Desenvolupen una tècnica de reproducció assistida pionera centrada en l’activació d’espermatozoides

El sistema obre la porta a escurçar fins a la meitat el temps necessari per obtenir un embaràs de forma assistida


Ha nascut un nadó fruit d’una tècnica de reproducció assistida que per primer cop se centra en activar els espermatozoides i no en actuar sobre els òvuls de la dona. Es tracta d’un sistema que s’anomena HyperSperm i que genera en els gàmetes masculins els mateixos canvis bioquímics que es produeixen de manera natural durant una fecundació espontània. D’aquesta forma, l’espermatozoide adquireix una capacitat de moviment imprescindible per a fecundar els òvuls. La innovació l’ha desenvolupat Fecundis, una start-up de tecnologia mèdica amb seu al Parc Científic de Barcelona, i el naixement ha tingut lloc a Argentina. El sistema podria permetre reduir a la meitat el temps necessari per aconseguir un embaràs de forma assistida.

Segons l’OMS, una de cada sis parelles s’enfrontarà a la infertilitat al llarg la seva vida i necessitarà un tractament mèdic per poder concebre. No obstant això, només un de cada tres tractaments de reproducció assistida té com a resultat un naixement. Per millorar aquests resultats, històricament s’ha centrat l’atenció en l’òvul, però s’ha demostrat que la contribució de l’activitat del semen va més enllà de la fecundació i que és clau per a un bon desenvolupament dels embrions i per a l’èxit dels tractaments.

“A les clíniques de reproducció assistida, en general, es presta poca atenció als espermatozoides i no tenim protocols estandarditzats de maneig del semen”, ha explicat l’experta internacional en medicina reproductiva Rita Vassena, CEO de Fecundis. Per la seva banda, Dario Krapf, expert internacional en la biologia de l’espermatozoide i responsable de l’àrea d’R+D+i de Fecundis, ha apuntat que durant anys l’espermatozoide va ser considerat com un mer mitjà de transport per a la contribució genètica del pare a l’embrió. “Avui sabem que les seves funcions van molt més enllà de només proveir l’oòcit de material genètic patern”, ha detallat. Així, ha indicat que els processos moleculars que es desenvolupen després de l’ejaculació “tenen un efecte crucial per al correcte desenvolupament de l’embrió”. 

Un estudi clínic pioner

La nova tecnologia recrea al laboratori les modificacions naturals que pateix un espermatozoide dins el tracte femení, i aconsegueix que el procediment reproductiu assistit tingui una alta eficàcia. Per provar la viabilitat de la tècnica en un context de tractament de la infertilitat, l’any 2022 es va iniciar un assaig pilot a l’Argentina, on l’empresa desenvolupa part de la seva activitat. Es van seleccionar deu parelles infèrtils amb un dilatat historial de tractaments de fecundació in vitro (FIV) sense èxit, i que recorrien a un nou tractament amb òvuls de donants. Per analitzar els resultats de l’estudi es van dividir els òvuls de cada parella en dos grups: la meitat es va fecundar segons la tècnica habitual, mentre que l’altra meitat es va fecundar després de tractar el semen amb HyperSperm.

D’aquesta forma, es va veure que els espermatozoides tractats amb aquesta nova metodologia van generar un 63 % més d’embrions d’alta qualitat. Un total de tres pacients van rebre transferències d’embrions derivats del tractament d’HyperSperm que han donat lloc a embarassos. La primera ja ha donat a llum i dues més es troben a la recta final de l’embaràs.

Els investigadors han afirmat que les dades obtingudes són “encoratjadores” i suggereixen que HyperSperm “podria escurçar fins a la meitat el temps necessari per obtenir un embaràs mitjançant tractaments de reproducció assistida, abaratir-ne l’execució i permetre l’accés als tractaments a més pacients”. Tanmateix, han recordat que es tracta d’un estudi pilot i que, com a tal, té una escala i un abast limitats. Actualment ja s’està duent a terme una avaluació definitiva del valor clínic de la tècnica amb assajos més grans.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article