Toca parlar de Nadal, toca parlar de solidaritat, de ser amables, bondadosos, ajudar els altres, mostrar la part més humana, més caritativa. Ah! i també del fred, però correu, que això només passa per Nadal, és fugaç.
Cert és que aquestes dates són dates que per a la majoria de persones es caracteritzen per la celebració, per les reunions familiars, per les decoracions nadalenques, entre d’altres coses, però també és cert que aquesta època ve acompanyada d’una espècie de sentiment o melangia cap als col·lectius més etiquetats com a vulnerables.
Aquesta postal de Nadal amb poema inclòs (més avall) va dirigida a totes les persones que es donin per al·ludides i contribueixen a crear un niu de solidaritat camuflada o egocèntrica acumulada en aquestes dates. M’explico; des de la meva visió i segons la meva experiència personal aquesta època de l’any serveix perquè les persones facin la bona obra de l’any. Vull deixar clar que cadascú és lliure de fer les accions que consideri oportunes. Segons sembla el Nadal embriaga i fa que les donacions i les ajudes altruïstes (amb sentit o no) tinguin un pes més rellevant que la resta de l’any.
Quan aquesta època de l’any s’acaba, els sentiments ja s’estabilitzen i les persones en situació de carrer tornen a ser les persones invisibles que eren. Digueu-li opinió, digueu-li crítica. Bones festes a tothom i gràcies a Social.cat per donar veu.
Per finalitzar un poema improvisat:
“Doneu, doneu, doneu
I així alimentareu
l’ego que acapara
la vida més humana
I així descansareu
Dins d’un núvol que no acompanya.”
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari