I arriba la tardor

Després de l'estiu, les entitats que encara no hem cobrat esperem emocionades el retrobament amb les persones que treballen en l'administració pública, esperant un llampec de llum, per deixar l'ofec constant dels mesos que han anat passant. Tots sabem que a l'estiu desapareixen els responsables i no sabem on reclamar, on trucar...

A un traç d'acabar l'any mirem d'esquivar les trucades del banc que reclama diners que no arriben. I les entitats seguim treballant, fent falses promeses als nostres treballadors, perquè tenim l'esperança que després de la cinquantena trucada algú de l'administració ens digui: 'Ja està, en un mes cobreu'.

I la roda, la vida continua.

Cada any passa el mateix mateix, demanem les subvencions a principis d'any i arribar la tardor i seguim esperant. Seria bo que, després de tants anys, tantes cares noves, de diferents grups polítics, formes de pensar tan oposades, arribés algú que fes simple la forma de treballar del Tercer Sector.

Es podria idear la manera per tal que la sol·licitud de les subvencions i el seu cobrament fos en el primer trimestre de l’any i així tothom podria fer una bona feina, sense afegir l’estrès anual de no tenir un euro i haver de seguir treballant.

Molts professionals volen arreglar la situació i acusen els propis responsables de les entitats. Ens demanen que si no tenim diners no fem tanta feina, que acollim a un nombre inferior de persones... i jo em pregunto si, quan tractes a una família, una dona, un infant.. pots dir-li que ja no li toca, que així l’administració se sent bé, que aquesta és la suposada feina ben feta, amb menys gent atesa, perquè suposadament no necessitem tants recursos.

Però coses com l’ètica, la responsabilitat, l’empatia ens fan impossible desatendre a tota aquesta gent per ser coherents amb el funcionament de l’administració.I arriba la tardor i haurem de pensar en trobar abrics i roba que altres ja no vulguin per seguir atenen les urgències del fred. Això sí, no serem políticament correctes amb algunes de les administracions públiques fent el que ells voldrien. Que hi farem, les persones son la nostra prioritat!