Europa es troba paralitzada. La proposta de la Comissió Europea de repartir i recol·locar mitjançant quotes als 40.000 sol·licitants d'asil procedents principalment de Síria i Eritrea ha topat amb una forta oposició, també l'espanyola.
Durant el primer semestre de 2015, d'acord amb dades del Ministeri d'Interior, Espanya ha superat el total de peticions de protecció internacional rebudes l'any passat, quan van ser 5.947. De moment, se n’han comptabilitzat més de 6.000 i s’augura que seguiran creixent els propers mesos fins a superar les 7.664 del 2007.Catalunya no s'escapa d'aquesta tendència a l'alça. El 2014, 786 immigrants van demanar asil a la comunitat autònoma, un 60% més que l'any anterior, quan van fer-ho 484 persones. No obstant, Espanya tan sols ofereix 900 places d'acollida i Catalunya, 28.
La xarxa Asil.cat, formada per diverses organitzacions, lamenta la "manca de compromís polític" de l'Estat espanyol. En un comunicat, recorda que segons els criteris demogràfics i econòmics establerts per la Comissió Europea, Espanya hauria d'acollir en els propers dos anys 4.288 sol·licitants de protecció internacional i 1.549 persones refugiades en tercers països. L'Estat, no obstant, s'ha compromès a acceptar-ne menys de la meitat, un total de 2.749.
La Generalitat, "oberta" a acollir refugiats sirians
Catalunya ha reclamat a l'Estat poder participar en l'acollida de refugiats sirians i col·laborar en un pla d'actuació per acollir el "màxim nombre de refugiats possible". "Ens interessaria participar, ens interessaria que l'Estat ens cités i féssim junts un pla d'actuació en aquest aspecte", va defensar el director general d'Immigració, Xavier Bosch, en una entrevista a Europa Press fa un mes.
Xavier Bosch ha assegurat que la política de l'Estat respecte del refugiat és "molt restrictiva" i poc generosa, i ha considerat que és molt desproporcionat el nombre de refugiats que acull Espanya amb el que reben altres països com Alemanya, on n'hi ha 98.783.
El gruix de refugiats siris ha estat acollit principalment pels països veïns a Síria: Turquia, Líban, Jordània i Egipte. Els dos primers tenen, respectivament, 1,9 i 1,1 milions de refugiats. Junts -amb suport internacional- han ofert protecció a 10 vegades més persones que la UE, on s'han tramitat 348.540 peticions d'asil.
Xavier Bosch considera que una política comuna seria "més útil i rendible", i assegura que caldria una política internacional més clara, de cooperació al desenvolupament i d'immigració europea.
Catalunya inverteix 100.000 euros en asil
La Generalitat ha fet enguany una aportació de 100.000 euros a entitats que contribueixen a atendre les necessitats de les persones que han demanat asil a la comunitat autònoma.
Ara ja fa un any i mig que l'Executiu català va desplegar el Pla català de protecció internacional, un instrument que estableix els principis, les mesures i les línies de finançament per acollir i protegir les persones amb temors fundats de ser perseguides als seus països d’origen o de residència habitual.
Asil.cat ha demanat en el comunicat que la Generalitat tingui un "paper actiu" i faciliti l'acollida de sol·licitants d'asil a través d'un disseny d'intervenció propi que gestioni la situació de forma "més humanitària i eficient".
Així mateix, la xarxa reclama un augment del nombre de places d'acollida disponibles (28), per exemple "facilitant l'accés al parc d'habitatges que gestiona l'Agència d'Habitatge de Catalunya". Alhora, exigeix que es doni suport i es realitzin campanyes de sensibilització i educació en valors, amb l'objectiu que Catalunya esdevingui un 'país refugi', on l'eslògan #somrefugi reflecteixi la lluita contra el creixen rebuig al dret fonamental de l'asil.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari