Per un 28 de juny polític, combatiu i anticapitalista

Arriba el juny, la calor, l'estiu... i el 28 de juny, el dia per l'alliberament lèsbic, gai, trans, bisexual i intersexual. Arriba el moment, doncs, de tornar a situar el debat del model del 28 de juny damunt de la taula.

 

Si ens hi fixem bé, el nom amb què parlem de la diada ja és prou eloqüent: "Dia per l'Alliberament…", i no pas dia de l'"orgull", tal i com passa a molts llocs. Dia per l'alliberament LGBTI: aquest és el tret distintiu. Quan parlem d'alliberament i no d'orgull estem connectant la nostra lluita a la revolta de Stonewall, aquell 28 de juny de 1969 a Nova York, data clau per entendre el nostre moviment, que vol, justament, alliberar aquesta societat de l'homofòbia i de la transfòbia (i del masclisme, i del sexisme, i de l'heteropatriarcat, etc.). Això ja ens està delatant: la nostra manifestació és política.

 

Pot semblar una obvietat, "manifestació política", o una redundància, però quan parlem del 28 de juny no ho és. De fet, a molts llocs es parla directament de "desfilada", com si només importés la visibilitat (que importa, i molt), com si s'abandonés el caire polític que té el mot manifestació. Es tracta d'una voluntat de despolititzar perfectament calculada. I per aquí no hi passarem. Vol dir, això, que no ens volem despullar, lluir colors, plomes, purpurina, ballar i somriure? No, no vol dir això. De fet, tot això ho fem i ho seguirem fent a les manifestacions del 28 de juny. Desfilem, sí, però, sobretot, reivindiquem. S'intenta que tothom conegui el lema, cridi consignes i, alhora, balli, es despulli, es petonegi i sigui tal com tingui ganes de ser. El carrer és nostre i sortim a reivindicar-lo. La nostra manifestació és reivindicativa.

 

Cap empresari ha d'organitzar la manifestació del 28 de juny, primer, per coherència política, i, segon, perquè l'empresariat no fa ni farà res pel moviment si no els representa un benefici econòmic. Són on són i fan el que fan perquè guanyen calés, no pas per amor a la causa o per conviccions polítiques. Això ha de quedar molt clar. En cap moment es poden apoderar del nostre discurs polític ni tenen cap mena de legitimitat a l'hora de representar-nos. Si les persones que tenen o que treballen en un d'aquests negocis volen assistir a la manifestació a títol personal, que ho facin, però no com a empresa. L'exemple, a aquestes alçades tan trillat, que el 8 de març determinades empreses de compreses ni munten la manifestació ni surten a repartir propaganda és un símil perfecte per obrir els ulls definitivament i deixar de justificar la presència d'empreses a la manifestació. El 28 de juny ha de ser un 28 de juny anticapitalista.

 

Al Brot Bord volem un 28 de juny com creiem que ha de ser: polític, combatiu i anticapitalista, a València, a Barcelona, a Tarragona, a Girona i a tot arreu. No som un negoci. Cap empresa té legitimitat per parlar per nosaltres. Són molts anys de lluita, de drets, de llibertats, són anys de visibilitat, de festa, de ser com som, de clavar la ploma, de cridar, de reivindicar allò que és nostre.

 

Tants anys caminant endavant no tenen preu. La nostra lluita no es pot comprar amb diners. Els nostres drets i les nostres llibertats no estan en venda.