En diuen ‘besoterapia’ però volen dir ‘VISAteràpia’

La cantant Sònia ha autoreversionat una gran cançó com Yo quiero bailar i ho ha fet de la mà del Pride, per fer propaganda de “l’Orgullo de Barcelona” promogut pels empresaris de l’ambient… Na Sònia no només va deixar de banda la seva companya Selena (ens agradaria creure que ella va ser més digna i no va acceptar treballar per al Pride) sinó que a més a més va destrossar l’himne festiu Yo quiero bailar per dir-nos “Yo quiero besar en el Orgullo de Barcelona”… I és que el “lema” d’enguany del Pride, la macrofesta de l’empresariat rosa, va ser #besoterapia… però rere aquest bonrollisme s’hi amagava la seva veritable teràpia: la #VISAteràpia!

 

El 28 de juny no és la farsa del Pride, per més que pretenguin apoderar-se’n!

El 28 de juny és reivindicació, el 28 de juny és lluita, el 28 de juny és nostre!

 

El Pride és un negoci que pretén invisibilitzar les nostres experiències de vida, que promou una imatge burgesa on reforçar el somni capitalista com si la reivindicació d’una sexualitat lliure no estigués lligada a les lluites econòmiques, polítiques i socials, com si poguéssim escollir evitar-la. Ens oposem frontalment a la imatge patriarcal i burgesa de la realitat LGBTI que ens escupen els empresaris del capitalisme rosa amb estreta col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat a través del Pride, en detriment de la visibilitat de les trans, de les bolleres, les marietes no normatives, les bordes… de la diversitat sexual en totes les seves formes.

 

El Pride és negoci. El Pride és homofòbia i transfòbia. El Pride és un desplegament comercial massiu neoliberal que pretén acabar amb la dissidència sexual i les seves lluites emancipadores. És per això que cal rebutjar el Pride. Que els quedi clar que ni els necessitem ni els volem! Estem fartes del seu afany de lucre a costa dels nostres desitjos! Fartes d’un model d’oci capitalista que ens escura les butxaques a canvi d’una suposada diversió evasiva que acaba esdevenint tristor. La revolució sexual no la podrem fer engabiades en els seus negocis!

 

L’empresariat de l’ambient s’aprofita de la repressió existent, creant necessitats de consum pel seu enriquiment. Les discoteques i bars d’ambient, les saunes gais… són locals que se’ns presenten com un gueto daurat on poder ser gais i lesbianes bones i obedients seguint un model uniformitzat, consumista, frívol… Ep! I moltes hi anem, no ens n’amaguem! Perquè també volem distreure’ns, volem lligar i volem follar. És clar que sí! Mentre no construïm alternatives, és lògic que passem pel tub… Però potser ja va sent hora de preguntar-nos si això és el què volem. Fins quan vendrem les nostres sexualitats? Cal ja, doncs, construir alternatives. No som mercaderia!

 

Estem enrabiades! Sí! I des del Pride ens diran: “¡Nenas! ¡No sabéis divertiros! ¡Siempre con la pancarta! ¡Qué aburridas!” Però nosaltres no volem les seves partys consumistes. No volem pagar els seus peatges. Estem tipes de col·leccionar flyers per mirar de pagar menys, estem cansades d’embotir-nos en cambres fosques on no hi ha prou espai, avorrides de tanta gerontofòbia (rebuig vers la gent madureta), del nou mercat lèsbic copiat exactament del mateix model de merda que ja van idear fa dècades per als gais, de fiestas que no en són pas perquè ningú s'ho passa bé, fent veure que s’ho passa bé, de begudes tòxiques de garrafa a preus d’or, fastiguejades d’intentar semblar guapes i guapos segons els seus cànons… No volem pagar perquè ens anul·lin. Perquè acabem deprimides, borratxes, drogades en la rutina de l’ambient que ens domestica per seguir-nos robant i limitant les nostres sexualitats.

 

No volem un barri. Volem tot el planeta! I mentre no ho aconseguim, anirem construint alternatives a l’oci capitalista fent festes en casals autogestionats, en espais okupats, al carrer i on vulguem!

 

Des de l’Assemblea del Brot Bord de Barcelona volem expressar el nostre rebuig a l’organització del Pride, que enguany han anat més enllà programant la seva desfilada el mateix dia que la manifestació històrica, política i festiva convocada per la Comissió Unitària 28J. Els arguments del Pride són la festa, els petons i la visibilitat. Com si a la nostra manifestació no hi hagués festa, petons i visibilitat. N’hi ha! Però amb una diferència important: els petons (i menjades de cony, mamades, follades, abraçades, morrejades, carícies, magrejades…), la festa (diversa, popular, divertida…) i la visibilitat (desacomplexada, alegre, sense esclavatge estètic…) no porten el codi de barres del Pride. Perquè no estem en venda! No volem la llibertat a cop de VISA. No volem els seus “consells”. No volem seguir enriquint-los.

 

A la manifestació vam reivindicar “un país lliure d’homofòbia i de transfòbia” i vam lligar. Sí, vam lligar. Tot el que vam poder. Mentre preparàvem les pancartes, durant la mani, mentre escoltàvem el manifest a la plaça de Sant Jaume… i a la gran festa de plaça Universitat, que aquest any començava abans i per tant vam poder lligar (ens agrada repetir-ho!) més estona mentre preníem cerveses a un euro. I insistim perquè des del Pride se’ns presentaven com la festa del ligoteo sense límits. I esperem que ho fos, perquè força companyes i amigues hi van ser. Però nosaltres vam preferir fer-ho d’una forma lliure, desacomplexada, en un ambient popular i de compromís amb l’alliberament sexual… Ni negoci, ni homofòbia, ni transfòbia! Uneix-te al combat per l’alliberament lèsbic, gai, bi, trans i intersex! Construïm alternatives d'oci LGTBI!