El sostre de vidre es redueix a les universitats, però encara es constata el biaix: només un de cada quatre catedràtics és dona

ACN

Les universitats catalanes han rebaixat un 22% l’índex de sostre de vidre en deu anys, però només un de cada quatre catedràtics (el 26,51%) és dona. Així ho apunta el darrer informe d’Indicadors Dona i Ciència, que realitza el Departament de Recerca i Universitats i que es fixa en l’índex de sostre de vidre, que és la proporció entre el conjunt de dones professores universitàries en totes les categories en relació amb el de dones catedràtiques. Mentre que el 2012 l’índex se situava en un quocient del 2,32, la proporció ha millorat i l’índex s’ha rebaixat fins a un quocient d’1,81 el 2021. Malgrat la rebaixa, el valor encara superior a 1 constata el grau de dificultat de les professores per ser catedràtiques.

Des del 2012 l’índex s’ha mantingut estable o ha augmentat i no va començar a reduir-se fins al 2017, quan era de 2,1. Segons les darreres dades disponibles, per exemple, el 2016 les dones catedràtiques universitàries representaven prop del 20%, mentre que els homes catedràtics universitaris eren el 80%. És a dir, només dos de cada deu eren dones. Per contra, el 2021 la proporció ha millorat i les dones catedràtiques eren el 26,51% pel 73,49% de catedràtics homes.

Amb tot, les xifres encara se situen lluny d’una situació paritària, tenint en compte que les diferències entre homes i dones no són tan accentuades en altres estadis de la carrera universitària i que, on s’accentuen, és en els estadis superiors. De fet, l’informe constata que la presència majoritària de dones en els primers estadis de la universitat i la recerca disminueix en les escales superiors de les carreres acadèmica i científica. Per tant, tot i que s’ha reduït la proporció entre les dones que són professores i les que són catedràtiques la desproporció encara és evident.

Davant d’aquesta evolució i amb les dades a la mà, el Departament de Recerca i Universitats reconeix que hi ha un biaix de gènere i insta a continuar treballant per trencar aquest “desequilibri històric”.

En la línia d’impulsar mesures per eliminar el biaix per raó de gènere i altres formes de discriminació a les universitats i centres de recerca, el Departament avança en el desplegament de la llei de la ciència, que té com a objectiu principal revertir aquests indicadors de desigualtat. Segons el Departament, mitjançant l’estratègia d’igualtat de gènere en la ciència, que s’aprovarà abans de finalitzar l’any, s’inclouran mesures específiques per avançar cap a la igualtat de gènere en els òrgans d’avaluació, desenvolupament i innovació. També es vetllarà per la inclusió de personal expert en gènere en els òrgans d’avaluació i assessorament; la composició equilibrada dels òrgans de govern; l’aprovació, i la possibilitat d’incorporar línies de finançament específiques per a la recerca en gènere.

L’informe, presentat en la darrera reunió de la comissió de Dones i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), que aplega el Departament de Recerca i Universitats i les 12 universitats catalanes, recull dades actualitzades fins a l’any 2021 sobre inserció laboral, PDI, reconeixement, òrgans col·legials, així com investigació i centres CERCA.

Evolució al llarg de la carrera acadèmica

Pel que fa als titulats de graus de dones i homes a les universitats catalanes, el curs 2020-2021 és del 57,7% i 42,3%, respectivament. Al llarg de la carrera acadèmica es fa evident que com més s’avança en els estudis més disminueix la representació de les dones. Per exemple, el curs 2020-2021 les dones són majoria a la universitat fins a l’etapa de les titulacions de màster (56,8%, mentre que els homes, 43,2%), una dada que s'iguala més endavant, pràcticament en el moment de llegir les tesis doctorals (dones, 51,3%; homes, 48,7%) i disminuint a partir d’aquí la seva presència, representant un 47,2% del professorat associat (homes, 52,8%) i tan sols un 26,51% entre els catedràtics d’universitat, respecte al 73,49% dels homes. Malgrat això, per exemple, el curs 2016-2017 el percentatge de dones investigadores representava només un 39,8% i el de dones catedràtiques un 21,4%.

En relació amb la carrera investigadora, les dades del curs 2020-2021 mostren que malgrat el manteniment de l’equilibri de gènere en les tesis llegides, a partir d’aquest moment el percentatge d’investigadores postdoctorals decau fins al 43,6% respecte al 56,4% dels homes.

Pel que fa al PDI (personal docent investigador), la presència de dones ha incrementat, passant del 40,7% al curs 2012-2013 al 44,5% el curs 2020-2021.

A les universitats, el biaix de gènere continua també present en l’àmbit de les branques de coneixement escollides. Així, la presència femenina continua sent majoritària en ciències de la salut (70,23%) i en arts i humanitats (66,74%), i ciències socials i jurídiques (60,41%), i igualant-se en ciències (52%). En canvi, tan sols representa el 26,31% als estudis d’enginyeria i arquitectura, segons les dades de matrícula en graus i màsters universitaris corresponents al curs 2020-2021. No obstant això, també es registra a l’informe que el percentatge de dones cursant estudis d’enginyeria i arquitectura s’ha elevat un 1,65% en relació amb les dades del curs 2015-2016 (24,66% del total).

A Catalunya, en termes d’inserció laboral, el percentatge d’ocupació de les dones amb titulació universitària se situa al voltant del 90%, quedant així igualat amb el dels homes.

Pel que fa al personal universitari, si bé les dones encara se situen per sota del 50% en les posicions de PDI permanent i agregat —amb percentatges del 37,57% i el 43,70% respectivament—, el pes del col·lectiu femení es redueix significativament en la categoria de catedràtic universitari i catedràtic contractat, representant només el 26,51%, enfront del 73,49% dels homes, segons dades corresponents a l’any 2021.

Cap a una recerca més paritària

El pes relatiu de les dones en ciència pel que fa a reconeixements obtinguts també és minoritari. Es continua observant aquest biaix de gènere, que en alguns casos fins i tot es veu una disminució respecte a anys anteriors. Per exemple, en relació amb la distinció honoris causa, s’ha doblat el percentatge de dones atorgades amb aquest mèrit: 20% l’any 2016 i un 40% el 2021. La gran diferència es veu amb el percentatge de dones distingides com a emèrites respecte als homes al llarg dels anys, havent elles patit una lleugera davallada. El 2013 eren 25,83% de dones respecte al 74,17% d’homes, i el 2021 un 22,37% i un 77,63% respectivament.

Al global del sistema de coneixement català, les dones investigadores encara representen un percentatge inferior respecte als homes. Per al PDI permanent amb més de 60 anys, la presència de la dona és només del 30,77% i, en canvi, entre el col·lectiu de menys de 50 anys hi ha hagut un increment significatiu, ja que arriba al 44,10%. Es constata una millora de les dades respecte al curs 2015-2016, que eren del 27,45% en el cas de PDI permanent de més de 60 anys i del 41,13% entre el col·lectiu de menys de 50 anys.

Tot i ser encara minoritària, la presència femenina en les escales superiors de la carrera científica representada pels professors d’investigació d’excel·lència ICREA ha passat del 22,76% del total l’any 2016 al 28,68% de l’exercici 2021. En el cas del sistema CERCA, les dades evidencien que el desequilibri en la carrera científica s’inicia just després del doctorat. Mentre en l’etapa predoctoral, les dones representen el 52% del personal als centres, en les etapes posteriors el percentatge es redueix fins a arribar al 24% de presència femenina entre els líders de grup.