La FaPaC denuncia que les famílies estan finançant el sistema educatiu públic català

Redacció

La Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FaPaC) ha fet públic aquest dijous ‘La contribució econòmica de les famílies al sistema educatiu públic català’, un estudi que constata que les famílies de l’alumnat dels centres educatius públics de Catalunya financen el funcionament dels mateixos centres.

L’estudi, fruit de dos anys d’anàlisi del comportament del sistema educatiu i del paper que tenen les famílies en el finançament dels centres públics i pel qual han estat entrevistades 1.200 AMPAS i AFA de Catalunya, denuncia que les famílies estan finançant el sistema educatiu públic principalment a través de dues vies.

D’una banda, FaPac apunta que es dona mitjançant el pagament de quotes que, en molts casos, “inclouen conceptes que contradiuen la legislació vigent”, com el material no fungible i les sortides escolars. D’altra banda, mitjançant les donacions i contractacions que fan les AMPA/AFA als centres escolars i que acaben servint per cobrir els costos que el propi centre no pot assumir, com el material escolar o la contractació de personal educatiu específic. La mitjana de les aportacions ascendeix a 88 euros anuals en quant al material escolar, i 105,6 euros de les sortides.

Pel que fa el personal educatiu, l’estudi denuncia que són les famílies, en part, les que estan suportant la manca de professionals al sistema educatiu públic. En aquest sentit, destaca que quasi 100 centres educatius públics catalans disposen de professionals contractats per l’AMPA/AFA per desenvolupar tasques educatives en l’horari lectiu, incloses en el currículum educatiu. Aquest fet, alerta la FaPaC, “implica que el Departament d’Educació eludeix la seva responsabilitat en matèria de riscos laborals i en relació amb les actuacions d’aquests professionals vers l’alumnat”. 

Una altra dada que ressalta l’estudi és que el cobrament de quotes de material escolar és una pràctica generalitzada que es duu a terme en el 96% dels centres educatius públics catalans. Malgrat que la legislació en matèria educativa estipula que l’educació ha de ser gratuïta i universal, les famílies “tenen la creença que el pagament d’aquestes quotes és obligatori” i, en molts casos, segons indiquen els resultats de l’estudi, les famílies pensen que el seu impagament pot comportar conseqüències, com la implicació dels Serveis Socials. 

Pel que fa a les metodologies pedagògiques, l’anàlisi de la FaPaC senyala que els centres educatius que treballen per projectes són els que “potencialment” més estan vulnerant el principi d’igualtat i no discriminació del dret a l’educació a l’accés al temps de migdia en condicions d’igualtat, ja que més del 40% dels centres educatius que ofereixen activitats no incloses en el preu de menjador segueixen aquesta metodologia. Pel que fa al nivell de renda de les famílies dels centres, l’estudi constata que els centres on se situen les famílies de renda baixa és on s’ofereixen més activitats en temps de migdia com idiomes o informàtica, que haurien d’estar garantides durant el temps lectiu. 

FaPac alerta que existeix una “arbitrarietat important” en el cobrament de les quotes. Un fet que genera una “desigualtat entre l’alumnat depenent del territori d’escolarització i de la renda familiar”. Així, les famílies de l’àrea metropolitana de Barcelona, a excepció del Baix Llobregat, són les que més paguen, mentre que Terres de l’Ebre, en canvi, és l’àrea territorial on les famílies paguen una quota molt inferior (un 300% menys que les famílies en el Vallès Occidental). Pel que fa a la renda familiar, l’estudi constata que l’esforç de les famílies en el pagament de la quota de material escolar augmenta a mesura que disminueix el nivell de renda disponible.

Els menjadors, focus de desigualtat

Pel que fa al servei de menjador escolar, la FaPaC denuncia que, tot i que l’Administració pública té competències per gestionar directament el servei de menjador, “sempre cedeix aquesta gestió a l’empresa privada” mitjançant contractació pública, mentre que un 15% de les AMPA/AFA que gestionen aquest servei ho fan amb el seu propi personal. En aquest sentit, malgrat que legalment el preu del servei de menjador no pot superar els 6,20 euros, un 12,40% de les usuàries arriben a pagar fins a 8,20 euros. “Això significa que en més de 100 centres educatius públics el Departament d’Educació permet que l’alumnat es trobi en una situació de desigualtat”, adverteix la FaPac. 

En aquest sentit, la federació assegura que l’Administració pública “incompleix” la seva pròpia normativa en permetre que les empreses amb les quals subcontracta el servei de menjador estableixin a les famílies un preu superior al legalment establert. “Una pràctica que es dóna en totes les àrees territorials”, apunten.