Un bacteri que heretem de la nostra mare és un nou aliment

Ignacio López-Goñi  Catedràtic de Microbiologia, Universitat de Navarra

Des de fa anys sabem que la llet materna no és estèril. En el calostre i en la llet de mares sanes s’ha arribat a identificar centenars d’espècies bacterianes diferents, que normalment acaben en el sistema digestiu de la seva descendència. Com a conseqüència, la microbiota és diferent en funció de si els nadons s’alimenten amb llet materna o amb llet artificial. La dels primers, és rica en bifidobacteris i lactobacils, mentre que els que prenen biberó tenen una comunitat bacteriana més diversa en la que abunden Escherichia coli, Clostridium i bacteroides.

A més a més, s’ha comprovat que els bacteris que s’aïllen de la llet materna i de les femtes del nadó són semblants. Prop del 30% dels bacteris que colonitzen l’intestí del bebé durant els primers mesos de vida venen de la llet materna i l’altre 10% de la pell de la mare, concretament de la pell que hi ha al voltant del mugró.

Doncs bé, un dels bacteris omnipresents en la llet materna, Akkermansia muciniphila, té efectes tan beneficiosos sobre la salut que podria convertir-se en un nou aliment si s’aconsegueix produir a escala industrial.

El primer probiòtic i el primer prebiòtic

La llet materna és, doncs, el primer probiòtic que prenem en la nostra vida. I com ajuda també a alimentar als mateixos microorganismes del bebè, actua simultàniament com un autèntic prebiòtic.

Entre els components més abundants de la llet materna destaquen els oligosacàrids, que són molècules compostes per uns sucres que els bebès no poden digerir al principi. Per a què serveixen doncs? Molt senzill: augmenten la població de bifidobacteris en l’intestí del nadó i són predominants durant els quatre primers mesos de vida. Alguns d’aquests bifidobacteris tenen uns enzims específics i únics, capaços de descompondre aquests sucres de la llet materna i utilitzar-los com a nutrients. I el mateix passa amb Akkermansia, alguns d’aquests oligosacàrids són molt similars als que constitueixen la mucina, el nutrient principal d’aquest bacteri. D’aquí la seva importància. 

Però encara hi ha més, aquests oligosacàrids actuen també com antiadhesius antimicrobians que prevenen que els microbis patògens com Streptococcus pneumoniae s’uneixin a la superfície de la mucosa de l’intestí del nadó. D’aquesta manera disminueix el risc d’infecció. L’alimentació amb llet materna protegeix a més a més de l’aparició de diarrees i d’enterocolitis en el nounat, i s’ha associat a una reducció del risc de patir inflamacions intestinals.

La relació simbiòtica entre els microbis del bebè i la composició de la llet de la mare sembla innegable. Ambdós han evolucionat de manera conjunta al llarg de milions d’anys per fer al nadó més saludable, especialment reforçant les seves defenses. És apassionant!

Akkermansia muciniphila, un bacteri “bo”

Akkermansia muciniphila és un bacteri gram negatiu anaerobi estricte que forma part de la microbiota natural en persones sanes. Va ser aïllat per primera vegada l’any 2004 en mostres de femta humana, tot i que no és exclusiu de la nostra espècie. 

El nom d’Akkermansia fa honor al microbiòleg holandès Antoon Akkermans, en reconeixement de la seva contribució a l’ecologia microbiana. Muciniphila (que és l’espècie) vol dir “amant del moc”, ja que aquest bacteri s’alimenta quasi exclusivament del moc que recobreix l’intestí. És aquí on més abunda, principalment en l’intestí gros, tot i que també habita en la cavitat oral, el pàncrees, els conductes biliars, la vesícula biliar i l’apèndix. És un bacteri comensal, és part de la microbiota natural en persones sanes. Representa fins al 4% de la microbiota fecal, s’ha aïllat inclús en mostres d’individus centenaris.

Ansia muciniphila produeix àcids grassos de cadena curta que poden dur a terme un paper important en la salut i l’estat inflamatori de l’hoste.  Aquest bacteri també sembla estar relacionat amb l’augment del gruix de la mucosa intestinal, fet que millora la funció de la barrera intestinal. A més a més, altres estudis han revelat el seu paper antiinflamatori en l’entorn de l’intestí. Per altra banda, s’han demostrat els efectes beneficiosos de A. muciniphila en diferents estudis, com el paper protector contra agents patògens, propietats antitumorals, reducció de la inflamació, millora de la permeabilitat intestinal i potenciació de la resposta inmunitària. Tot això podria explicar per què la presència de A. muciniphila s’ha associat amb un intestí sa. 

Per contra, la seva escassetat podria afavorir diversos estats patològics, com la colitis ulcerosa i la malaltia de Chron. Les persones amb apendicitis aguda presenten també una quantitat reduïda d’aquest bacteri, la qual cosa vol dir que a menor quantitat, l’apendicitis és més greu. Alguna cosa semblant passa amb l’obesitat, la malaltia del fetge gras i la diabetis. Alteracions en la presència i l’abundància d’aquest bacteri també s’associa amb hipertensió, inflamació, epilèpsia, problemes metabòlics, autisme, esclerosis lateral amiotròfica, càncer, psoriasis, malalties al·lèrgiques, Parkinson, etc. 

Curiosament, el bacteri pasteuritzat, però també les proteïnes aïllades de la membrana externa del bacteri, són més eficients que els bacteris vius viables per alleugerar aquests problemes de salut. Per tant, els productes bacterians elaborats a partir de A. muciniphila o les proteïnes que secreta podrien convertir-se en noves eines terapèutiques contra les malalties metabòliques i inflamatòries cròniques. 

El bacteri aliment

El setembre de 2021, Akkermansia muciniphila pasteuritzat va ser el primer bacteri aprovat com a aliment per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària. En realitat, no és un probiòtic, ja que el bacteri no s’administra viu, sinó mort, pasteuritzat. 

La formació tradicional de cultivar en el laboratori aquest bacteri és el brou d’infusió de cervell i cor suplementat amb mucina porcina en condicions d’anaerobiosis. La forma d’obtenir gran quantitat del bacteri per la preparació d’aquest “aliment” sembla ser un “secret industrial”, de moment. 

Tot i que són necessaris nous estudis clínics per confirmar el seu efecte beneficiós en la salut i per entendre els mecanismes moleculars que hi ha darrere, Akkermansia muciniphila és un bon exemple d’aquests bacteris intestinals beneficiosos dels quals n’hem d’aprendre molt.

(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l'original aquí)