Ser vulnerable no et fa invisible

T’has plantejat mai com seria una vida sense cap contacte amb la teva família, amics, sense les necessitats bàsiques cobertes, sense feina ni recursos econòmics, i havent de passar la nit a carrers, parcs o refugis temporals? No és fàcil d’imaginar, però és una realitat present en la vida de moltes persones que viuen al carrer sense llar. Dia a dia, aquestes persones viuen constantment en una lluita de situacions socioeconòmiques, psicològiques, demogràfiques i estigmatitzades per part de la societat, fent-los vulnerables a tenir nombrosos factors de risc, de la mateixa manera, que aquests factors de risc incrementen exponencialment el fet de patir risc de suïcidi.

Tanmateix, la visibilització institucional que rep aquest col·lectiu és baixa, de manera que es pretén reconèixer la vulnerabilitat d’aquestes persones i promoure línies d’actuació cap a una prevenció dels factors de risc i millora de l’atenció psicosocial rebuda. Dins d’aquests factors de risc convé destacar el desajustament psicològic que suposa viure en aquestes circumstàncies. Convertint a aquesta població desavantatjosa en població vulnerable a la mort per suïcidi. D’acord amb Alarcón (2021) dues de cada tres persones sense llar presenten risc de suïcidi, i una de cada quatre ha tingut, com a mínim, una temptativa de suïcidi. Aquestes continuen, encara més agreujades, en el gènere femení, degut a l’increment de desigualtat, i per tant vulnerabilitat que pateixen en la societat (Pardo, Ramírez i Martínez, 2020).

Tenint en compte aquestes dades, considerem prioritari un apropament de les institucions públiques a donar resposta al ventall de necessitats que presenta aquest col·lectiu, en la seva besant bio-psico-social on també es contempli la perspectiva de gènere. Des del camp de la psicologia, més enllà de la patologia o clínica, convé integrar una perspectiva social i comunitària per pal·liar els problemes de solitud i aïllament que pateixen de manera diària aquestes persones, com també tractar l’acompanyament emocional. És a dir, primerament, actuar com a mediador social, per tal que la comunitat li pugui oferir a la persona la xarxa de serveis dels quals disposa i que s’adapten a les seves necessitats; mentre s’empodera a la persona a través d’eines d’autogestió i autocura.

Actualment, hi ha intervencions que es duen a terme per pal·liar la problemàtica. A través de plans individualitzats es pot fer un seguiment, aplicant diverses intervencions, així com el model gestor dels casos i model transteòric de canvi, model de reducció de danys, model Oureach, promoció de la resiliència, promoció de l’ocupabilitat i programes de desenvolupament individualitzat (Servicios Sociales i Política Social,
2022).

Tot i les intervencions que es duen a terme, cal primer prevenir el problema esmentat per així no haver de tractar-lo un cop ja és present. Per fer-ho, es vol emfatitzar la importància de donar suport a aquest col·lectiu a través de la visibilització i la recerca del coneixement dels factors de risc, per tal de proporcionar un suport útil i un acompanyament des de la sensibilitat i l’empatia a tots aquells qui es veuen afectats o tenen risc de poder ser afectats en un futur. No tan sols es vol donar veu a les persones que estan en situacions vulnerables, tanmateix, també donar veu a la realitat del suïcidi, ja que en l’actualitat és un tema tabú i silenciat per les tecnologies i els mitjans de comunicació de masses, on s’evita parlar-ne. Cal promoure informació sobre la temàtica de manera responsable i a través de recursos en els medis socials.

De la mateixa manera també s’ha de fer entendre a la població que un factor de risc per si sol no permet predir si una persona passarà a la ideació suïcida o a la conducta suïcida (Adams, 2019). Si no que s’ha de tenir en compte la multifactorialitat de la problemàtica i avaluar-se en tots els seus àmbits. Cal contemplar el fet d’estar davant d’un col·lectiu que presenta quasi tots els factors de risc que s’associen al risc de suïcidi.

(Les autores i autor han estat estudiants de l’assignatura Risc de suïcidi: conceptes, avaluació i intervenció psicològica, impartida per la dra. Laura Masferrer, del Departament de Psicologia de la Universitat de Girona)