Autoritat sense autoritarisme

En les següents línies volem fer una pinzellada, sobre els reptes que implica l’autoritat i els límits en la pràctica educativa. A què ens referim al parlar de “Les conseqüències lògiques i naturals”? És una alternativa a les receptes conductistes de la “Supernanny”.
Emili Calatayud, posava l’exemple en una conferència que dos pares que donaven un plat de llenties als seus fills, els quals es negaven a menjar-se ‘les. En el primer dels casos, ens trobarem d’avant d’un pare que ell anomenava “pre-constitucional”. El qual ho soluciona ràpidament amb un clatellot, i el resultat: el nen és menja el plat i no diu ni piu. En el segon cas, el pare es post-constitucional. Desprès d’intentar convènce’l de totes les maneres possibles, el resultat: Aquell que es menja les llenties és el pare i el nen es cruspeix una hamburguesa amb patates. La veritat es que no se quin dels models pot ser més negatiu dels dos.

Els infants i joves educats en models basat amb la força, l’autoritat i la coacció, seran adults indecisos, al mateix temps que veuran afectada la seva autoestima i la seva forma d’entendre el món. El model basat amb la manca de límits, tampoc ens reporta beneficis: ja que potencien l’egoisme, la irresponsabilitat, la passivitat, el malestar, etc. Però existeixen alternatives reals i possibles? Els educadors, mestres i professors ens trobem massa sovint ens situacions d’indisciplina, les quals es van considerant cada cop com un problema més greu. Com podem treballar els límits sense danyar als infants i joves, i al mateix temps mantenint la convivència i el benestar comú.

Al llarg de la meva experiència com educador, n’he vist de tots colors, i en ocasions per aconseguir un comportament desitjat dels infants i joves, ens podem veure abocats a recorre als “premis-càstigs”, no se si és el mètode més o menys utilitzat, però basar la disciplina amb les premis i càstigs, pot comportar uns beneficis a curts termini, però uns efectes negatius a mig i llarg. Al mateix temps que poden aparèixer un malestar, erosionen la relació, i genera un sentiment d’injustícia.

Una de les alternatives que volem proposar i reivindicar és la que parteix del Model Psicodinàmic (Dreikurs, 1948) el qual ens parla de dues possibles solucions.
La primera: Relacions basades en el respecte mutu.

• Segona: Les conseqüències lògiques i naturals.

L’educand pot veure el funcionament de la realitat del món social, més que el poder de l’adult. És necessari crear un clima social afectuós i de respecte mutu. Ser ferms i afectuosos al mateix, no sempre es fàcil. La fermesa és mostra amb el compliment de l’acció i l’afectivitat es manifesta amb el to de la veu i separa el problema de la persona. L’objectiu és potenciar i motivar als infants i joves, perquè prenguin les decisions més responsables sense estar basades en la submissió de la persona. Parlar poc i actuar més.

La diferencia entre el castic i les conseqüències lògiques i naturals:

• No ens enfadem, l’adult està calmat i amistós.
• No implica element de judici moral.
• El càstig es relaciona amb el passat i no amb l’ara.
• Estimular el comportament desitjat.
• No amenaçar, ni coaccionar.

Una de les limitacions de la proposta, és que es fa necessari que tot l’equip educatiu és cregui el model i remi cap a una mateixa direcció generant noves sinèrgies, creant un clima càlid i positiu on les emocions i la seva gestió siguin elements i importants.

Per saber-ne més: http://rogerllopart.blogspot.com.es/2013/06/autoritat-sense-autoritarisme.html