La violència masclista digital és una realitat que afecta cada vegada més dones. Segons l’informe de la Federació de Dones Joves Apps sense violència, el 57,9% de les entrevistades s’han sentit pressionades per tenir sexe amb els homes amb qui van quedar a Tinder i el 21,7% de les dones que van tenir cites a través de Tinder van assegurar que van ser forçades a tenir una relació sexual mitjançant violència explícita. No són les úniques xifres que mostren la incidència d’aquesta situació. L’informe Violència digital de gènere: una realitat invisible, de l’Observatori Nacional de Tecnologia i Societat, recull que el 18,4% de les dones declara haver sofert assetjament sexual a Internet. I el percentatge augmenta com més joves són: més d’un 25% de les dones d’entre 16 i 25 anys ha rebut insinuacions considerades no apropiades a través de les xarxes.
Segons els especialistes, encara que la violència masclista digital es pugui definir com qualsevol violència masclista en el sentit ampli que té un component digital, no es tracta d’un tipus de violència de gènere diferent del que ja es donava en la societat abans de l’arribada d’internet. La novetat és que ara hi ha canals que la poden facilitar o exacerbar. De tot això es va debatre en el pòdcast Despacho 42: Violencias digitales de género, unidades de igualdad… y el fediverso amb experts en gènere i en tecnologia.
“El fenomen és el mateix, però hem d’estudiar de quina manera aquestes tecnologies influeixen en l’exacerbació, la continuïtat i la sensació de multiplicitat que genera la tecnologia, perquè moltes persones et poden estar assetjant alhora. No podem pensar que allò digital és 100% digital, sempre hi ha un contínuum entre vida digital i vida física”, explica Maria Olivella, coordinadora de la Unitat d’Igualtat de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que recorda que la violència masclista pot començar en allò físic i continuar en allò digital, començar en allò digital i continuar en allò físic o mantenir-se en tots dos espais alhora.
No obstant això, hi ha tecnologies que generen problemes específics. Atès el Codi Penal, un tipus de violència masclista digital que s’engloba dins el descobriment o la revelació de secrets és l’apoderament de documents o la intercepció de comunicacions, la modificació de dades informàtiques de caràcter personal i la difusió sense permís d’imatges o documents audiovisuals. “En allò físic ja existia: robar cartes, fotos, vídeos… Però en el món digital hi ha unes tecnologies que ens ho posen molt més fàcil”, aclareix Olivella.
Un altre tipus de delictes típics de violències masclistes digitals són els accessos i els usos de sistemes informàtics sense el consentiment de la usuària, a través dels quals es poden introduir troians o programes que copien contrasenyes en els dispositius. Igualment, esborrar, danyar o deteriorar dades informàtiques i obstaculitzar o interrompre el funcionament de sistemes informàtics són delictes que es poden considerar violència masclista digital, segons els casos. O falsificar documents privats o certificats, que el Codi Penal qualifica com a falsedats informàtiques.
A més, un mecanisme que s’està utilitzant amb certa freqüència en violència masclista digital, segons recorda Maria Olivella, és el phishing, és a dir, un engany a través d’un missatge. “En fer clic en el lloc, entren en l’ordinador i poden robar-ne dades personals i demanar-ne un rescat”, explica. A tots aquests delictes, s’hi sumen els ciberdelictes sexuals, com qualsevol assetjament en les xarxes o la ciberseducció de menors (grooming en anglès): enganyar una persona menor de 16 anys i entabanar-la per a una trobada sexual o per facilitar-li material pornogràfic a través dels mitjans digitals.
Conseqüències
Independentment que el delicte de violència masclista es doni en el món digital o en el físic, pot implicar conseqüències greus. “Si bé la violència masclista digital té unes característiques molt concretes, és molt real i molt física, tant les seves conseqüències com el que està passant”, assenyala la coordinadora de la Unitat d’Igualtat de la UOC. L’enquesta duta a terme per Amnistia Internacional i recollida per l’informe de l’ONTS conclou que el 55% de les dones que van patir assetjament en les xarxes socials van declarar que eren menys capaces de centrar-se en la seva activitat diària, el 54% van experimentar atacs de pànic, ansietat o estrès, un 57% van tenir sensació d’aprensió en pensar a utilitzar internet o les xarxes socials i el 54% van experimentar aquesta sensació en rebre missatges electrònics o notificacions de xarxes socials.
Com explica Rocío Pina, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, de manera immediata les víctimes d’un delicte contra la llibertat sexual poden tenir la sensació d’irrealitat, seguit d’una por intensa, sentiments de vergonya, culpa i indefensió. “Se sentiran confuses, desorientades i prevaldrà, en general, el sentiment de pèrdua de control davant el que ha succeït i la desesperança per no saber com interpretar els fets i actuar”, assenyala. I recorda que és important vigilar i controlar que aquestes primeres afectacions emocionals no prevalguin a mitjà o llarg termini i, a partir de l’actuació i la intervenció integral, evitar la revictimització i l’aparició de possibles quadres psicopatològics a mitjà o llarg termini.
Com s’ha d’actuar
En cas que s’hagi estat víctima de qualsevol dels delictes esmentats, els experts aconsellen posar una denúncia a la policia, ja que es tracta de delictes penals en molts casos. També és aconsellable acudir a serveis municipals d’atenció psicològica o a línies d’atenció gratuïta, com FemBloc.
Quant a com es poden prevenir aquests delictes, en opinió de Rocío Pina el principal és activar recursos que sensibilitzin, promovent el coneixement i una educació sexual correcta des d’edats primerenques, per evitar la propagació de models violents. “Hem de promoure la prevenció des de l’àmbit social, educar en la identificació d’aquests actes i, en cas que es cometin, promoure’n la denúncia”, explica.
“Estem començant a detectar com a societat quines formes específiques adopten les violències masclistes digitals. A més, estem començant a poder-ho introduir tant en les lleis com en les polítiques públiques. Encara estem molt a l’inici de l’abordatge”, indica Olivella. “Com a universitat digital, estem adaptant els nostres sistemes de detecció, abordatge i reparació perquè s’adeqüin a aquestes formes digitals. Hem fet també una diagnosi de violències masclistes a la UOC, en què detectem l’abast de les formes digitals. Tenim molt per aprendre”, afirma.
Quant a si les persones que creen tecnologies i eines digitals tenen alguna responsabilitat en la violència masclista digital, en opinió de Susanna Tesconi, professora dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, “és un problema de governança i de models de negoci que fomenten determinades coses. Per això, la clau sempre es troba en la descentralització”, afirma. Per aquest motiu, espais d’internet com el fedivers, que, en lloc de ser gestionat des d’una unitat central, es divideix en petites illes en forma de comunitats més petites amb el poder menys concentrat, són una alternativa a les xarxes socials convencionals que poden ajudar a fer front a la violència masclista digital.
(Aquest article ha estat escrit per Beatriz González, de la UOC)
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari