Gaudir del naixement de la meva criatura gràcies a la cesària provincle

Podríem dir que, en general, el tipus de part d'avui en dia és un part respectat, no medicalitzat, on la dona té tot el protagonisme. Aquests parts normals solen estar assistits per llevadores, a vegades per ginecòlegs, i els professionals sanitaris només hi intervenen si hi ha alguna complicació, algun esdeveniment que surt de la normalitat. Per arribar a aquesta situació ha estat necessària la demanda/ exigència de les dones gestants a gaudir del part sense interferències innecessàries.

Aquest escenari és diferent quan, per indicació mèdica, s'ha de fer una cesària perquè neixi la criatura. En aquest cas el naixement es produeix a quiròfan: la cesària és una intervenció quirúrgica. Això fa que la mare ja no tingui el control del seu part. Fins i tot és possible que entri a quiròfan sense companyia. No veu el naixement del seu fill i no pot abraçar-lo fins una bona estona després, quan s'acaba la intervenció.

Es pot fer alguna cosa per millorar aquesta situació, que afecta una de cada quatre gestants? Es pot fer compatible una intervenció quirúrgica amb el goig de donar a llum? La resposta és “sí, es pot fer compatible”. De fet, és una qüestió de voluntat fer-ho compatible. I doncs, com s'ha de fer perquè sigui compatible? Fonamentalment els aspectes que cal repensar tenen a veure amb la mare, amb els cirurgians i amb l'ambient a quiròfan.

Pel que fa a la mare, cal canviar les mesures rutinàries que no aporten valor afegit. Per exemple: per tal d'aconseguir que la gestant tingui el pit i els braços lliures cal posar els elèctrodes de monitorització cardíaca a l'esquena (enlloc de la part anterior del tòrax), cal posar el maneguet de la pressió a la cama enlloc de posar-lo al braç, el medidor de l'oxigen al dit del peu enlloc del dit de la mà, el sèrum en un lloc on no molesti, etc. La gestant pot triar (tal com ho faria en un part vaginal) si vol estar acompanyada o no, qui l'acompanya, si vol veure sortir la criatura o no, si vol ajudar-la a sortir o no, si vol que ella o bé el pare tallin el cordó umbilical o no, si vol fer pell amb pell o no, etc.

Pel que fa als cirurgians, cal que es posin uns guants extres a sobre dels habituals i que posin una talla més a sobre de la mare. Pel que fa a l'ambient general de quiròfan, es pot posar la música que la mare desitgi, poca llum i parlar molt baixet.

En aquest tipus de cesària, a la pràctica, es creen dos ambients: el familiar i el quirúrgic, que només es comuniquen al moment que surt la criatura. Quan comença la cesària la mare està acompanyada per algú que se l'estima i li fa costat. Els cirurgians anem fent la intervenció fins la sortida de la criatura. És llavors quan la talla que separa els dos ambients es treu i la mare veu i agafa la criatura per posar-la sobre el seu pit (assistida per la llevadora). Quan el cordó deixa de bategar el pare pot tallar el cordó umbilical.

Mentrestant, els cirurgians tornen a fer estèril el camp quirúrgic: es treuen els guants extres i desestimen la talla que ha estat en contacte amb la mare. De nou, els dos escenaris queden ben diferenciats. En el primer la nova família dóna la benvinguda al nadó; en el segon els cirurgians treballem perquè tot quedi al seu lloc.

Quin és el risc afegit a aquest tipus de cesària? Hi ha més infeccions? Hi ha més hemorràgies? Tots els estudis que s'han fet demostren que és una cesària segura, que no té més risc per la mare ni pel nadó. Al contrari, les taxes d'alletament matern són més altes que les que es produeixen en una cesària convencional. I, per descomptat, el grau de satisfacció de les mares, els pares i també dels professionals és molt més elevat.

Té un nom especial aquest tipus de cesària? Hi ha països que parlen de cesària familiar perquè deixen entrar el pare a quiròfan, altres li posen el nom de l'hospital, d'altres parlen de cesària humanitzada... A Vall d'Hebron parlem de ‘cesària provincle’ perquè defineix molt bé quin és l'objectiu: que s'estableixi un vincle emocional entre la mare i el nadó que perduri tota la vida. Una de les nostres mares va suggerir el nom i de manera totalment altruista ens va donar permís perquè l'utilitzéssim, per a aconseguir que les mares puguin gaudir del naixement de la seva criatura, fins i tot si han d'anar a quiròfan per a fer una cesària.

La cesària és una intervenció quirúrgica que ha salvat la vida a moltes mares i nadons i no s'ha de fer sense indicació mèdica. Però no cal que sigui només una intervenció quirúrgica. Ha de ser també el moment extraordinari del naixement de la criatura. Per aquest motiu la ‘cesària provincle’ hauria de ser la cesària habitual a l'obstetrícia del segle XXI.