Un habitatge: un dret inexistent, una necessitat bàsica

Una de les coses que més m'ha sorprès durant els quinze anys que fa que estic a l'entitat de famílies monoparentals, ha estat veure "la fidelitat" del petits que venen a l'ONG vers el seu cotxet.

Quan vam començar el nostre projecte de Racó Infantil - un espai de cura per infants de 0/3 anys- vam muntar un dormitori amb llitets, pel seu descans. La nostra sorpresa i desesperació, era que no hi havia manera que es posessin als llitets. Cridaven i, els més grans, s'apropaven el seu cotxet. Finalment -i l’experiència ens ho va corroborar- el cotxet era la seva "casa". El cotxet és, pels infants d'aquestes famílies, un espai on fan totes les activitats. Sorprenent però real. Habitualment les seves mares, germans i ells mateixos, viuen en una habitació o en un pis compartit. El cotxe és el lloc on dormen, on els canvien, on els donen de menjar.

Molts d'ells arriben a l'entitat sense motricitat perquè ningú ha tingut la paciència "d'ensenyar-los" a caminar. El cotxet on fan vida moltes vegades l'hem de desparasitar, rentar ... per ells és la seva casa, el nucli més important, un espai de referència, allò que els més petits coneixen. Potser hi ha molts infants que quan veuen els seus familiars, aixequen els braços i demanen que els treguin del cotxet. Per ells, és un transport i res més. En canvi, molts dels menors de l'entitat no criden ni volen aixecar-se del cotxe. Hi resten quiets i silenciosos perquè és el seu punt de referència i seguretat.

Tot això ens ha de fer pensar, si un infant no necessita tenirja des de ben petit la referència de la seva seguretat en un espai determinat. Per tant l’habitatge és un eix clau per el desenvolupament de les famílies. És molt important trobar mesures perquè tothom disposi d'un habitatge digne i confortable, per iniciar el seu procés de recuperació i així reconduir la situació, per aconseguir feina, estabilitat i cobrir les necessitats de la pròpia família.

Les borses actuals d'habitatge no cobreixen les necessitats de les persones i famílies amb més necessitat. S'han de trobar maneres perquè puguin accedir a una llar, encara que no disposin recursos econòmics, i també que puguin optar a un habitatge, sense que el procés per aconseguir-ho s'eternitzi amb burocràcia feixuga.

Cal que es reformi el sistema que tenim muntat per ajudar a les persones perquè sinó els hi proporcionem un habitatge, no aconseguirem refermar les bases perquè la família no es desmunti. És necessari donar una base sòlida, una llar, una referència de seguretat, per anar construint el paradigma d'una vida familiar. Si tens una estabilitat, la família tindrà un referent sòlid, per trobar feina, donar equilibri a la seva pròpia família, i la infància, un lloc on poder construir els seus referents de seguretat, dins del seu entorn familiar, el més íntim i proper. Si en aquest entorn hi troba la confiança i l'estimació, pot seguir construint el seus entorns més externs, escola, companys, amics dins de la coherència i tranquil·litat de la autoconfiança.