Les dones representem el 51% de la població resident a l’Estat espanyol, segons dades ofertes per l'INE a data d'1 de gener de 2022. No obstant això, nou de cada deu persones privades de llibertat són homes. A les presons que depenen de l'Administració General de l'Estat (AGE), les dones suposen només el 7,2%, sent lleugerament inferior en els centres penitenciaris que depenen de Catalunya, un 6,6% i superior en els quals ho fan del País Basc, un 8,2%, segons les dades ofertes per l'últim Anuari Estadístic del Ministeri de l'Interior publicat el 2021.
Ara bé, així i tot, és un percentatge bastant alt si el comparem amb el de les dones que es troben empresonades a les presons europees. L'últim Informe SPACE I del Consell d'Europa de 2021 mostra que, a data de 31 de desembre d'aquest any, les dones privades de llibertat en els llavors 47 països membres representava el 4,7% del total de la població reclusa europea. L’Estat espanyol, doncs, té un percentatge més alt de dones empresonades.
La raó és que la delinqüència és un fenomen essencialment masculí. Però això no és una bona notícia per a les dones que sí que es troben a la presó.
Les presons tenen gènere. Tradicionalment, el sistema penitenciari s'ha configurat per i per als homes. El seu caràcter residual les invisibilitza; els seus perfils, problemàtiques i els rols que les acompanyen dins dels murs de la presó les fan més vulnerables davant condemnes que, sent normalment inferiors a les dels homes, adquireixen una major duresa. A elles els acompanya a més un major retret social, agreujat pel desarrelament que suposa l'entrada a la presó quan són el pilar de la unitat familiar.
Qui són les dones empresonades?
No sols són menys. La seva tipologia i l'entitat de les penes imposades mostren una perillositat, per regla general, menor.
A data de 31 de desembre de 2021, les dones que complien les seves penes a les presons espanyoles estaven condemnades principalment per delictes contra el patrimoni i l'ordre socioeconòmic (42,9%) i per delictes contra la salut pública (26%); a molta distància li segueixen l'homicidi i les seves formes (9,4%) o les lesions (3,9%).
En els homes, si bé els delictes patrimonials (38,8%) i contra la salut pública (15,9%) són també els més nombrosos, tenen una important representativitat els delictes de violència de gènere (10,6%) i els delictes contra la llibertat sexual (8,8%), per sobre dels delictes contra la vida (7,4%) o de lesions (4,4%).
Correlativament, els homes compleixen condemnes de major durada. Mentre que el 32,5% de les dones compleixen condemnes de tres mesos a tres anys, i només el 21,5% té condemnes a vuit anys o més, els homes amb condemnes a penes inferiors a tres anys descendeixen a un 29% i s'incrementa fins a un 30% el de condemnats a penes de més de vuit anys.
No obstant això, la vulnerabilitat de la dona la determina el seu perfil, a més dels llocs i condicions de reclusió. Al costat de la concurrència d'altres factors de vulnerabilitat com l'estrangeria o la pertinença a l'ètnia gitana, diferents estudis assenyalen que moltes de les dones a la presó han estat víctimes d'alguna mena de violència, agressions sexuals, tràfic de persones o prostitució forçada.
A més, la toxicomania, i els seus problemes per a la salut derivats (hepatitis, VIH, tuberculosi...), i el trastorn mental tenen una prevalença major en les dones privades de llibertat que en els homes. I un número important de les dones a la presó ha sofert abans de l'empresonament algun tipus d'exclusió social com la desocupació, l'analfabetisme o importants condicionants familiars.
On compleixen les dones les seves condemnes?
El primer factor de vulnerabilitat en les condicions de reclusió ve pel lloc en el qual les dones estan privades de llibertat. A l’Estat espanyol, dels 66 centres penitenciaris ordinaris dependents de l'Administració General de l'Estat, només tres són centres exclusivament de dones: Àvila (Brieva), Madrid I (Alcalá Meco dones) i Alcalá de Guadaira a Sevilla. A Catalunya, només un, el centre penitenciari de dones de Barcelona. En conseqüència, la majoria de la població reclusa femenina es troba en centres d'homes que tenen alguns mòduls reservats per a dones. Però no en tots, perquè 22 dels centres penitenciaris dependents de la Secretaria General d'Institucions Penitenciàries són exclusivament per a homes.
Aquesta distribució té múltiples implicacions. La primera és l'allunyament de la família i de l'entorn social i, amb això, el desarrelament, perquè amb menys centres existeix una menor probabilitat de complir prop del lloc de domicili que per als homes. La llunyania dificulta les visites dels familiars, element essencial per a suportar la privació de llibertat i per a facilitar la volta a la societat i complica les relacions amb la família, que molt sovint depèn afectivament de la dona.
La situació és més complicada per a les dones amb nens petits. Poden tenir-los amb si fins als tres anys en espais adequats per a això, les Unitats de Mare, però dins de la presó són poques (Alcalá de Guadaira, Madrid VI i València) en una geografia tan extensa com és la de l’Estat espanyol, la qual cosa les allunya de la xarxa familiar que pot assistir-les.
On estan les dones condiciona en gran manera com es troben en aspectes essencials de la vida a la presó. Ho fa en les possibilitats d'establir una separació adequada dins dels diferents mòduls de la presó, aspecte essencial per a la gestió de les persones privades de llibertat des del punt de vista de la seguretat i del tractament.
Mentre que per als homes hi ha diversitat de mòduls per a separar-los en funció dels seus perfils, situacions personals i necessitats, en la gran majoria dels centres mixtos només es disposa d'un o dos mòduls per a fer-ho amb les dones. Però també en un dels aspectes on la bretxa és més visible i que major importància té per a la futura resocialització: en l'accés a la realització d'activitats i a les possibilitats de treball dins de la presó.
A més, les dones compten amb necessitats específiques en altres qüestions. Així ocorre amb l'assistència sanitària que ha de garantir-se en igualtat de condicions que a les dones no privades de llibertat, tenint en compte no sols les necessitats en relació amb les qüestions de salut femenina, sinó també a la prevalença de la toxicomania, els trastorns mentals, la sobremedicació, el suïcidi, les conductes autolesives, el VIH o a la detecció i adequat tractament d'aquelles que han estat víctimes de delictes sexuals, tràfic d'éssers humans o de violència de gènere.
També el sistema requereix ajustar les mesures de control i de seguretat, pensades també per al sexe predominant, els homes, a la menor conflictivitat que plantegen les dones dins de les presons.
La importància de la perspectiva de gènere a les presons
Afortunadament, els temps estan canviant. També a les presons. Després de la realització d'un exhaustiu estudi sobre la situació de les dones privades de llibertat en els centres dependents d'ella, la Secretaria General d'Institucions Penitenciàries (SGIP) ha aprovat en 2021 una Ordre de Serveis amb l'objectiu d'incorporar la perspectiva de gènere en l'àmbit penitenciari per a corregir les desigualtats i aconseguir un compliment igualitari de les penes.
A Catalunya, la Llei 17/2015, de 21 de juny, d'igualtat efectiva de dones i homes preveu en el seu article 54 la necessitat de la incorporació de la perspectiva de gènere en els programes de tractament, rehabilitació i inserció sociolaboral de les persones privades de llibertat.
En primer lloc, i com a estratègia per a compensar la falta d'establiments i, en ells, de mòduls per a dones, la SGIP aposta en la seva Ordre de Servei de 2021 per potenciar la creació de departaments mixtos en els centres penitenciaris, en els quals amb una selecció adequada puguin conviure homes i dones, que d'aquesta manera tinguin la possibilitat d'accedir en condicions d'igualtat al tractament, a les activitats i als llocs de treball.
També per a evitar el risc de biaix de gènere en les activitats i destins laborals oferts a les dones, estableix la no limitació d'accés de les dones a activitats ni a l'ús de dependències i instal·lacions, promovent la seva participació en activitats en les quals estiguin infrarepresentades, fomentant la participació mixta i, quan aquesta no sigui possible, establint el principi de discriminació positiva en casos d'incompatibilitat per tipologia delictiva.
En tercer lloc, se subratlla la necessitat de realitzar una atenció específica a les dones que es troben en situacions d'especial vulnerabilitat, per exemple, a causa del patiment d'una malaltia mental o discapacitat, per les seves addiccions, o per ser víctimes de violència de gènere. També per a això assenyala que hauran de configurar-se protocols sanitaris que atenguin a cadascuna d'aquestes necessitats.
La SGIP acaba de publicar la Instrucció 9/2022 per a incorporar la perspectiva de gènere en la prevenció de suïcidis en l'àmbit penitenciari. En ella planteja un abordatge diferent que permeti ajustar la prevenció i intervenció terapèutica davant la conducta suïcida a les necessitats específiques que les dones presenten i millorar d'aquesta manera l'eficàcia del programa de prevenció de suïcidis que té implantat l'Administració Penitenciària en tots els seus centres penitenciaris.
Així mateix, fonamental per a la introducció de la perspectiva de gènere, al costat d'aspectes com la incorporació del llenguatge inclusiu o l'existència d'una proporció equilibrada entre homes i dones, és la formació del personal penitenciari en matèria d'igualtat i identitat de gènere, diversitat sexual, violència de gènere, tal com recull l'Ordre de Serveis de 2021 i la Llei catalana de 2015.
Al costat d'aquestes mesures, el perfil de menor perillositat i les condemnes de menor entitat que solen tenir les dones permet una altra estratègia fonamental: activar els mecanismes previstos en la legislació espanyola com a alternatives al compliment de la pena dins dels murs de la presó, especialment l'accés al règim obert en les seves diferents modalitats, possibilitant el seu accés a un règim de semillibertat. Així, segons dades del Ministeri de l'Interior, a data de 31 de desembre de 2021, el 32,6% de les dones condemnades a l’Estat espanyol estaven complint les seves penes en tercer grau; en el cas dels homes, un 18,3%.
(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l'original aquí)
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari