Les xarxes socials ajuden a afrontar una malaltia greu?

Redacció

Les xarxes socials contribueixen al fet que les experiències relacionades amb la malaltia, la mort i el dol estiguin més presents en la vida quotidiana, i el seu ús per visibilitzar aquestes experiències s’està convertint en una pràctica freqüent en el món “en línia”. Així ho confirma l’estudi La mediació del dol mitjançant les TIC en un procés de càncer juvenil: estudi de cas del compte d’Instagram @la.falguera, en el qual l’autor, Ignasi Seró, autor del treball de fi de carrera del grau de Psicologia de la UOC, analitza com les xarxes socials s’erigeixen en vehicle per a la generació de nadius digitals a l’hora de visibilitzar i donar normalitat a la malaltia, fet que ajuda a combatre la tanatofòbia.

“Avui dia és tan important la presencialitat com la virtualitat; pots compartir quedant a prendre un cafè o escrivint per Instagram. Hi ha aquest territori mixt de vivència”, explica l’autor de l’estudi. “Sobretot per als qui ja han nascut a partir de mitjans dels 90, la virtualitat és un element més de relació amb el món. I les xarxes poden servir, a més de per compartir estats de felicitat, per visibilitzar la malaltia, generar una comunitat sobre aquest tema i alhora transmetre una visió particular sobre la malaltia, com afrontar-la i com viure-la”, indica Seró.

Com explica Belén Jiménez, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC i investigadora del grup de recerca Care and Preparedness in the Network Society (CareNet), plataformes com Facebook o Instagram estan “mitjançant” les experiències relacionades amb el dol i la pèrdua, com a mínim, de dues maneres. “D’una banda, estan ‘expandint’ aquestes experiències de manera temporal, espacial i social. Les xarxes ara permeten compartir informació de manera immediata, asíncrona i amb persones que no formen part del nostre cercle social pròxim. I, d’altra banda, instauren noves maneres d’experimentar aquestes experiències de dol i pèrdua, com en el cas dels comptes commemoratius a Facebook, que obren nous espais d’‘intimitat pública’ i contribueixen a difuminar la línia entre el que és públic i el que és privat”, assenyala Jiménez.

En aquest sentit, les xarxes socials contribueixen al fet que aquestes experiències, a priori molt íntimes, “no quedin segrestades en l’esfera privada i conviden a compartir els nostres sentiments i emocions més íntims amb estranys, de manera que es dona més visibilitat a experiències que potser abans podien estar ocultes. Parlar de la mort i del fet de morir, del dolor en general, no està gaire d’acord amb la cultura de la felicitat en què ens trobem”, afirma la professora.

Per als experts, les xarxes poden ser una eina bàsica i positiva en una societat en què preval que sembli que tot va bé i només es premia l’èxit. “Veure que hi ha malaltia i mort significa naturalitzar que també s’emmalalteix. Crec que és molt positiu tenir molt present que, malgrat que mèdicament tinguem molts recursos, a vegades no n’hi ha prou i la mort es presenta en forma de malalties, en guerres i en altres aspectes de la nostra vida”, comenta Ignasi Seró.

Suport social en contra de l’aïllament

La visibilització de la malaltia és una de les funcions que poden complir les xarxes socials en relació amb el dol, però no l’única. Com recorda Belén Jiménez, en el cas analitzat —el compte d’Instagram La Falguera, de la difunta Laura Moré—, els objectius que ella s’havia marcat, “almenys de manera conscient i raonada, eren purament econòmics: obtenir una font de finançament per poder sobreviure durant tot el procés de malaltia que va patir”. Tanmateix, amb les seves entrades no tan sols va aconseguir el seu objectiu econòmic, sinó molts altres. Entre ells, “mostrar els procediments terapèutics contra el càncer, el seu impacte en el cos i en l’ànim (i, més concretament, en la identitat de la persona), la trajectòria de la malaltia i les seves renúncies i esperances o els mites respecte al propi càncer, com la imatge de la ‘guerrera’, que tant va criticar la Laura. També va visibilitzar la desprotecció social que pateixen moltes persones en situacions com les que ella va viure, i amb això va ajudar a denunciar-la”.

Quant als efectes positius que poden trobar en l’àmbit personal els qui fan ús de les xarxes per mostrar la realitat del seu dol per malaltia, els experts afirmen que un dels principals és el suport social en termes afectius. Fins i tot pot mitjançar en l’experiència d’aquesta persona respecte a la malaltia, “intervenint en la cerca i l’elaboració de significat de què li està passant —a ella i també als seus éssers estimats—, i en la pròpia autoregulació emocional lligada a aquest procés. Així doncs, és possible que les entrades —tant a l’hora d’escriure-les com en el moment de revisar-les un temps després— ajudin a prestar atenció a les emocions que se sentien en aquell moment”, explica Belén Jiménez.

Efectes positius entre els seguidors

Els seguidors d’aquests comptes també hi troben beneficis. El principal, en opinió d’Ignasi Seró, és que entre els qui viuen una situació similar es genera una comunitat i, a través d’aquesta, una sensació d’acompanyament, de manera que s’evita la solitud i l’aïllament. I, entre els qui no estan malalts ni han tingut una situació pròxima d’aquest tipus, el missatge de vitalisme que es transmet resulta igualment útil. “Ajuda a valorar certs elements. La malaltia fa que qui la pateix s’adoni del que perdem en tan sols uns instants. I això ajuda els altres a apreciar coses que semblen nímies i en realitat són les que ens fan estar connectats amb la vida”, explica Seró.

No obstant això, segons la investigadora de CareNet, no s’ha de caure en el parany de pensar que les xarxes socials són tecnologies positives en si mateixes o que generen efectes positius per a totes les persones que experimenten processos vitals com el de patir una malaltia greu. Tot depèn de l’ús que se’n faci, a més d’altres efectes que poden estar precisament generats per aquesta difuminació entre el que és públic i el que és privat.

“Entre moltes altres coses, no oblidem la presència dels trols i la possibilitat d’haver de bregar amb comentaris negatius o amb altres conseqüències lligades a l’exposició de la intimitat. L’elaboració de significats o la creació de noves reflexions no es fa ‘en el buit’; depèn de molts factors, entre ells de les persones amb els quals els negociem”, assenyala Jiménez. A més, com indica Seró, a vegades l’audiència pot aclaparar o demanar més contingut, de manera que l’ús de les xarxes s’acabi descontrolant. “Viure la malaltia sabent que has de compartir certs aspectes de la teva vida pot generar conflictes. El mateix canal d’Instagram, amb les seves lògiques mercantils i els seus efectes psicosocials, també influeix en la manera com es gestiona la malaltia en aquesta dialèctica digital entre el que és públic i el que és privat” conclou l’autor de l’estudi.