Dos estudis liderats per l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i l’Hospital Universitari de Bellvitge evidencien que mostres no invasives com l’orina, una citologia o una automostra vaginal, a través de petits dispositius similars a un tampó, serien útils per detectar el càncer d’endometri, un dels més habituals entre les dones, i classificar-lo en funció de la seva agressivitat. Això suposaria una eina confiable i fàcil d’utilitzar que permetria evitar més invasius i dolorosos i conèixer el pronòstic de cada dona i ajustar el tractament a les seves necessitats.
Actualment, els mètodes de diagnòstic són invasius i dolorosos, majoritàriament a través de biòpsies de l’endometri. Amb les mostres d’orina o automostres vaginals les mateixes pacients es podrien prendre la mostra sense gens de mal.
Els dos estudis publicats a les revistes científiques Clinical Cancer Research i eBioMedicine han comptat amb la participació d’epidemiòlegs, ginecòlegs, patòlegs, genetistes, i bioinformàtics de l’IDIBELL, l’Institut Català d’Oncologia, i l’Hospital Universitari de Bellvitge.
S‘ha analitzat l’ADN de les mostres de gairebé 160 dones amb càncer d’endometri i s’ha comparat amb el del tumor original. En concret, s’han seqüenciat els 47 gens més comunament mutats en càncer d’endometri.
En el 100% de les orines i el 73% de les automostres vaginals analitzades s’han pogut detectar mutacions similars a les del tumor original, el que les posiciona com a proves no invasives molt prometedores pel diagnòstic i classificació del càncer d’endometri. El gen mutat que es pot identificar en les mostres no invasives determina el comportament d’aquest i, per tant, el pronòstic de la malaltia. És per això, conèixer la identitat molecular de cada tumor és molt rellevant per a realitzar una teràpia personalitzada més efectiva.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari