La pagesia catalana: un clam per la supervivència en un món en canvi

La pagesia ha estat i és un element fonamental de la cultura i la societat catalana. Al llarg dels anys, els pagesos i pageses han estat guardians del nostre territori, modelant el paisatge rural. Més enllà de proveïdors d’aliments, han transmès les nostres tradicions més profundes, des de les celebracions de la verema fins a les tècniques ancestrals per treballar la terra. Tot aquest llegat ha forjat la nostra identitat, marcant el ritme de les estacions i respectant els cicles naturals. 

Però, avui, la pagesia catalana llança un clam per la supervivència. En les darreres dècades, el sector ha patit un declivi preocupant. La globalització ha inundat el mercat amb productes barats produïts en massa, la mecanització ha reduït la necessitat de mà d’obra i l’abandonament del camp ha deixat moltes zones rurals despoblades. A més, la sequera persistent amenaça les collites i la burocràcia administrativa aclapara els pagesos amb paperassa.  

Els preus dels productes agrícoles són volàtils i sovint no compensen el dur esforç que s’hi inverteix. La competència internacional és feroç i l’accés a la terra es complica a causa dels preus elevats. Per si no n’hi hagués prou, el relleu generacional és un altre dels grans reptes; els joves sovint no veuen un futur atractiu en el camp, buscant alternatives amb menys sacrificis i més beneficis econòmics. 

La desaparició de la pagesia catalana tindria un impacte devastador. El paisatge rural es degradaria, la biodiversitat es veuria afectada i moltes tradicions desapareixerien, però, el pitjor seria la pèrdua de la cohesió social que aporten els pobles i les comunitats agrícoles. Catalunya perdria part de la seva identitat, forjada al llarg dels segles per la suor i la saviesa dels pagesos. 

Per garantir un futur viable per a la pagesia, cal abordar els reptes de manera integral. La lluita contra la sequera ha de ser una prioritat absoluta, i per això, inversions en infraestructures d’aigua, investigació en cultius resistents i polítiques de gestió sostenible han d’esdevenir essencials. La burocràcia ha de ser alleugerida i cal impulsar el relleu generacional mitjançant programes de formació, accés a la terra en condicions favorables i incentius econòmics per a joves emprenedors agrícoles. 

És imprescindible, també, promoure el consum local i de temporada. Hem de prendre consciència de la importància de recolzar la pagesia, consumint productes frescos, ecològics i de proximitat, cosa que no només beneficia la salut i l’economia local, sinó que també contribueix a la sostenibilitat del medi ambient. 

I per damunt de tot, cal revaloritzar el treball dels pagesos. Són ells els qui, dia rere dia, ens posen un plat a taula ple de productes de qualitat i ens permeten gaudir d’un paisatge rural bellíssim. 

Sorprenentment, en aquest camí cap a la supervivència, la pagesia catalana troba aliats inesperats: els ateneus i les associacions culturals. Aquestes entitats, amb una història també vinculada a la lluita per la preservació de la cultura catalana, tenen molt en comú amb el món pagès. Tots dos sectors afronten reptes similars de desvalorització social i falta de recursos, però també, comparteixen un esperit de lluita i un compromís ferm amb la terra i les tradicions catalanes. 

A Catalunya tenim exemples de com els ateneus i la pagesia han estat units des de fa més de 100 anys. Al Pla del Penedès, a principis del 1900, es va crear el Centre Agrícola i Social, que tenia com activitat principal el foment agrícola. També, a Vilassar de Mar, a La Massa Centre Cultural Vilassarenc té una iniciativa per apropar els petits productes locals del territori als seus socis. Es tracta de la cistella compartida, una manera de comprar aliments de consum esporàdic en grup, on cadascun dels participants apadrina un producte i es responsabilitza del procés de compra i logística. 

Aquests només són dos exemples. Llunyans, però, propers; diferents, però, amb el mateix objectiu, que demostren que la col·laboració entre pagesia i ateneus també ha tingut un paper clau per afrontar els reptes d’un món canviant, i que ambdós comparteixen el mateix compromís de continuar lluitant per assegurar un futur sostenible per a la cultura catalana.