Utensili emocional de gamma extra

No m'atreviria a afirmar segons que amb total seguretat. Ni tampoc a generalitzar més del compte per si de cas m'equivoques massa. Però per un altre banda, crec que es una sensació que es va estenent cada cop més als meus ulls i amb el pas del temps. Diguem-li company inseparable, utensili emocional o fins i tot monstre interior. Com preferiu o us faci sentir millor. Vosaltres mateixos. Aquest company del que parlaré a continuació pot està instal·lat molt a la vora de tots els presents. Quedeu avisats. Ho se per experiència pròpia i per la de molts altres, i també, en menys o més mesura, per a tota persona vivent.

 

El monstre ens fa companyia a totes hores. No es separa mai de la nostra ombra, ni fins i tot quan dormim. Encara que no el veiem i ni tant sols notem la seva presència, hi és, a dins nostre, per tal de fer-nos la guitza, verbalitzant-nos en tot moment el que ell faria si fos nosaltres davant d'algunes situacions de la vida diària. D'aquesta manera, el conflicte pot obrir-se al nostre pas, i poc a poc, tot pot canviar al nostre voltant. Es el conflicte entre dos forces tant distants com inseparables, ja que tant el monstre com el nostre 'propi jo' son la mateixa persona. Per que conviu al nostre interior. És el nostre passatger obscur que portem com a company de viatge per arreu del món. Un monstre que per desgràcia s'ha anat alimentant de les nostres vivències que ens han marcat més o menys de forma tràgica ja des de ben petitó, encara que també de la inestimable ajuda d'algunes societats on la productivitat i el capitalisme salvatge son valors de primeríssima categoria. El pitjor de tot es que una vegada s'instal·la, ja no vol marxar mai més. Només toca conviure amb ell.

 

Alguns porten com a monstre un clauer petit i relativament lleuger, i en canvi d'altres, una gran motxilla plena de records i moments memorables de tristesa i dolor que no el deixen tranquil ni tant sols per a fer una petita becaina. Aquests clauers, motxilles o altres utensilis emocionals de gamma extra i portables condicionaran la nostra persona en relació a com ens relacionarem amb el món. Per tant, si la motxilla monstruosa es massa gran per a nosaltres, podria passar quelcom semblant com al manga (còmic japonès) de Monster. El monstruo deseaba un nombre, y lo deseaba tanto que apenas podía pensar en otra cosa... A mesura que el monstre va guanyant terreny sobre el subjecte, l'altre part va deixant-se emportant fins a límits insospitats. Finalment, i com a desenllaç fatídic, el monstre acaba menjant-se a la persona, i aquest es converteix en un únic ésser dominat per la por i la desconeixença de la seva realitat. El petit monstre surt a l'exterior i acaba fent-se amb el nom i amb una nova identitat que des d'un principi havia perseguit, tal i com passa a la història d'en Naoki Urasawa. 

 

Des d'un altre punt de vista, i fent ús de la mateixa cita (El monstruo deseaba un nombre y lo deseaba tanto que apenas podía pensar en otra cosa...) també podem creure que la intenció  del monstre no es una altra que la de sentir una necessitat imperiosa d'expressar la seva experiència al seu acompanyant, explicant-li com s'ha convertit en una motxilla massa pesant i no en una altra de més practicitat emocional. L'utensili de gamma extra vol convertir-se en una part conscient del seu portador humà, i si ho aconsegueix, fusionar-se  amb la finalitat de poder trencar la por a assumir noves responsabilitats, assumir nous camins i destins que temps enrere eren impensables per culpa d'una ombra que resseguia els seus passos de forma funesta; d'un utensili portable que de cap de les maneres connectava amb el seu portador; d'un company inseparable amb altres idees que aturaven l'alè de superació. Per alliberar-se i voler ser el que realment desitja. És a dir, una sola persona amb la resta de persones.
 

-

Urasawa, N. (1994-2002). Monster. Barcelona, Planeta de Agostini.