Parlar de longevitat

Fa anys que sentim parlar sobre el fet que vivim en un món que canvia constantment i cada vegada de manera més ràpida. En aquest context de volatilitat hi ha qüestions cabdals que són recurrents en el temps, que fa molts anys que coneixem i n’estem parlant i que, també, cada vegada avancen més ràpidament. Una d’aquestes qüestions és l’envelliment de la població, amb moltes derivades per a l’organització de la nostra societat i per a les decisions i situacions personals que correspondran a cadascú. Cada vegada vivim més anys, l’esperança de vida a Catalunya en el moment de néixer és de més de 83 anys de mitjana (86 anys en el cas de les dones i 81 anys en el cas dels homes). És una xifra mai vista que, més o menys, es repeteix al conjunt d’Espanya i que només és superada pel Japó.

L’increment de l’esperança de vida i l’envelliment de la població ha anat augmentant progressivament en el temps i fa anys que la piràmide poblacional anticipa que el sistema de pensions serà insostenible, que s’estan tensant els serveis residencials per a gent gran i que cal desenvolupar nous suports que dignifiquin la vida de les persones més grans. Alhora, els avenços en salut també han allargat els anys de vida amb bona salut, gaudint de noves etapes de benestar. S’està començant a analitzar el que es denomina Silver Economy: l’impacte econòmic de la generació de persones majors de 65 anys amb conductes i maneres de fer molt diferents de les generacions que els precedien.

Fa una setmana, la Fundació la Caixa va organitzar unes jornades molt interessants, amb la participació de reconeguts experts mundials en la recerca vinculada a l’envelliment o, més encertadament, el que varen denominar “la nova longevitat”. Fa poc més d’un mes, el Departament de Drets Socials també va organitzar una jornada molt interessant sobre aquesta qüestió, amb experts catalans i internacionals. Es tracta d’una temàtica de molta actualitat que ens interpel·la a tots i totes, però, més enllà dels aspectes concrets com les diferents possibilitats dels sistemes de pensions existents o de les estimacions de com l’esperança de vida encara creixerà més ràpidament en els anys vinents, hi ha un tema cabdal que plana sobre aquesta qüestió: la longevitat està produint i produirà canvis molt profunds en la societat i és imprescindible transformar profundament l’organització cultural, social i econòmica. Però, malauradament, aquests canvis no s’estan produint, ni reclamant amb prou força. Ens cal repensar el sistema de pensions, el sistema de jubilació (no té sentit deixar de treballar d’un dia per l’altre), el mercat de treball, els serveis i suports a la tercera edat, o els sistemes de propietat (no té sentit tenir el mateix habitatge durant totes les fases de la vida), entre altres.

Permeteu-me afegir les transformacions també necessàries en relació amb el col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual. L’increment de l’esperança de vida en aquest cas ha estat encara més exponencial en les darreres dues o tres dècades i, des de fa anys, tenim identificada la longevitat com un dels principals aspectes a abordar en matèria de suports laborals, jubilació, serveis i suports residencials, centres diürns per a persones envellides i, en definitiva, la necessitat de transformació del sistema de serveis i suports contemplant la nova situació.

Durant els pròxims dies tindrem tots els programes electorals de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya. Us encoratjo a revisar-los i a analitzar quants d’ells recullen transformacions profundes per a fer front a la nova longevitat. Potser hi trobem sorpreses o potser descobrim que encara no es considera una qüestió prou dramàtica. Potser som nosaltres, els propis ciutadans i ciutadanes, que no la considerem una prioritat.