Les vacunes, medicaments capaços de prevenir malalties infeccioses mitjançant immunització activa, formen part de les nostres vides. Tant, que moltes persones opinen d'elles com qui parla de supermercats, roba o programes de televisió: amb total lleugeresa, de manera superficial, sense necessitat de conèixer prou del tema.
Si bé és bo que les tinguem en compte i que sapiguem de la seva existència, és perillós -i, sovint, contraproduent- parlar de les vacunes de sentides, per impressions; les vacunes són massa serioses i importants per a aquest tracte. Són molt valuoses com per devaluar-les amb consideracions banals, buides.
Les vacunes han estat capaces d'eliminar del món una malaltia gravíssima, la verola, i de reduir de forma espectacular la freqüència de nombroses malalties totes elles greus: poliomielitis (cap cas a Catalunya des de 1982), diftèria (només un cas, en un nen no vacunat, després de més de 30 anys sense casos), tètanus, xarampió, hepatitis B, sèpsia i meningitis per Haemophilus influenza tipus b i per meningococ C, entre d'altres. Algunes d'aquestes ja ni ens sonen, no ens en recordem o no hem ni arribat a conèixer-les gràcies a l'eficàcia de les vacunes que les prevenen... S'estima que a Catalunya s'eviten cada any uns 35.000 casos de malalties infeccioses greus gràcies a que ens vacunem enfront d'elles. Sí, 35.000!
Entre els debats actuals sobre les vacunes, en detecto tres de principals: per què cal posar les vacunes? (Pregunta que, amb gran inconsciència i inconsistència introdueixen els "anti-vacunes") Han de ser obligatòries? (En l'extrem oposat, en part per l'efecte reactiu) I, s'han de recomanar, i posar, vacunes que no formen part dels calendaris oficials de les comunitats autònomes?
En relació amb el primer debat, que es simplifica de vegades amb “vacunes sí o vacunes no", només hi ha una resposta d'acord amb els coneixements mèdics científics: SÍ, en majúscules. Els defensors de no vacunar estan equivocats o enganyen. Les proves a favor de les vacunes que s'utilitzen actualment són de tal magnitud que el dubte ofèn la intel·ligència.
Sobre l'obligatorietat de les vacunes, aspecte posat en voga a propòsit que països com França i Itàlia l'han establert per a algunes vacunes, es torna a parlar. Es fa quan succeeixen certes circumstàncies externes, excepcionals: decisió d'altres països, brot o ressorgiment aïllat d'alguna malaltia infecto-contagiosa prevenible mitjançant vacunes. Però hi ha una enorme diferència entre la situació de França i Itàlia i la d'Espanya en el tema de la vacunació: els dos primers -com també passa en altres països europeus- tenen taxes de vacunació inadequada i perillosament baixes a causa de la instauració en els seus territoris de potents corrents anti-vacunes. A Espanya, en canvi, la cobertura vacunal és excel·lent de manera generalitzada, amb més del 95% de nens vacunats de la majoria de malalties immunoprevenibles en les diferents comunitats autònomes.
En conseqüència, en el nostre medi no hi ha justificació per a canviar una actuació que ja aconsegueix el seu objectiu... I per convicció en comptes de mitjançant coerció.
Pel que fa a les vacunes que cal posar als nostres nens, els criteris que se segueixen per incloure una vacuna en el calendari de vacunes de Catalunya estan ben establerts i són els adequats: importància en nombre d'afectats potencials i de gravetat de la malaltia, eficàcia i seguretat de la vacuna, repercussions de la introducció de la vacuna en l'epidemiologia de la malaltia, aspectes ètics i avaluació econòmica. Les vacunes que acaben formant part del calendari oficial d'un país o comunitat autònoma, i en concret de Catalunya, són aquelles que els experts i les autoritats sanitàries decideixen; a Catalunya hi ha un Consell Assessor de Vacunacions del Departament de Salut, en el qual estan representades totes les societats professionals i científiques amb activitat, responsabilitat i coneixements sobre immunitzacions. Per tant, només queden al marge del finançament universal les vacunes que no compleixen els clars i raonables requisits esmentats.
Les vacunes són una de les principals i millors mesures sanitàries de salut pública, el que comporta una màxima exigència d'eficàcia, seguretat i equitat per a tota la població susceptible de beneficiar-se'n. Per això són tan bones, per això no hi pot haver dubtes, per això no cal que siguin obligatòries, per això hem d’administrar a tots els nens les vacunes que considerem adequades i necessàries, sense tolerar les fal·làcies contra elles, sense limitacions injustificades, sense iniquitats.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari