Dones que escurcen distàncies

Fa pocs dies, la ultrafondista Alexandra Panayotou va aconseguir córrer sense aturar-se 400 kilòmetres, gairebé 10 maratons, unint les quatre demarcacions catalanes. Només deu persones al món han pogut fer aquesta distància amb les mateixes condicions. Era un repte individual com a esportista, però sobretot un repte compartit i solidari: el seu objectiu era recaptar fons per destinar-los a programes de suport a dones amb dificultats. De retruc, la seva gesta contribuïa al reconeixement públic de les dones en l’àmbit de l’esport, perquè només els gestos singulars i extraordinaris aconsegueixen l’atenció mediàtica, i encara prou minsa. Alexandra Panayotou, com a dona esportista, coneix bé les dificultats de les dones per avançar i obrir-se camí, però amb la seva gesta ens ha volgut dir que no podem aturar-nos si sabem què volem aconseguir. L’horitzó és aleshores ampli i les distàncies, curtes.
 
Si analitzem la situació de les dones en l’esport veurem que no difereix gaire d’allò que passa en altres àmbits professionals. Les dones són el 44,2% de la totalitat de dones i homes que fa pràctica esportiva. Ara bé, del total de llicències esportives, el 77,20% són d’homes i només el 22,80% de dones. Només un 20,7% de dones arriba a les juntes directives de les entitats esportives (un 11,9% a càrrecs de presidència i un 27% a direccions de Serveis d’Esports). I, per acabar-ho d’arrodonir, només l’1’3% de la informació esportiva en els canals de difusió televisiva d’àmbit català està destinada a l’esport femení. En definitiva, una invisibilitat gairebé total.
 
En el camp on es mou l’Alexandra Panayotou, el de l’excel·lència, les distàncies entre dones i homes sí s’escurcen. L’any passat, a Catalunya hi havia 458 persones esportistes d’alt nivell, 260 homes i 198 dones. En els centres de tecnificació esportiva de Catalunya tenim 438 nois i 384 noies. Catalunya és la comunitat que compta també amb més clubs femenins participants en lligues estatals, tendència que va en augment cada temporada.
 
Per donar resposta a aquest context, la Generalitat de Catalunya ha posat en marxa el Programa Dones i Esports, que recull les iniciatives per corregir aquests desequilibris i avançar cap a la igualtat efectiva de dones i homes en aquest sector. Aquest programa, que desenvolupen conjuntament l’Institut Català de les Dones i la Secretaria General de l’Esport, s’emmarca en el Pla Estratègic de polítiques de dones 2012-2015, es basa en tres principis generals (participació, visibilitat i equitat) i es divideix en sis grans línies estratègiques. Defineix, entre d’altres, com incrementar la participació femenina en esports de competició, fomentar l’educació en valors –amb l’establiment d’ajuts i beques d’estudi a les joves esportistes i el suport a les iniciatives de les entitats esportives per visualitzar el rebuig a la violència i l'assetjament contra les dones en l'àmbit de l'esport-. El programa també preveu potenciar la formació i la inserció laboral femenina en les branques professionals esportives, així com el lideratge femení en els llocs de decisió, direcció, gestió i planificació de l’esport, i difondre la presència i l’actuació de les dones en l'àmbit de les activitats físicoesportives a través dels mitjans de comunicació.
 
Si escurcem distàncies, ampliarem horitzons.