Quan acaba el curs escolar, desapareixen els horaris estrictes que marcaven en bona part la rutina familiar. I apareix la temptació de relaxar-se sobre aquest tema. Tant en els horaris com en la pròpia alimentació. Es pot permetre que els àpats dels fills i filles estiguin pitjor regulats durant les vacances, que mengin quan els vingui de gust i el que ells vulguin?
Al cap i a la fi, ja han estat tot l’any amb una alimentació sana, ben regulada i ordenada en horaris molt tancats… què menys que a l’estiu puguem rebaixar el nivell d’exigència amb el menjar. El mateix es podria dir respecte al descans i la son.
Però tant en rutines, com en dieta o descans, la resposta és ferma i evident: l’alimentació i la son dels nens han de ser adequades, saludables i regulades durant tot l’any.
La fal·làcia de l’avorriment
La mateixa resposta obtindríem si preguntéssim al cervell dels infants, ja que estan aprenent sempre i en qualsevol escenari. És una fal·làcia dir que els nens necessiten avorrir-se i no estressar-se.
Les evidències científiques confirmen que ampliar el temps d’aprenentatge beneficia a tots els estudiants, sobretot a aquells que tenen més necessitats.
Seguint aquest criteri i organitzant activitats en el temps vacacional, el temps d’estiu és una excel·lent oportunitat perquè els infants aprenguin en escenaris diferents i en interacció amb altres persones.
Els horaris d’estiu
En tractar el tema dels horaris dels infants hi ha diversos condicionants a considerar: han de respectar-se els horaris de menjars i descans que necessiten, tenir-se en compte els horaris dels pares o tutors i valorar-se el temps atmosfèric o les activitats que la família planifica per a l’estiu. Tenint tot això present, és convenient establir unes pautes clares, ordenades i previsibles per a organitzar els horaris durant les vacances d’estiu.
D’altra banda, la clau de les vacances dels infants a l’estiu no està necessàriament en els horaris, sinó en quines activitats es realitzen durant el període estival. És raonable pensar que aquestes activitats tinguin un fort component lúdic i, preferiblement, es realitzin en entorns o espais naturals.
Les activitats culturals que ofereixen ajuntaments i museus en moltes ciutats són una bona alternativa, a part d’aprofitar qualsevol viatge que fem en família per a explorar altres paisatges i models culturals.
Quan l’horari i treball dels pares i mares no ho permet, existeixen models exitosos en la història de l’educació a Espanya com són les anomenades colònies d’estiu, que tant ajudaven i continuen ajudant en l’educació dels infants i en la conciliació familiar; aquestes activitats estan molt esteses i són impulsades per diferents associacions culturals, els propis ajuntaments o comunitats autònomes.
Seguretat, igualtat i inclusió
En tots els elements o factors assenyalats fins ara (espais naturals, orientació lúdica, la família i les oportunitats culturals) hi ha una variable significativa que marcarà el criteri a l’hora d’organitzar el temps lliure dels infants: garantir una interacció entre ells i amb altres adults segura, igualitària, constructiva i inclusiva.
Les interaccions positives i segures generen aprenentatges valuosos i molt relacionats amb les necessitats personals i socials dels infants. D’altra banda, aquesta interacció dialògica es converteix en garantia de construcció d’entorns segurs, lliures de violència i oberts a noves persones, a cultures diferents.
Fins i tot en el cas de proposar activitats amb pantalles, aquest tipus d’interacció hauria de ser la condició sine qua non per a l’ús d’aquestes. Pot haver-hi pantalles que faciliten la comunicació i l’aprenentatge i pantalles que acaben sent murs (Dark Web) quan els pares o adults responsables no acompanyen als infants en aquests viatges.
En general, és cert que l’ús de les pantalles necessita més evidències científiques i, en tot cas, es remet al consell dels especialistes, per exemple els pediatres.
Autonomia i seguretat
Una altra qüestió rellevant a l’hora de planificar les vacances dels infants és l’autonomia: quan se’ls pot deixar solos al parc, la piscina, la platja o en la festa major? A més d’algunes situacions de risc que s’han conegut quan els infants s’han quedat sols, el sentit comú i la recerca aconsellen que els nens i adolescents puguin prendre les seves pròpies decisions, però sempre amb l’ajuda i en diàleg amb els adults.
En aquest sentit no oblidem que també en aquests escenaris la clau ha de ser la interacció amb altres infants i també amb persones adultes i la garantia d’entorns segurs. Podem aplicar aquí el mateix que hem comentat respecte a les pantalles: deixaríem als nostres fills en un lloc on algú els pogués fer mal? Deixaríem als nostres fills visitar llocs web que els posarien en perill?
Per a acabar, m’agradaria donar una pauta resumeixen per a les vacances dels infants i les seves famílies: les bones amistats i una relació cordial amb la família són la millor garantia per a unes vacances inoblidables i meravelloses.
(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l'original aquí)
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari