Reflexionem sobre un nou model d’escola bressol

Potser és agosarat parlar d’un nou model, potser seria més convenient pensar que després d’anys d’experiència en gestió d’escoles bressols, per part del departament de Petita infància de la Fundació Pere Tarrés, i de diferents professionals de l’Hospital de Sant Joan de Déu, de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna, i de la Universitat Ramon Llull, ens hem trobat per reflexionar què hi ha al territori i quins són els punts que creiem que han de tenir més valor. I així, després de moltes sessions de treball i reflexió més enllà de tot allò pedagògic, hem concebut una manera més holística i cooperativa d’entendre el què volem. El resultat final és un estudi que indica com volem que sigui l’espai educatiu dels infants més petits de la societat, és a dir, una nova manera d’entendre l’escola bressol.

Els interrogants als quals s’ha volgut donar resposta han estat:

• Quin és el paradigma sobre el qual caldria fonamentar un model d’escola bressol que afavorís la inclusió de tots/es els infants?

• Quins actors caldria implicar?

• Quin protagonisme hauria de tenir la família?

• Quina seria la incidència sobre els professionals, l'organització i la gestió de l'escola bressol?

La clau és centrar la mirada de l’escola bressol en l’infant. Un infant protagonista del seu propi aprenentatge, però no de forma individual. Sinó un ésser connectat. Connectat amb una família, que també s’interconnecta amb la resta d’àmbits socials que interactuen d’una manera o altra amb aquest infant. Per tant, si estem dibuixant aquest infant com part d’un sistema, aquest ha d’estar inclòs dins de l’escola. Les dinàmiques que es proposen són col·laboratives, totalment relacionades i poden variar segons les necessitats dels infants i de les seves famílies.

No només ens trobem davant d’un professional de l’educació, sinó que també hi participen fisioterapeutes, logopedes, infermeres, psicopedagogs/es... un referent sí, però amb una visió polièdrica de l’infant sense parcel·lar les seves dimensions, sinó com un tot complet, i amb la família participant de tot el procés. És cert que podem trobar-nos amb famílies amb dificultats, és clar, però amb aquest nou sistema de treball aquesta família rep un acompanyament i una dotació de recursos que d’un altra manera no tindria.

Un model amb bases teòriques de la pedagogia sistèmica, constructivista de Vigotski, des de tot allò social amb la visió ecològica de Brofenmbrenner, del model bio-psico-social de Libman i de la salut amb les 14 necessitats bàsiques de Virginia Henderson, i que pugui resumir-se amb aquesta representació gràfica:



Cal entendre la importància d’establir un debat continu i línies de treball a l'entorn de com l’escola bressol pot integrar el conjunt de les diversitats dels infants i famílies millorant la seva qualitat de vida i l'accés a l'educació dels 0-3 anys; garantint alhora una educació inclusiva que promogui l’equitat i igualtat d’oportunitats educatives.