Publicitat

Nasío pa matá

Toni Olives

Toni Olives

Neix a Ciutadella de Menorca l'any 1964. Actualment a Barcelona, la seva activitat com a educador social es centra en l’associació Acompanyats pel vent i en l’aproximació a la natura com a eina educativa. Viu la navegació a vela com un espai educatiu on "passen coses".


 

    Segueix-nos a xarxes per estar al corrent de les últimes novetats              


    “My fellow Americans,
     ask not what your country can do for you,
     ask what you can do for your country” 1
     
    John F. Kennedy 
     
    Sembla que JFK ho tenia clar i així va acabar...
     
    Una convidada cap a una vida orientada al servei.
     
    Al servei de l'ALTRE, en majúscules.
     
    Ja sigui aquest ALTRE en forma de país, empresa, societat, humanitat, parella,...
     
    Un servei al creixement de l'ALTRE.
     
    Contraposició a l'exigència de tot el que l'altre vull que faci per jo.
     
    Un servei extrem que tendeix a oblidar-se directament d'un mateix. Sovint a la renúncia d'un mateix.
     
    Servei des de l'ombra, lluny de les ambicions i protagonismes personals.
     
    Servei amb la consciència que jo només puc créixer si tu creixes.
     
    Just l'oposat al món orientat cap a la competició i l'individualisme.
     
    Als que per edat i gènere vam tenir el privilegi de ser cridats (segrestats legalment per l'estat) al servei militar obligatori (la mili), vam poder viure en primera persona el model extrem de no tenir en compte a l'altre. Tant, que fins i tot se t'ensinistrava per a matar-lo sense cap mena d'escrúpol si se t'ordenava. Així ho parodiava genialment Ivà amb el Sargento Arensivia2.
     
    Reconèixer on ens ha portat l'ambició desesperada de voler ser més que l'altre i reorientar-ho cap a “l'acció invisible”3, la que aporta el nostre petit gra de sorra. La nostra, encara que sigui petita, acció.
     
    Però açò sí, ha d'haver-hi acció. S'ha d'anar més enllà de la intenció, més enllà del procés intel·lectual.

    -

    1 Al discurs inaugural del 20 de gener de 1961: “Companys Americans, no pregunteu que pot fer el vostre país per a vosaltres, pregunteu que podeu fer vosaltres pel vostre país".

    2Nasío pa matá. De: Historias de la puta mili. Publicades a El jueves.
    http://es.wikipedia.org/wiki/Historias_de_la_puta_mili
     
    3 Joan Gener a http://www.social.cat/opinio/3309/hi-ha
     

    Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

    Comentaris

    Martina
    2.
    Aquest article m'ha fet pensar en un llibre (1), el protagonista del qual és un arbre que simbolitza la idea d'aquest servei a l'altre que evoca l'escrit del Toni. Un arbre que dóna servei al seu amic oferint-li, al llarg de la vida, tot el que necessita. Sense esperar res a canvi, només essent feliç de poder ajudar-lo.
    D'això es tracta: amb el gest conscient, l'acció, ajudar les persones que tenim a prop. O no tan a prop.
    Un article, sensible i molt ben escrit, que parla de quelcom evident però molt difícil de fer. Ajudar sense esperar res a canvi, ni tan sols l'agraïment, i sense envair el terreny pel creixement de l'altre...

    (1) SILVERSTEIN, S. (1964), L'arbre généreux. Ed. L'École des loisirs (2010)
    • 0
    • 0
    Natàlia
    1.
    En un moment qualsevol,

    Un noi amb una maleta entrava al metro, però va entrar amb tanta pressa que la maleta que duia es va quedar fora del metro.
    Ell estava dintre agafant l’assa de la maleta, però el cos de la maleta es va quedar fora. Just va començar a arrencar el metro quan el noi es va posar molt nerviós i es va atabalar… Va ser molt ràpid!

    Al veure´l em va sortir de dintre posar-me al seu costat i suggerir-li que donés a la manilla d´emergència per parar el metro. El noi ho va fer, i el metro es va aturar per uns moments. Just quan tornava a arrancar el metro entre els dos vam obrir les portes amb les mans i va poder entrar la maleta.

    Amb el seu estat alterat, el mínim que podia fer, era oferir-li el seient on jo, feia uns minuts abans, estava asseguda.

    El noi va expressar el seu agraïment, però encara estava força trasbalsat per la situació.
    Va expressar: “Si he començat el dia així, quin dia m´espera...”.

    En aquell moment l´únic que em va vindre al cap va ser oferir-li un xiclet i dir-li:
    Aquest xiclet es el xiclet de la bona sort, amb un somriure als llavis... somriure q ell va retornar al
    mateix temps que agafava el xiclet.

    Quan vaig arribar a la meva parada ens vam mirar i vaig trobar una mirada de complicitat i agraïment recíproc. Ell pel suport que potser, va experimentar, i jo per la oportunitat d’ajudar d´alguna manera.

    Gràcies per aquesta “una convidada a una vida orientada al servei” dels altres. Penso que aquest servei de l´altre, en majúscules, al seu creixement… va veritablement molt més enllà de aquesta petita acció que he intentat transmetre. Senzillament, m´ha vingut recordar-la i compartir-la.

    Moltes gràcies,

    * “El término “Ayudar” deriva del llatí, adiuvare, que significa “provocar alivio”. Una persona intenta aliviar, hacer más ligero el peso y disminuir el malestar de quién sufre por a causa de diferentes motivos”. Citado por José Carlos Bermejo (2006:120). Bioética y acción social. Cómo afrontar los conflictos éticos en la intervención social.


    • 0
    • 0

    Comenta aquest article

    Publicitat