Els grans canvis desdibuixen la gran pobresa

Us vull parlar de la Jaima, El Jordi, l’Anna, el Marc.... i així podria arribar a omplir aquestes línies fins deixar-les ben plenes. Són noms que representen nens i nenes que no arriben el tres anys, i només són un petit exemple de la realitat que està passant. Darrerament escolto els debats periodístics, dient que a Espanya no es passa gana, que són manipulacions de grans ONG com Caritas, Creu Roja, Unicef... dient que són errònies les dades que donen. Ho fan per fer pena. Jo els convido, i a vostès també, que vinguin a qualsevol hora per la nostra entitat, no cal que avisin, no cal fer cap muntatge.

Coneixeran de primera mà les nostres famílies. El terme passar gana pot tenir moltes connotacions. Per a nosaltres passar gana és veure que la principal nutrició dels petits serà la fècula, que no menjaran ni verdures ni fruita ni proteïnes de bona qualitat.  Per passar gana també ho entenem a coses tan simples com: no tenir els mínims per estar calents, o la higiene mínima als seus habitatges.

També us vull parlar del passar gana "emocional”. I aquí ens hem d’enfadar amb els polítics. Ens parlen de propostes de grans canvis. Algunes administracions s’omplen la boca dient que Barcelona rebrà els refugiats i els acollirem. Ens n'alegrem moltíssim. Ara bé: com s'ho faran? Les nostres famílies no estan cobertes, ni de bon tros. Com aconseguirem donar habitatge, escalfor, roba, menjar, feina... si tenim ara mateix tantíssima pobresa que no cobrim, per molt voluntariat que fem.

Com és que ara només hi ha preocupació si anirem amb bicicleta, o si es deixaren desconstruir hotels el centre de la ciutat? Necessitem gran notícies, però notícies que ens escalfin el cor i ens deixin somiar nous canvis. Veure a tots els nostres infants i joves tenint cobertes les necessitats, veure als nostres avis i àvies amb la dignitat que els hi correspon i no demanar almoina per un plat calent. Veure les famílies felices i no patir l’extrem de tensió a qual s’aboquen dia a dia.

Però sobretot tenir la fermesa que estem fent bona feina, quan les entitats del tercer sector deixem de veure a les cues que diàriament tenim, llàgrimes de donar-ho tot per perdut. Reivindico que tenim el cor cansat.

Gràcies