La repercussió de les lleis lletges

Des del segle XIX i fins als anys setanta del segle XX, als Estats Units van existir unes lleis anomenades "Ugly laws" és a dir, lleis lletges, lleis per als lletjos, o lleis dels lletjos. El més semblant a Espanya van ser les anomenades "Leyes de vagos y maleantes". Però encara són més semblants a les "Ugly laws" algunes lleis que han existit i existeixen en el nostre país com l'article 681 del codi civil (arreglat al juliol de 2015 i que impedia a sords, cecs o muts ser testimonis en un testament), l'article 93 del codi penal, també suprimit al març de 2015, la llei d'interrupció voluntària de l'embaràs i altres lleis que ens impedeixen participar en la vida pública per la nostra manera de percebre la realitat, comunicar-nos o desplaçar-nos entre altres motius.

Un exemple fàcil d'entendre és el que m'explicava amb neguit una persona cega, que em deia que se li impedeix signar qualsevol document oficial sense dos testimonis.

Si ens centrem en l'aspecte de la incapacitació (que, ens agradi o no, està prohibida la Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat de l'ONU) el ventall s'obre molt. En cas que hagis estat incapacitat total o parcialment se t'impedeix la compareixença en judicis, se't poden alienar els béns patrimonials que amb anterioritat estiguessin al teu nom, poden esterilitzar el teu cos passa per la decisió d'un o més jutges, donar o rebre diners en préstec. Hi ha una llarga llista d'assumptes per als quals es necessita sol·licitar (i que t'ho concedeixin) permís d'un jutge. Això ha de ser una cosa meravellosa.
 
A l'hora d'exercir el vot, cal assenyalar l'Article 3 de la Llei de Règim Electoral General (LOREG), que diu el següent:
1. No tenen dret de sufragi:

b) Els declarats incapaços en virtut de sentència judicial ferma, sempre que aquesta declari expressament la incapacitat per a l'exercici del dret de sufragi.

c) Els internats en un hospital psiquiàtric amb autorització judicial, durant el període que duri el seu internament sempre que en l'autorització el jutge declari expressament la incapacitat per a l'exercici del dret de sufragi.
 
Però no cal passar per les mans de cap jutge perquè una persona amb síndrome de Down (com el senyor Pineda) no pugui exercir com a mestre en una escola, tot i tenir els seus estudis completats. Per aquest i altres motius, solem parlar de "exemples de superació" quan ens referim als que aconsegueixen tirar endavant malgrat rebre cops de peu a la boca per part de l'administració corresponent. Per cert, si ja és difícil l'adopció d'un nen, per a nosaltres, els indesitjables, això es converteix en missió impossible, també és meravellós, motiu de riure, gresca generalitzada i focs artificials, que no calgui estar incapacitat legalment per ser privat d'aquesta acció.
 
I dic jo que la culpa de tot això, a part de qui vulgui tenir uns nens en adopció, és del pes d'una cultura i unes tradicions que ens escanyen a cada pas, i tot això sense el necessari suport de normes i lleis que es compleixin. Se'ns intenta ofegar des que se'ns posa l'etiqueta "discapacitat" fins que deixem de respirar. Les escletxes són molt perilloses perquè deixen passar l'aire, permetent interpretacions contràries a l'esperit de la llei, i penso ara en l'assumpte de l'educació, els nens amb necessitats de suport educatiu especial, i el recent informe PISA, la participació també li està vetada a aquests nens.

Però bé, l'important és que aquí hi ha més donants d'òrgans que en cap lloc del món, suposo que qui no es consola és perquè no vol.