Lluitar pels drets humans des del treball social

Davant una nova celebració de l’aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans (10.12.1948) sempre és bo dedicar uns minuts a reflexionar sobre el seu significat i sobre el compromís que ha d’assumir tota persona, tot professional.

Com a persones sabem que tenim obligacions, no només drets: com diu l’article 29 de la Declaració tot ésser humà té deures envers la comunitat, ja que només en aquesta li és possible el ple desenvolupament de la seva personalitat. Però a més els professionals amb capacitat d’incidir en el desenvolupament dels altres tenim una especial responsabilitat en l’assoliment del drets promulgats per l’ONU.

En l’acte de proclamació de la DUDH –ara fa 67 anys– es va deixar clar el seu significat: la Declaració és l’ideal comú a assolir per tots els pobles a fi que cada persona i cada institució promoguin el seu reconeixement i aplicació efectiva.

Sabem que amb escriure i proclamar el text no n’hi ha prou, sabem que Stéphan Hessel (un dels autors del text) va haver de cridar al final de la seva vida a la rebel·lia ètica amb aquell Indigneu-vos! davant la frustració, però ho va fer tot cridant a la lluita pels drets humans. Els professionals del Treball Social tenim el deure del compromís social en tota la nostra activitat, per avançar en el seu assoliment.

Per començar, recordem que la definició internacional de Treball Social el considera una professió basada en la pràctica i una disciplina acadèmica que promou el canvi, el desenvolupament social i l’empoderament de les persones, aplicant els principis de justícia social, de drets humans i de respecte a la diversitat, funcional i cultural.

La promoció de canvis per al progrés i el desenvolupament és un deure de la professió, i està vinculada a la situació individual, familiar, grupal o comunitària de l’entorn on es troba la persona. La professió del Treball social està compromesa amb el canvi de les condicions estructurals que contribueixen a la marginació i l’exclusió social. Aquests canvis comporten adoptar un rol professional actiu contra les desigualtats socials, des d’una consciència crítica i reflexiva de les nostres pràctiques habituals. És a dir: tenir i exercir un compromís directe amb l’ideal de la DUDH.

L’ideal de ple desenvolupament personal i social és intrínsec a la nostra professió. Aquest desenvolupament es treballa aplicant estratègies d’intervenció biopsicosocials i educatives que incorporen el treball interprofessional com a element facilitador d’una atenció global de les problemàtiques socials. El Treball Social té uns fonaments teòrics que s’eixamplen amb els resultats d’investigacions necessàries que ens orienten en els canviants camins a emprendre, on la reflexió i la formació tenen un paper fonamental.

La defensa i el suport als drets humans comporta en primer lloc creure-hi. Creure en la igualtat de totes les persones, creure en el dret a la seva seguretat, creure en els drets de les famílies especialment de la infància, en el dret d’asil, a la llibertat d’expressió, de reunió i de participació, a la seguretat social mitjançant l’esforç col·lectiu, a la salut, al treball i la protecció contra l’atur, als serveis socials, a l’habitatge, a l’ensenyament, a la cultura i al lleure... a tenir dret a un ordre social just. La justícia social és tot això, i per tant els drets humans són l’objecte i la justificació de la professió del Treball Social.

El respecte i la dignitat de les persones comporta per als professionals dels serveis socials assumir la responsabilitat pel benestar dels altres. L’empoderament comença per nosaltres mateixos, suposa un respecte cap a la persona atesa i també la confrontació amb la seva realitat social.

La identitat dels treballadors socials en la seva pràctica professional es construeix amb dos elements: l’eficàcia tècnica per saber tractar situacions i el compromís humà amb la igualtat d’oportunitats que promou la Declaració Universal dels Drets Humans.

La professió de Treball Social engloba molts tipus d’atencions, la majoria d’elles es realitzen a partir de la interrelació personal. L’atenció pot ser assistencial però a la vegada d’empoderament de les persones i també d’intervenció de dimensió comunitària. Tot això requereix d’una bona tècnica que aplicada amb humanitat dóna bons resultats en el Treball social. D’altra banda ens trobem que la gestió de la confiança i la credibilitat professional exigeixen d’un sentit ètic, d’un compromís, d’una consciència crítica i de sensibilitat davant de situacions injustes. En definitiva entenem que és el factor humà el que fa imprescindible aquesta professió en una societat molt tecnificada.

La persona ha de sentir que ens importa el que li passa, que no ens conformem ni acceptem les desigualtats, i que el nostre saber i saber fer és coherent amb el saber ser professionals compromesos amb l’ideal dels drets humans.

Els Drets Humans són a la vegada finalitat i camí en la praxi del Treball Social.