‘Red Cunt’: trencant el tabú de la regla

Clara Congost  @QuasiClara 

Per què mai parlem de la regla? Per què, quan ens ve per primera vegada, no la celebrem com es mereix? Per què des de ben petites ens ensenyen que cal amagar els productes menstruals? Per què en els anuncis de compreses la representació de la sang és de color blau? I, sobretot: Què passaria si fossin els homes qui tinguessin la regla?

Aquestes són algunes de les preguntes que Toti Baches planteja a la seva pel·lícula documental i animada Red Cunt, que s'estrena el divendres 27 de maig  als Cinemes Girona de Barcelona amb motiu del Dia Internacional de la Menstruació, el 28 de maig. I són preguntes que, en un moment o altre, ens hem fet totes, sigui quan anem a treballar tot i sentir que els ovaris estan ballant la seva dansa del ventre particular; sigui quan veiem que amb deu euros no fem per comprar dues caixes de tampons; o sigui quan, com en el cas de la directora de la pel·lícula, anem a la consulta de la pediatra amb la nostra filla perquè li ha vingut la regla i el seu consell d'amagar les compreses ens sembla lògic i normal.

“Em vaig adonar que jo tenia el tabú completament interioritzat, perquè a mi no em va estranyar gens que ens donés aquest consell”, explica Baches, que va decidir no transmetre-li el mateix, sense cap reflexió, a la seva filla. Així, aquesta visita va ser l'origen de Red Cunt —i, de fet, n'és una de les primeres escenes—, una pel·lícula que no busca “detallar com funciona el nostre cos, sinó tractar i trencar el tabú”, i que és la primera d'una trilogia sobre temes ‘tabuitzats’ que comencen per M i que seguirà amb Masturbació (Hot Cunt, en la qual ja està treballant) i Menopausa (Silver Cunt).

El gran tabú

La pel·lícula comença a Menstrulàxia, l'illa flotant d'entrenament en la qual les éssers de sang es formen per acompanyar una dona uns quants dies al mes al llarg de la seva vida fins que arribi la senyora Menopausa. Un cop acabada la seva cerimònia de graduació, l'ésser de sang Mensi es posa en marxa per acompanyar la Isabel com la seva menstruació personal i intransferible. Però, quan il·lusionada fa la seva aparició, s'adona que no és benvinguda, ni per la Isabel ni per la societat en general. Mensi es proposa, doncs, esbrinar per què les éssers menstruals com ella estan tan ignorades, ‘tabuitzades’ i, fins i tot, rebutjades, tot parlant amb activistes, expertes i artistes sobre el gran tabú: la regla.

Un tabú que la lleidatana instal·lada a Alemanya des de 1994 té clar d'on neix: del patriarcat. Perquè, tot i que avui en dia podem tenir fills també sense tenir la regla, tenir-la és el primer pas per ser mare. “Tenir fills és molt poderós, i empodera molt, i el patriarcat ha hagut de tapar tot aquest poder ‘tabuitzant’ i menyspreant la regla, fent-la bruta”, assegura la directora. “És el que dic a la pel·lícula, que si els homes tinguessin la regla, si el Messi tingués la regla, no estaria ‘tabuitzada’, seria una cosa socialment acceptada”, i les nenes no haurien de passar “pel drama que viuen a les escoles”. I és que, si els homes tinguessin la regla, tot seria diferent: segurament les compreses i els tampons volarien per les classes en lloc de ser compartides com si fossin contraban; els lavabos tindrien escombraries i s'hi proveirien productes menstruals gratuïts; i, cada cop que a un nen li vingués la regla, ho cridaria als quatre vents tot orgullós.

L’educació, clau per trencar-lo

Però, sent les dones qui menstruem —en la majoria dels casos, perquè com bé explica l’escriptor i activista Ian Bermúdez a la pel·lícula, alguns homes també menstruen—, la regla continua sent tabú. A Hamburg, explica Baches, les classes sobre educació sexual es fan conjuntament amb nenes i nens, però en un moment els separen i el tema de la menstruació només es dona a les nenes. “I això és el començament d'aquesta catàstrofe, perquè així es continua eternitzant el tabú”. Per a la directora i guionista, doncs, un primer pas seria que es millorés l'educació sexual a les escoles, que s'oferís la mateixa informació a nens i nenes, “i que a anatomia s'ensenyés el clítoris en tota la seva esplendor, perquè és l'únic òrgan que només té la funció de donar plaer, i això no ho expliquen, a l'escola”, i aquest desconeixement ens persegueix durant molts anys.

I tampoc s'hi explica —és clar— que molts dels productes menstruals mainstream poden, de fet, ser perjudicials per a la salut. A la pel·lícula, hi ha un moment en què la Mensi s'enfada perquè s'adona que al supermercat venen les compreses i tampons com a productes d'higiene, quan d'higiènics no en tenen res: “Els productes tradicionals de compreses i tampons són fastigosos”, afirma Baches, “allà no hi ha res de cotó, tot és plàstic i química, i això ho volia criticar”. “Per a mi la copa menstrual va ser un game-changer, em va canviar la vida, i volia ensenyar que hi ha altres i millors opcions i maneres de viure la regla”.

Unes opcions que agafen força a través del discurs, les vides i les iniciatives de les diverses protagonistes de la pel·lícula, com la doctora Laura Méritt, feminista, activista i escriptora de Berlín; l'experta en lideratge femení i sangrat lliure Alisa Eresina, de Viena; Laida Memba, arquitecta i CEO de l'empresa de calces menstruals Cocoro, de Barcelona; la gastrònoma, activista i lluitadora de wrestling Stepha Zanalla, d'Hamburg; i Clara Moraleda, actriu, cantant i escriptora de Barcelona, entre altres.

Totes elles acompanyen la Mensi en el camí que recorre per aconseguir canviar la imatge que la societat de la Isabel té de la regla. Perquè la regla no és només una taca a les calces, la vulva no només existeix per ser penetrada, i cal que recuperem i fem nostre el poder que la naturalesa ens ha donat. I és que, al final, tant per la Mensi com per Toti Baches, l'important és que “les dones es reconciliïn amb la seva regla” i que arribin al punt de, com ella, estimar-la.