les persones joves amb trajectòries de més dificultat, amb l'objectiu de millorar-ne l'ocupabilitat, i facilitar-los la trajectòria laboral amb garanties a partir dels programes de Noves Oportunitats, adreçats a joves en situació de més vulnerabilitat i que ofereix itineraris disruptius, que facilitin el seu retorn al sistema educatiu reglat i posterior incorporació al mercat de treball. Seria bo trobar l'estabilitat i el marc legislatiu necessaris de la mà de la nova Llei de Formació Professional vinculada a les noves oportunitats.
També tenim joves vinguts de mar endins, o de terra endins, buscant viure en primera persona un paper protagonista de la història que els han explicat, mossegant a queixalades la darrera oportunitat que els apropi a la que passarà a ser, de cop i volta, la Primera Oportunitat. Com a col·lectiu —amb moltes especificitats— que requereix estratègies d'intervenció molt específiques i particulars que necessiten una col·laboració estreta amb l'entorn productiu i l'administració si no volem que es converteixin en simples programes d'acompanyament i contenció. Participar en un programa en el qual l'empoderament finalitza on finalitza la nostra intervenció (donada la necessitat de regularització a nivell documental) no fa més que provocar major frustració de la que ja porten sobre l'esquena. No hi ha autonomia si no hi ha capacitat d'autosuficiència.
Cal impulsar la prospecció i les projeccions del mercat de treball com a eina per incorporar noves accions formatives i avançar cap a un nou model productiu. Detectar sectors emergents i noves professions que permetin adaptar la formació de les persones joves i afavoreixin la seva futura ocupabilitat. La formació dual és clau, en aquest sentit, amb més de 10.000 participants amb un 70% d'inserció laboral, des de la seva posada en marxa l'any 2012. Segons l'Estudi d'inserció laboral dels Ensenyaments Professionals 2018, elaborat a partir de l'enquesta als graduats d'FP entre els sis i els nou mesos d'haver-se graduat, indica que la inserció laboral dels graduats en FP dual és del 50% en el grau mitjà i del 73% en el grau superior i la continuïtat formativa és del 63% en el grau mitjà i del 36% en el grau superior.
Fomentem el treball conjunt en el territori que faciliti la coordinació, la complementarietat de la intervenció amb joves i el treball en xarxa entre tots els agents implicats, posant en comú els aprenentatges i la transversalitat dels recursos al servei dels diferents programes. Permetem l'assaig-error constant, però sempre avançant. Tornar enrere no sempre és recular, molts cops és afermar per tornar a engegar amb més força i intensitat. Equivocar-se no està penalitzat, forma part de l'aprenentatge vital.
D’altra banda, calen mesures per avançar en la igualtat d'oportunitats pel que fa a determinades vocacions i fer visible l'univers femení en tots els camps de coneixement. Afrontar el biaix de gènere en determinades especialitats formatives i disciplines laborals, especialment les anomenades STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques).
Podem identificar com es construeix la violència de gènere i les seves diverses manifestacions a través del reconeixement i de l'experimentació de formes de canvi. Són fonamentals accions de prevenció de les pràctiques d'abús en nois. Com diu Rosa G. Graell i Carme Vidal Estruel, “la violència és una conducta apresa en societats on se'n justifica l'ús per resoldre conflictes i controlar a les persones a través de les dinàmiques i les relacions de poder. En el sentit que és apresa és que podem responsabilitzar-nos de desaprendre-la”.
Tots aquests elements comentats que formen part de la intervenció amb joves requereixen voluntat de canvi per part de tots els agents implicats d'una manera o l'altra. L'experimentació, el qüestionament constant, la millora contínua, adquirir la perspectiva necessària per mirar-nos-ho tot des de diferents punts de vista, generar espais de reflexió i d'aprenentatge ens haurien d'acompanyar sempre. No oblidem que quan crees una situació innovadora, generes una resposta innovadora. Mirem d'aconseguir il·lusionar els i les joves transformant pors en oportunitats de canvi?
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari