La feina dels oprimits pel seu funcionament

L'article 27 de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, relatiu al treball i l'ocupació és força extens. Sobre el paper, per tant, les persones normalment discriminades pel nostre funcionament estem totalment protegides i segures en tots els processos tant de selecció com de permanència en el lloc de treball, incloent-hi els ajustaments raonables necessaris per poder exercir la nostra tasca dignament. No obstant això, pecaríem d'una ingenuïtat sorprenent si penséssim que del prometre al complir no hi ha un grandíssim abisme. Moltes persones han assenyalat amb anterioritat la desigualtat d'oportunitats existent en aquest sector tan decisiu, però no per això deixaré d'aprofitar l'ocasió per parlar-ne, perquè crec que és la meva obligació i responsabilitat fer-ho.

L'èxit de les polítiques tradicionals d'ocupació protegida no ha estat precisament imparable. Aquestes polítiques tradicionals ens han portat a taxes molt baixes d'ocupació fent poc cas de les recomanacions i mandats establerts per l'esmentada Convenció. Les nostres actuacions es basen fonamentalment en la construcció massiva de centres especials d'ocupació, de manera que caldria preguntar-se sobre la importància i la utilitat de les tradicions en general.

I és que tenim una idea molt estranya sobre les tradicions i costums que practiquem pel simple fet de ser ancestrals. Mai pensem que algunes són nocives per a nosaltres i produeixen estancament en la nostra situació. Sortint-me del camí establert, aquest és el cas dels matrimonis forçats infantils de l'Índia en els quals nenes de 7 o 9 anys són forçades pels seus pares a contreure matrimoni i mantenir relacions sexuals amb adults emparant-se en tradicions religioses "antiquíssimes". Es cometen, en conseqüència, agressions aberrants i actes molt violents sobre nenes que corren perill clar de mort. No em puc imaginar que es realitzin sota la justificació d'un vela i ancestral costum religiós.

Salvant les distàncies aquí hem dut a terme similars accions de certa repercussió. Al contrari del que marca pel Tractat internacional, a Espanya sempre hem optat per anar a la comoditat, fàcil i lucratiu fins i tot sense tenir en compte els drets legítims dels treballadors. Mesures com el foment de l'autoocupació, la formació i l'habilitació, l'accessibilitat, els ajustos raonables i, en general, aquelles destinades al treball en àmbits oberts i regulars no s'han efectuat amb la suficient energia, impedint-nos dur a terme treballs decents amb perspectives de millora alhora que alguns pocs s'han enriquit a costa nostra.Entre moltes altres coses, brillen per la seva absència els centres regulars i ordinaris de treball amb presència rellevant de persones discriminades pel nostre funcionament.

Resulta inimaginable considerar seriosament l'existència generalitzada de centres especials d'ocupació per a persones majors de 55 anys, per a dones o per a persones immigrants sense cap perspectiva d'inclusió en el mercat laboral corrent. La independència de les seves vides quedaria en entredit i no els faltaria raó als que critiquessin aquesta manera de contractació.

Sens dubte i amb raó, l'escàndol estaria servit. La mera existència d'aquests llocs generaria un insuportable sensació d'estupor. Els testimonis i tots els altres ens tiraríem als carrers per protestar per aquestes indesitjables situacions. Si no es mostrés en massa el nostre enuig, almenys gesticularíem amb vehemència en la privacitat de la barra del bar del nostre barri. Llevat d'excepcions que només serveixen per confirmar la regla, aquests llocs no compleixen els mínims requisits exigibles per a treballar. La justificació no pot ser que una feina és una feina. En aquest segle i per a altres col·lectius aquesta excusa no serveix. Tampoc nosaltres l'hem d'acceptar.

El que s'ha tractat em porta a pensar en la funció dels sindicats. I em pregunto si per omissió o per acció estaran fallant o si hem arribat a un destí ineludible. Jo vull pensar que encara no hem arribat a port, i m'interrogo per la utilitat de la seva existència tant si no poden actuar en casos com aquests com si no volen fer-ho. Qualsevol resposta que trobo no és molt favorable a la seva tasca. Finalment recordo alguna escena de "Sol davant el perill" i tremolo.