25 anys de polítiques de dones

La Declaració institucional del Govern de la Generalitat de Catalunya amb motiu del Dia Internacional de les Dones posa el focus en el fet que l'Institut Català de les Dones commemora el seu 25è aniversari. Quan aquesta institució es va crear les polítiques de dones no existien. Era una perspectiva que no es tenia en compte de manera activa. Han passat 25 anys i, sense cap mena de dubte, allò més important ha estat aconseguir la transversalitat d'aquestes polítiques a tots els nivells de l'Acció de Govern. O sigui, que tot allò que fa l'Administració per a la ciutadania ha d'haver passat per una anàlisi prèvia de gènere.
 

L'Institut Català de les Dones del 2014 és un organisme que dissenya estratègies de transversalitat que garanteixen que totes les polítiques incorporin aquesta visió. És important. Significa que es facin polítiques públiques sense discriminar la meitat de la població. El Pla estratègic de polítiques de dones del Govern de la Generalitat 2012-2015 ha suposat un canvi de model i ja parteix d'aquesta conceptualització transversal de la perspectiva de gènere. És un full de ruta per treballar dins d'un marc conceptual compartit. Tots i cadascun dels àmbits on arriba l'Administració implementen i executen les polítiques públiques mitjançant la col·laboració, la coordinació i la relació entre els diferents poders públics i la societat. Les polítiques de dones han permès que es reconegui l'autoritat femenina i que el simbòlic femení sigui permeable a l'acció pública.

 

Ara bé, encara ens queden molts reptes per assolir. Un d'ells serà esborrar el miratge de que vivim en una societat on homes i dones tenen les mateixes oportunitats. Molts homes i  moltes dones ho pensen. Miratge perquè ens confonem i ens pensem que perquè les dones hem aconseguit una igualtat en el marc legal de la societat això automàticament ens atorga una igualtat efectiva real. Les desigualtats continuen, són moltes i profundes, estructurals, eradicar-les no és fàcil, ni feina d'un sol organisme. Aquesta realitat desigual que no veiem i que fins i tot ens costa d'identificar, ens esclata a la cara quan es produeix un assassinat per violència masclista. L'única causa d'aquesta violència que exerceixen els homes contra les dones són les desigualtats que encara perviuen en la nostra societat i que segueixen privant de llibertat moltes dones del nostre país, unes desigualtats que atempten contra la seva vida en el pitjor dels casos, i contra els seus drets com a ciutadanes. Des de les institucions i els poders públics posem a l'abast tots els recursos possibles per prevenir aquesta xacra, per perseguir-la, pal·liar i reparar els seus efectes.

 

Només amb el treball quotidià de dones i homes, cadascú des del seu àmbit d'influència, serà possible assolir el conjunt de transformacions culturals que ens han de dur a la construcció d'un país on la diferència sigui indicador de riquesa i on l'equitat i la llibertat sigui valors. El potencial, la força i el talent de les dones de Catalunya són avui, sense cap mena de dubte, eines indispensables per a la construcció d'un nou horitzó de llibertats.