Sobre les identitats vulnerables; o les 'actituds problemàtiques'

En Pau es considera una persona forta i valenta, fa dos anys que conviu amb l’heroïna i en fa un que viu al carrer.  Menja del que pot i els quatre euros que guanya ho fa gràcies a la "recollida" i venda de ferralla... No en vol saber res de la família –"ells són els responsables de tota aquesta merda. Prefereixo viure així abans de recórrer a aquesta gent" -. 

 

La Maria es descriu com una dona "amb un bon parell de...". Mitja vida la va viure maltractada pels seus pares, l’altra mitja, ha estat –i continua sent– maltractada per les seves constants i consecutives parelles. "És la vida que m’ha tocat viure" es diu.

 

L’Eric, que ara acaba de fer 13 anys, assegura que ningú el trepitjarà mai. Ja fa uns dos cursos que acumula una expulsió rere una altra i des de fa uns mesos, Fiscalia de Menors, cossos policials, etc, ja fa uns mesos que li van al darrera. Ell va a seva, assegura que no té perquè fer cas a ningú. "Que es fotin", diu. 

 

La Joana, acaba de llegir l’informe social que l’educador social ha traspassat a l’EAIA sol·licitant la retirada de drets de tutela i guarda dels seus dos fills. "Jo no puc trencar amb aquesta dinàmica de vida... que ho facin els meus fills si poden".   

 

En Josep, que quan entra al despatx fa una pudor d'alcohol que tomba, assegura que ell no té cap problema amb la beguda. "Només he fet dues cervesetes jo avui... El problema sou vosaltres que sempre esteu igual. No confieu amb mi".

 

En Pau, la Maria, l’Eric, la Joana, en Josep... cada expressió, cada gest, traspua l’angoixa i el patiment de la negativa constant d’un propi passat, del mateix present i segurament, potser també, d’un futur que no va més enllà de les vint-i-quatre hores.  

 

La por constant de mostrar les febles els obliga presentar combat en cada moment.  Potser sí que la vida ja els ha humiliat masses vegades... en tot cas, però, són ànimes estressades, cansades... bèsties ferides que mosseguen a qui els presta ajuda. En Pau, la Maria, l’Eric, la Joana, en Josep... potser no han après que la fortalesa neix i creix de les febleses; del reconèixer’s vulnerable.