Fa ja més de cent anys, el metge, microbiòleg i guanyador del Premi Nobel Robert Koch va advertir: “Un dia la humanitat haurà de lluitar contra el soroll tan feroçment com contra el còlera i la pesta”. Potser aquest moment ha arribat, ja que avui dia el soroll ambiental es considera el segon factor de risc ambiental per a la salut, solament per darrere de la contaminació atmosfèrica. De fet, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) afirma que 22 milions de persones sofreixen de molèstia crònica al soroll a la Unió Europea, causant la pèrdua de més d’1 milió d’anys de vida saludables, 12.000 morts prematures i 48.000 casos de malalties coronàries a l’any.
El soroll ambiental es defineix com qualsevol so no desitjat o nociu derivat de l’activitat humana. Pot provenir d’una varietat de fonts, com el trànsit rodat, l’activitat industrial, la construcció o la música molt alta. Però, quan es considera un soroll nociu per a la salut?
D’acord amb la Directiva Europea de Soroll, exposicions majors a nivells de soroll equivalents al període dia-tarda-nit majors de 55 dB són perjudicials. En altres paraules, estar les 24 hores del dia, durant 365 dies a l’any sota l’exposició d’un soroll equivalent a l’emès per una conversa causa efectes adversos en la salut. Sorprenentment, unes 10.137.000 persones a Espanya estan exposades a nivells de trànsit rodat per sobre d’aquest llindar.
El soroll ens fa emmalaltir
I això suposa un problema de salut pública. Els principals efectes no auditius reconeguts per l’OMS i l’Agència Europea de Medi Ambient inclouen problemes per a dormir i les seves conseqüències a curt i llarg termini: deterioració del desenvolupament cognitiu, alteracions metabòliques, problemes cardiovasculars… I molèstia, molta molèstia.
De fet, si li preguntéssim a un expert en soroll ambiental quin és el principal efecte del soroll, probablement la resposta seria “molèstia”. És més, el recent model de reacció al soroll, on es caracteritza el mecanisme pel qual el soroll afecta a la salut, posa èmfasi en una via indirecta. Aquesta via indirecta implica la percepció cognitiva del soroll, que condueix a l’activació cerebral i la resposta emocional de molèstia.
És a dir, som conscients que hi ha soroll i ens molesta. Si aquesta sensació es prolonga en el temps, pot causar estrès.
L’estrès psicològic derivat del soroll depèn de la sensibilitat individual i la capacitat de cada persona per a afrontar situacions d’estrès. Es creu que la nostra ment té un mecanisme per a no sofrir tanta molèstia al soroll: l’habituació. Es tracta d’un mecanisme mitjançant el qual la percepció de soroll s’allunya de la consciència, i es redueix l’activació emocional de l’escorça prefrontal. Deixem de sentir molèstia. D’aquí ve que les persones que viuen en entorns sorollosos s’acostumin a viure amb això. Problema resolt? En absolut, perquè aquest mecanisme d’habituació psicològica no implica habituació fisiològica.
La reacció fisiològica del cos és inevitable
Encara que sentim que ens acostumem al soroll, la reacció fisiològica continua. El soroll activa l’eix hipotalàmic-pituïtari-adrenal (HPA) i el sistema nerviós simpàtic.
L’eix HPA és un eix neuroendocrí que, entre altres processos, coordina la resposta a l’estrès i el sistema immunitari. D’altra banda, el sistema nerviós simpàtic forma part del sistema nerviós autònom i prepara a l’organisme per a situacions estressants o d’emergència.
L’activació simultània d’aquests dos sistemes fa que el cos alliberi hormones de l’estrès: el cortisol, l’hormona de l’estrès per excel·lència i les catecolamines, com l’adrenalina o noradrenalina.
Quan arriben a la sang, aquestes hormones provoquen el moviment de l’energia emmagatzemada als músculs. Com a conseqüència, la freqüència cardíaca, la pressió sanguínia i la freqüència respiratòria s’eleven. Al mateix temps s’inhabiliten processos metabòlics com la digestió, el creixement o la resposta immune.
Aquest conjunt de reaccions és molt important per a la supervivència i en situacions agudes d’estrès el cos és capaç d’autoregular-se i tornar als nivells basals d’aquestes hormones. Quan l’estrès es converteix en crònic, en canvi, el cos perd la capacitat de recuperar-se. Aquest fenomen es denomina sobrecàrrega alostàtica. S’ha demostrat que l’estrès crònic augmenta la inflamació, suprimeix la immunitat i comporta problemes del sistema vascular. Al seu torn, això es relaciona amb el risc de malalties cardíaques, hipertensió, diabetis i malalties neurològiques.
Silenciem el soroll
Es diu que un món sense soroll no és món. Però un món sense descans i sense salut tampoc ho és. Per això, les intervencions per a reduir l’exposició al soroll són vitals.
Entre les intervencions més efectives es troben el canvi de paviment per a reduir la fricció, la reducció de la velocitat màxima a la qual circulen els vehicles en els centres les ciutats, les restriccions temporals i espacials dels focus d’emissió, la construcció de les barreres de soroll i una planificació urbanística eficient.
Un bon exemple de mesures urbanes és el projecte de les superilles de Barcelona. Es tracta d’agrupacions de nou illes urbanes on el trànsit queda restringit als carrers perifèrics, amb l’objectiu de reduir la contaminació procedent dels vehicles de motor i prioritzar la circulació de vianants i ciclistes. Aquest nou model de ciutat redueix l’exposició al soroll, millora la qualitat de l’aire i augmenta l’ús públic i recreatiu de la zona.
En aquest projecte, a més de la restricció del trànsit, també es fomenta l’eliminació de l’asfalt i l’augment d’espais verds. Se sap que els espais verds tenen la capacitat d’atenuar el soroll, la contaminació ambiental, les altes temperatures i la llum artificial. Sense oblidar-nos que fomenten l’activitat física i faciliten la interacció social.
Llavors, a què estem esperant? Es preveu que per al 2050 el 68% de la població mundial visqui en ciutats, i el 75% de la població europea viu ja actualment en urbs. En quin model de ciutat volem viure? Jo ho tinc clar, i tu?
(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l'original aquí)
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari