Sant Joan de Déu lidera un nou programa educatiu per promoure el benestar emocional dels adolescents

ACN

L’Hospital Sant Joan de Déu posa en marxa el programa Henka amb l’objectiu de promoure el benestar emocional de joves d’entre 12 i 16 anys. La iniciativa, en col·laboració amb Zurich Seguros, arrenca amb alumnes de 1r i 2n d’ESO de quasi mig miler de centres educatius d’arreu de l’estat espanyol i una inversió de 3 milions d’euros durant tres anys.

A Catalunya hi participaran un centenar d’escoles i instituts, on es formaran els docents i les famílies, alhora que es faran sessions dinàmiques amb els alumnes. “Volem entrenar els joves en habilitats socio emocionals, comunicatives i de resolució de problemes”, ha apuntat aquest dimarts l’equip mèdic responsable de Henka, tot destacant la importància de ”fomentar les relacions saludables”.

Després d’una prova pilot amb sis centres i 900 alumnes, Henka es desplega ara a més de 450 escoles i instituts de Catalunya, la Comunitat de Madrid i altres zones de l’estat espanyol. La intenció és treballar la prevenció del malestar emocional, i promoure i “protegir” el benestar d’uns adolescents “que viuen una etapa de grans oportunitats”, segons ha destacat la cap de l’Àrea de Salut Mental de Sant Joan de Déu, Montserrat Dolz, durant la presentació feta aquest dimarts.

Els responsables de la iniciativa han assenyalat l’estat de la salut mental dels joves com “un problema de gran magnitud”. Segons estudis i baròmetres recents, el 16% de la població jove va declarar el 2021 haver patit algun trastorn de salut mental, quasi tres vegades més que el 2017. Els experts coincideixen que la probabilitat de tenir un problema de salut mental s’ha accentuat d’ençà del confinament i les restriccions socials derivades del covid-19.

“Davant d’aquesta situació, cal desenvolupar estratègies de promoció de la salut mental i de prevenció dels trastorns”, ha ressaltat la directora del programa Henka i psicòloga clínica de Sant Joan de Déu, Anna Sintes, que ha assegurat que la iniciativa té una “ambició transformadora”. “Sabem que influenciant la capacitat de resiliència dels joves podem fer una societat menys vulnerable i més capaç d’afrontar les adversitats i les oportunitats”, ha afegit.

Henka arranca ara focalitzat en alumnes de 1r i 2n d’ESO, i tot el seu entorn escolar i familiar. En aquest sentit, els especialistes formen primer els docents i personal educatiu que treballen amb els nanos “per a què prenguin consciència de la importància de l’adolescència com a etapa evolutiva”.

En paral·lel, també es fan tallers amb les famílies per aportar-los eines en la relació amb els fills i per desmitificar conceptes. Sintes ha assegurat que les evidencies científiques “desmenteixen  que els joves siguin eixelebrats que no raonen”, i ha destacat que les sessions amb les famílies serveixen per demostrar que durant l’adolescència “hi ha grans oportunitats en la formació cerebral”.

Després d’aquesta vessant formativa a docents i famílies, entra en joc el treball de tallers a les aules, on l’alumnat aprèn quinzenalment a treballar i a identificar diverses emocions i habilitats. En aquest cas, s’intercanvien activitats de relaxació amb sessions dinàmiques. La previsió és avaluar gradualment els resultats durant els tres anys que dura el projecte.

Pel que fa als resultats preliminars de la prova pilot, aquests no s’han quantificat a hora d’ara però totes les parts implicades han assegurat que afloren diverses millores en la salut emocional dels alumnes participants. Joan de Roca, estudiant de l’Escola Pia Santa Anna de Mataró, ha destacat que els tallers han permès treballar diversos sentiments i evidenciar les dificultats comunicatives dels joves.

“Quan tenim un problema, primer parlem amb els amics abans que amb la família, però ho fem sempre per xarxes socials perquè presencialment creiem que no hi ha tanta confiança”, ha lamentat aquest alumne. Al mateix temps, un dels tutors participants a la prova pilot, Sergi, ha destacat el “canvi important” que han fet els alumnes a l’hora de gestionar els moments de relaxació i de saber resoldre els conflictes. “Ara són capaços d’identificar l’empatia, per exemple”, ha apuntat, garantint que “hi ha hagut una millora en totes les habilitats emocionals”.

En aquest sentit, la direcció de Henka ha recalcat que es tracta d’una cursa de fons equiparable amb la introducció de la dieta mediterrània als menjadors escolars per prevenir l’obesitat, “de manera que els resultats sempre acaben apareixent a llarg termini”, però ha augurat que el treball emocional amb els adolescents pot acabar revertint en un “canvi cultural estructural”.