Avortament

El tema de l'avortament o eliminació del fetus sempre que s'aborda resulta espinós, molt espinós. Pel que fa a mi, tinc bastant clar que es tracta d'una qüestió de prevalença de drets, de conflicte d'interessos, on s'enfronten els drets entre respectar un ésser humà (la mare) i un altre suposat ésser humà no nascut encara (el fill). Per tant, cal emmarcar aquest assumpte en allò que es considera un ésser humà i allò que no. La resta, es surt de l'àmbit dels drets humans i fins i tot l'avortament mateix.

És veritat que fins ara, que jo sàpiga, s'ha titllat al món dels discriminats pel nostre funcionament com conservadors o ultraconservadors que ens oposem totalment a aquesta operació pel que fa al nostre col·lectiu. En la meva humil opinió, no és aquest l'enfocament que se li ha donat sinó que s'ha malinterpretat o potser no s'ha sabut explicar bé. Jo no sóc dels que s'expliquen bé, però ho intentaré. Hi ha persones en aquest món molt sensibles a l'eugenèsia i, en certa manera, la història corrobora la seva hipersensibilitat. Hi ha gent que no oblida ni perdona les barbaritats comeses contra els que funcionem de manera diferent en el nom de diferents règims totalitaris, teocràtics i democràtics.

Per començar, cal tenir clar que si xoquen drets, aquests drets són solament aplicables a éssers humans (per això es diuen drets humans), amb la qual cosa si es considera al no nascut com un ésser viu no humà (perquè a un ens al qual li batega el cor se li pot anomenar "ésser viu"), no hi ha res més a dir ni hi ha conflicte de cap tipus. D'aquesta manera, hi ha qui considera el no nascut ésser viu i no ésser humà, o ésser viu i ésser humà. I aquí crec que hi ha una clau de la mala interpretació.

Hi ha persones que consideren que el fetus és un ésser humà des del primer minut de la seva concepció perquè ja tenen ànima i aquesta característica els fa humans. Per aquestes persones, l'avortament no té justificació sota cap concepte.

Abans parlava de conflicte o enfrontament entre drets. D'una banda hi ha el dret a la lliure elecció i per una altra, el de la vida. Si calgués establir una relació jeràrquica entre ells, el dret a la vida quedaria per sobre, segons molts. El que cal preguntar-se és a partir de quin moment un ésser comença a ser considerat humà. Com deia en el paràgraf anterior, per alguns s'és humà des del mateix moment de la concepció. Per altres, no s'entra en la categoria d'humà fins al naixement. Per altres, fins a la setmana vint-i-setena setmana de gestació en què l'escorça cerebral no acaba de formar-se, el fetus no és humà. Altres persones consideren que el cervell és elàstic i fins als dos anys d'edat d'un nen s'està desenvolupant (en concret es desenvolupa el setanta per cent del cervell en aquest període).

Vista la situació, un no pot deixar de preguntar-se (i la pregunta segur que té fàcil resposta) els criteris que es van seguir per determinar que el termini per interrompre l'embaràs voluntàriament era de catorze setmanes per als fetus normals i de vint-i-dos per als no normals. Independentment que jo no en sàpiga el motiu, aquests terminis en la legislació espanyola determinen que uns determinats fetus són éssers humans i protegibles a partir de la catorzena setmana però, en canvi, altres fetus no són éssers humans o ni tan sols protegibles fins a la setmana vint-i-dos de gestació.

La qüestió és complexa: per uns s'és ésser humà des del minut ú, per altres s'és des de la catorzena setmana, per altres s'és humà des de la vint-i-dosena i per altres no s'és ser humà fins al naixement. Eludeixo aquí les teories sobre la formació de l'escorça cerebral per intentar simplificar. Però també es pot dir que "a la setmana catorzena i en la vint-i-dosena no hi ha ésser humà sinó un bé menys protegible per les seves característiques" ; en aquest cas de salut. En ocasions de sexe, condicions socials de la família, fins i tot color de pèl. En qualsevol cas, aquesta diferència de tracte no em sembla justificable. Potser meva conclusió és molt simplista, però aquí som tots moros o tots cristians.