Una exposició mostra la vida a les llars barcelonines durant el confinament

ACN

La Covid-19 i les diferents maneres d’enfrontar-s’hi, des de les mesures que van prendre les autoritats sanitàries fins a les xarxes ciutadanes de suport mutu per a minimitzar-ne les conseqüències, són els protagonistes d’una exposició que mostra la vida de Barcelona durant el confinament per la pandèmia. La Regidoria de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona ha recopilat, des del març del 2020, aquests records per crear una exposició, Memòries de pandèmia. Només ens en sortirem juntes, que es podrà a veure a l’antiga presó Model, Espai Memorial, des d’aquest dijous fins al 12 de març, i al Castell de Montjuïc del 23 de març al 31 de desembre, i que té la voluntat de presentar una reflexió col·lectiva sobre els seus efectes.

El confinament va ser, probablement, la mesura que més va afectar tothom en major o menor grau. L’espai públic va quedar solitari i la vida va acabar, majoritàriament, delimitada als domicilis. Amb l’esperit de recrear aquell estat excepcional i d’excepció, l’exposició, ideada per Jordi Mir Garcia i João França, planteja com a principal escenari les llars de la ciutat.

El projecte expositiu ha tingut l’objectiu de recollir les memòries d’aquelles persones que habitualment no generen relats escrits o audiovisuals sobre les seves vivències. S’ha utilitzat l’eina de l’entrevista per recollir les memòries d’aquestes persones, i se’ls ha convidat a explicar els contextos vitals amb què han afrontat aquesta pandèmia i quines han estat les seves preocupacions i respostes. En total, s’ha entrevistat 74 persones, un treball que ha durat uns dos anys. El material obtingut quedarà dipositat a l’Arxiu Municipal de Barcelona com a fons propi, i serà consultable també a l’espai web Memòries de la pandèmia.

En aquest treball s’ha volgut posar el focus en la realitat de persones que van estar treballant formalment o informal en les cures —professionals i domèstiques—, en el suport mutu, en la defensa dels drets de ciutadania, en els serveis públics i en la vellesa i la infància, entre altres. També s’ha recollit el testimoni de persones en situació administrativa irregular, persones amb problemes de salut mental o en situació de sensellarisme, així com perfils de persones que van tenir un rol important en la resposta a aquesta crisi: professionals dels serveis socials, personal sanitari, treballadors d’establiments considerats essencials, associacions i col·lectius veïnals, xarxes de suport mutu o professionals dels mitjans de la comunicació.

Observar la intimitat de les llars

L’espai expositiu es representa com una gran avinguda, ubicada al passadís central de la galeria de la presó, al llarg de la qual es van distribuint els edificis d’un costat a l’altre. Aquests blocs d’habitatge, conformats pels mòduls, contenen cadascun una temàtica concreta: la incertesa, el dol o la celebració. És així com el visitant es veu convidat a recórrer els carrers per anar descobrint, a mesura que avança, cadascun dels continguts; com un espectador, un recorregut que li permet traspassar els murs de l’habitatge per descobrir el que succeeix en el seu interior.

L’exposició es construeix sobre oposats: interior-exterior, dins-fora, tancat-obert; conceptes que van marcar d’una forma molt clara la vida pandèmica i que en aquesta exposició, a més de la seva càrrega simbòlica, adopten una representació física en l’espai. Així mateix, l’exposició incorpora una cabina de videomaton on les persones visitants podran gravar el seu testimoni de la pandèmia perquè es preservi a l’Arxiu Municipal de Barcelona.

Promoure el diàleg

En el mateix espai de La Model s’han organitzat, en quatre sessions que se celebraran els dimarts a la tarda del mes de febrer, diferents diàlegs que analitzen, des de diferents disciplines del pensament, les conseqüències d’aquell moment històric.

L’objectiu és aconseguir crear espais de trobada per tractar assumptes que es consideren rellevants vinculats a la pandèmia: com s’ha arribat a patir-la, com es viu, com es pot superar i com es recordarà. També es compartiran preguntes i reflexions en espais virtuals per promoure el diàleg abans, durant i després de la sessió.