En el sistema sanitari, tot el personal que tracta amb les dades de caràcter personal dels pacients (fitxers de qualsevol tipus) o que manté relació laboral amb ells, i per tant té accés a informació confidencial, està obligat a mantenir el secret de la informació coneguda. El secret professional afecta els facultatius, personal d'infermeria, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, auxiliars d'infermeria, podòlegs, cel·ladors i personal administratiu, així com al personal auxiliar de l'hospital.
El manteniment de la confidencialitat i privadesa dels pacients implica primerament la història clínica, que ha d'estar custodiada de forma adequada, romanent accessible únicament al personal autoritzat.
Però a més, els preceptes de privadesa han de ser observats en tots els camps de la vida hospitalària: la privadesa en el moment de la realització de l'anamnesi i de l'exploració física, la privadesa en el moment de la informació als familiars, les converses entre sanitaris en els passadissos, el manteniment de la reserva adequada de les dades dels pacients en els controls d'infermeria de les plantes d'hospitalització (taulons, pissarres), les converses telefòniques, els intèrfons oberts...
Si recollíssim en un quadre aquells elements fonamentals, sobre la regulació del tractament de la informació en l'àmbit sanitari, podria quedar-nos un quadre, que amb la consegüent adaptació al nostre àmbit, seria alguna cosa com això (com a hipòtesi i proposta):
Informació, privadesa, confidencialitat, i protecció de dades en els serveis a les persones (socials, culturals…)
· Tota persona té dret a tenir accés a la seva informació (informes i expedient social). La persona té dret a la comunicació o lliurament, a petició de l'interessat, d'un exemplar del seu expedient o informe o de determinats dades contingudes en els mateixos.
· La informació ha de proporcionar-se en un format comprensible.
· El titular de la informació pot sol·licitar la correcció de la seva informació i en cas de negativa ha d'existir la possibilitat per apel·lar la decisió.
· L'expedient social s'identifica amb un nombre únic CODIFICAT per a cada persona, recull tota la informació que els sistemes de serveis socials tenen sobre aquesta persona i ha de ser emmagatzemat de forma centralitzada en un únic lloc.
· L'accés a l'expedient o informes sense autorització, en perjudici d'un tercer, està tipificat com a delicte greu i està castigat amb penes de presó.
· Les dades incloses entre els seus documents no poden ser alterades, falsejades ni simulades, la qual cosa constituiria un delicte de falsedat documental.
· El contingut dels expedients o informes podrà a més ser utilitzat amb finalitats estadístiques, d'investigació o docència, però amb les restriccions necessàries per salvaguardar la identitat de les persones.
· Les dades de caràcter personal només es podran recollir per al seu tractament, així com sotmetre'ls a aquest tractament, quan siguin adequades, pertinents i no excessives en relació amb l'àmbit i les finalitats determinades, explícites i legítimes per les quals s'hagin obtingut.
· Els preceptes de privadesa han de ser observats en tots els camps de la intervenció social.
· Els professionals tenen el deure de no informar (verbalment ni per escrit) a ningú sense el consentiment del pacient i d'informar-li a ell segons el seu desig.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari