“No tinc forces, estic sempre cansada, em moro de son. Dormo molt, però em desperto sense energia. A més, pateixo dolors en moltes zones del cos i si faig un esforç extra, després ho pago. Em falla molt la memòria i em costa concentrar-me en les coses. Tot m'esgota; estic farta de viure així.”. Aquest és el testimoni real d’una pacient amb fatiga crònica, un problema que pateixen entre el 2 i el 6% de la població de països desenvolupats i unes 900.000 persones a Espanya. En el seu cas, va aparèixer després d’una infecció per SARS-CoV-2.
Malgrat que la causa d’aquesta malaltia encara no està clara, afecta persones diagnosticades de fibromiàlgia i molts pacients amb condició postcovid, definició oficial de l’Organització Mundial de la Salut per al que també es coneix com a covid persistent.
Un mal real i amb nombrosos símptomes
Durant molt de temps, alguns professionals sanitaris han dubtat de la seva existència —i fins i tot ho continuen fent avui dia— per la manca de biomarcadors per diagnosticar-la. Això fa molt més difícil el seu tractament i els pacients tampoc no entenen el que els passa.
Tot i això, la síndrome de fatiga crònica ja es coneix des de fa anys. Es detecta quan dura més de sis mesos (fins i tot anys) i no millora amb el repòs. A banda del cansament, sol acompanyar-se de símptomes com la boira mental, el malestar posterior a la realització d’un esforç, mals de cap, musculars o articulars i un baix estat d’ànim.
L’aparició d’alteracions cognitives i emocionals ha pogut influir en la creença que es tracta d’un problema exclusivament psicològic, però no és així: a nivell fisiològic, la fatiga crònica es relaciona amb un augment de substàncies proinflamatòries a l’organisme per una activació exagerada del nostre sistema defensiu.
Darrerament, els investigadors també han vinculat aquest mal amb una alteració de la microbiota intestinal, l’ecosistema de microorganismes que viuen al nostre intestí. S’alimenten del que mengem i, a canvi, generen substàncies útils i necessàries per a nosaltres. I com veurem tot seguit, el seu desequilibri podria explicar els símptomes cognitius i emocionals que caracteritzen la fatiga crònica.
El preu de la neuroinflamació
Quan l’organisme presenta alts nivells d’inflamació, les substàncies proinflamatòries tenen la capacitat d’arribar al cervell i de modificar l’acció de la microglia, cèl·lules que col·laboren amb les neurones. Això pot iniciar una cascada de canvis inflamatoris al cervell.
Però aquest òrgan no té receptors de dolor, no fa mal. Per tant, la inflamació es manifesta de manera diferent: amb boira mental, disminució de la velocitat de pensament, cansament, depressió, somnolència, fatiga, manca de motivació, etc. És a dir, símptomes molt semblants als què fan referència els pacients amb síndrome de fatiga crònica amb alts nivells d’inflamació.
Malgrat que els mecanismes encara no estiguin clars del tot, canvis a la microbiota podrien afectar el sistema immune, que “neuroinflamaria” el cervell. Així que és molt possible que els símptomes mentals esmentats es relacionin amb el que passa a l’intestí, com apunten cada vegada més científics.
Seguint la pista de l’eix intestí-cervell
Així, un estudi dut a terme a la Universitat de Cornell (Nova York) va demostrar que les persones amb fatiga crònica no només presentaven una microbiota reduïda i alterada, sinó que també tenien una permeabilitat intestinal més gran. Aquesta hipermeabilitat pot estar relacionada amb la inflamació dels pacients.
Per la seva banda, una investigació del 2022 va trobar que la proliferació de certs bacteris a l’intestí prim poden desencadenar així mateix alteracions cognitives.
Tot això reforça la idea de la implicació de l’eix intestí-cervell i de l’acció de la neuroinflamació. De fet, una altra investigació va concloure que el microbioma intestinal i pulmonar tenen un paper fonamental en el desenvolupament i el tractament de la condició postcovid.
Un degoteig d’evidències
També és cert que una revisió sistemàtica del 2018 no va poder establir cap relació entre la microbiota i la fatiga crònica. Això s’explica perquè moltes investigacions no havien valorat la gran quantitat de fàrmacs que prenen els afectats, capaços d’alterar la comunitat de microorganismes que habita el nostre intestí.
Però aquest mateix any, un estudi publicat a la revista Frontiers in Microbiology ho desmentia, vinculant dos tipus de microorganismes —dels gèneres Paraprevotella i Ruminococcaceae UCG_014— amb el risc de semblar síndrome de fatiga crònica.
A això cal sumar un altre treball del 2018 publicat a la revista Cell Host & Microbe que va trobar una menor diversitat a la microbiota dels afectats; específicament de bacteris productors d’una molècula anomenada butirat.
Aquests canvis a la microbiota poden ser deguts a la ingesta de medicaments, a l’alimentació o a haver patit alguna infecció de determinats virus o bacteris.
Què podem fer per millorar la microbiota?
És cert que cada persona té la seva pròpia comunitat de microorganismes i que s’ha d’analitzar individualment, però hi ha certs probiòtics —com els rics a Bifidobacteria infantis del cep 35624— que semblen reduir la inflamació.
També hi influeix l’estil de vida. Practicar activitats a l’aire lliure, disminuir l’estrès, respectar els cicles de vigília-son o reduir el consum d’antibiòtics i antiàcids ajuda a mantenir sana la nostra microbiota.
I pel que fa a l’alimentació, sol recomanar-se disminuir el consum d’ultraprocessats, sucres i gluten i augmentar el de fruites, verdures i peix blau (ric en omega-3).
Sembla que s’obre un camp d’estudi amb solucions possibles, però també amb molts dubtes pendents de resoldre.
(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l’original aquí).
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari