Vela inclusiva en família: “A l’aigua, tots som iguals”

Clara Congost  @QuasiClara 

Durant aquest estiu, les persones amb diversitat funcional d'entre quatre i 18 anys, acompanyades per un membre de la seva família, han pogut tornar a gaudir d'una nova edició del programa Vela Inclusiva en Família, una iniciativa de la Federació Catalana de Vela que, amb el suport de la secretaria general de l'Esport i l'Activitat Física de la Generalitat de Catalunya, ofereix cursos de vela inclusius a nou municipis del litoral català.

Aquesta iniciativa, impulsada des del 2019, té per objectiu crear un espai d’oci on, mitjançant l’esport de vela, els infants i adolescents amb diversitat funcional puguin guanyar autonomia i reforçar vincles amb les seves famílies. “Al principi surten a navegar amb els familiars, però la idea és acabar el curs navegant els infants en una embarcació i els adults en una altra, de manera que es tracta d’una activitat en família però que alhora reforça l’autonomia tant de les criatures com de les famílies, que s’adonen que els seus fills també poden practicar vela”, explica Farah Mohand, coordinadora de l’escola de vela del Club Nàutic el Masnou.

Una de les famílies que va participar en el programa d’enguany és la de la Martha Losada, que tan bon punt va rebre informació del curs a través de les entitats de què forma part —Afecto Mariposa i Autisme amb Futur— hi va apuntar als seus dos fills, en Lluc i en Martí, bessons univitel·lins de vuit anys, tots dos amb autisme i amants de l’aigua. “Com que són dos i cadascun té les seves necessitats els vam acompanyar el meu marit i jo, així que va ser una autèntica activitat en família”, detalla Losada.

El programa es divideix en quatre sessions de tres hores, durant les quals infants i adults es familiaritzen amb l’embarcació —per a aquests cursos fan servir barcos col·lectius, Raqueros o Gambes, que són embarcacions molt estables i còmodes per fer maniobres i de les quals cal anar traient l’aigua que va entrant, de manera que els infants i adolescents poden estar en contacte constant amb l’aigua— i la munten conjuntament d’acord amb les seves capacitats abans de sortir a navegar. “Sempre tenim en compte les condicions meteorològiques i les capacitats i necessitats dels infants i les famílies”, diu Mohand, “i busquem alternatives: si fa molt vent i hi ha moltes onades, naveguem per dins del port; i si no fa gens de vent i el mar està pla, lliguem el barco a la llanxa de suport com si fos un trenet i, amb les veles ben amarrades, deixem que els infants i adolescents duguin el timó”.

I Martha Losada no dubta en donar-li la raó: “Els monitors van fer un treball genial, tant tècnicament com humana, ja que es van adaptar a les circumstàncies de cada família i van desenvolupar el programa amb flexibilitat, tenint en compte les condicions meteorològiques i aprofitant cada minut de les sessions”. I és que si no es tractés d’una activitat adaptada per a persones amb diversitat funcional la família no s’hagués ni plantejat apuntar-s’hi: “Els nens i nenes de l’edat dels meus fills són molt més autònoms que en Lluc i en Martí, i la majoria d’activitats pensades per a aquesta franja d’edat no són en família”, explica Losada, que assegura que, en canvi, el curs de vela estava pensat perquè tots i totes, adults i infants, poguessin participar i gaudir tant de la part teòrica com de la pràctica.

“Queda molta feina per fer”

Mohand, que ja fa més de 20 anys que es dedica a la vela adaptada, explica que un dels motius pels quals és tan gratificant és perquè “a l’aigua, tots som iguals”: “Moltes famílies em comenten que moltes vegades, quan estan a terra, la gent els mira, els observa perquè són ‘diferents’”. Al mar, però, això no passa: “Quan et creues amb altres embarcacions ningú pot saber qui ets, si tens una discapacitat o a quina classe social pertanys. I això és molt important”.

Per a Losada, “la il·lusió és pensar que un dia no ens haurem de plantejar per què una persona és diferent, sinó que senzillament és, i és tan vàlida com jo”. Però, per a això, “encara ens falta molt, ja que ni la societat, ni les institucions, ni els serveis estan realment preparats per ‘incloure’, així, entre cometes, perquè ser inclòs en un món que ja et pertany és una mica absurd”, assegura aquesta mare del Garraf; i conclou: “Mentre no aprenguem que totes les propostes han d’incloure de forma natural totes les maneres d’existir és necessari que existeixin alternatives adaptades i inclusives”.