Càritas va atendre el 2021 un 12% més d’usuaris que abans de la pandèmia a tot Catalunya

ACN

Les deu Càritas diocesanes catalanes van atendre el 2021 un 12% més d’usuaris a tot el territori respecte del 2019, quan no hi havia pandèmia. Concretament, l’any passat es van atendre 98.797 llars on viuen 241.864 persones. L’entitat ha donat a conèixer les dades de la memòria on es constata que les tres problemàtiques principals són l’habitatge, la precarietat laboral i la bretxa digital. El bisbe de Vic, Romà Casanova, ha remarcat que des del 2008 la situació que afronten és de “crisi permanent” i reclamen a les administracions un pla de xoc per revertir-ho amb urgència i des del consens.

La falta d’habitatge encara és una de les principals problemàtiques que han d’atendre des de Càritas. En aquest sentit, el 43% dels usuaris de l’entitat viuen en habitatges que no són dignes i pateixen exclusió residencial (més de 104.000 persones distribuïdes en 42.483 llars).

D’aquest total hi ha un gruix rellevant que viuen de relloguer (14%). Concretament, 33.900 persones repartides en 13.800 llars. Segons ha detallat el representant del Grup de Treball d’Anàlisi Social de l’entitat, Caye Gómez, es tracta de famílies senceres que viuen en una sola habitació i que comparteixen espais comuns amb desconeguts, amb restriccions i “amb la por i inseguretat de no saber quan els poden fer fora”. Una situació que fa molt difícil poder-se empadronar i que, de retruc, impedeix l’accés a drets bàsics com la sanitat i l’educació.

Dins el grup de precarietat en l’habitatge també hi ha qui viu en habitatges ocupats (10%), els allotjats a cases d’amics o familiars (9%) i els que no tenen un sostre on viure o estan acollides en entitats socials, els quals representen un 5% respectivament. El 49% restant paguen un lloguer i un 8% són propietaris de l’habitatge.

La feina, un altre factor d’exclusió

La precarietat laboral és una altra de les problemàtiques no resoltes, tal com indiquen les dades de la memòria: un 61% dels usuaris de Càritas està a l’atur o busca feina i un 19% tenen un treball, però és precari i no els permet cobrir les necessitats bàsiques. Una situació que amb la pandèmia s’ha agreujat a causa de les condicions laborals i l’estacionalitat de contractes.

La pandèmia, a més, ha impactat de ple en les famílies sense ingressos i moltes han vist com la seva situació empitjorava. La representant de la Comissió de Comunicació de l’entitat, Anna Roig, ha fet referència a les dificultats per afrontar despeses com serveis bàsics i d’altres com escolars, mèdiques o alimentàries. Un fet que els ha obligat a recórrer a entitats, l’entorn més pròxim i fins i tot a sol·licitar micropréstecs, tot i no tenir diners al compte. Altres efectes de la precarietat detectada ha estat la reducció del suport de les xarxes socials, l’augment dels conflictes familiars o l’increment de les malalties mentals.

En la memòria també es posa de manifest la bretxa digital com a nou factor d’exclusió social. Els que ho pateixen no disposen de dispositius de connexió o una bona connectivitat a la llar, si bé també pot passar que no tinguin habilitats o competències per desenvolupar-se en un món cada cop més digitalitzat.

En “crisi permanent” des de fa catorze anys

“Des de l’any 2008 vivim en una situació de crisi permanent: primer la crisi econòmica (2008-2015), després la crisi dels refugiats sirians (2015), la pandèmia i darrerament la crisi humanitària provocada per la guerra a Ucraïna”, ha assenyalat el bisbe i president de Càritas Diocesana de Vic, Romà Casanova. Davant això, ha dit, cal un “canvi urgent” que passa per una “conversió econòmica, social, cultural i personal” i la fraternitat.

A les administracions també els demanen amb urgència un pla de xoc per revertir aquestes desigualtats, més cobertura social i menys burocràcia. Denuncien que “no s’avança al ritme que requereixen les persones que viuen cada dia la pobresa”.

El president de Càritas Catalunya, Francesc Roig, ha denunciat que “no s’ha après res de la pandèmia” com a societat i ha lamentat que la política “continua supeditada a l’economia i a determinats eixos de populisme”. Per això, davant el que considera una “involució de polítiques socials”, ha fet èmfasi en la necessitat d’un pla de xoc consensuat i ben organitzat amb tot el tercer sector i la resta d’agents i administracions.

Entre les accions que reclamen hi ha l’harmonització entre l’ingrés mínim vital i la renda garantida ciutadana catalana, amb l’objectiu de fer-ho extensible a més col·lectius; així com han demanat més plans de formació ocupacional orientats a les necessitats actuals i futures del mercat laboral, entre d’altres.