Les dones amb més formació van ser les que van empitjorar més el seu benestar a causa del confinament

Redacció
ACN

Un estudi del grup de recerca en Serveis Sanitaris de l’Hospital del Mar Research Institute ha revelat que les dones amb més formació van ser les que van veure empitjorar més el seu benestar després del confinament estricte. Els investigadors atribueixen aquesta evolució a les conseqüències negatives del teletreball sobre les persones que van tenir cura de familiars, sent en molts casos les dones. L’estudi també indica que les desigualtats de salut en funció del nivell educatiu es van mantenir estables o inclús es van reduir. El treball forma part del projecte Mindcovid i s’ha fet a partir de 2.000 enquestes telefòniques. 

Segons l’estudi, generalment l’evolució dels problemes de salut va ser negativa a tots els grups, amb millors xifres en els homes respecte a les dones. Els casos més significatius van ser els àmbits de dolor o incomoditat i els d’ansietat i depressió. Les diferències entre les dones amb nivells educatius més baixos i més alts es van reduir un 7%, mentre que en els homes la reducció va ser més modesta (del 6% i del 3%, respectivament).   

Els autors atribueixen aquest factor a les característiques laborals de cada grup. “El teletreball és un factor determinant que creiem que explica aquesta evolució”, ha explicat Montse Ferrer, investigadora de l’Hospital del Mar Research Institute, ja que les dones de nivell educatiu més alt van haver de comptabilitzar la feina des de casa i la cura de la família, fet que no va afectar de la mateixa manera als homes. En general, les dones reporten més problemes de salut, unes condicions socioeconòmiques pitjors i una sensació de més desprotecció a la feina davant la pandèmia.

L’evolució va ser més positiva al grup de persones amb nivells educatius més baixos, que, tot i que tenien un punt de partida pitjor, probablement en part per una afectació més forta dels mesos de confinament estricte, van reduir o mantenir estables les diferències amb les persones amb nivells educatius més alts a tots els àmbits analitzats. En el cas de les dones, la reducció d’aquestes desigualtats va ser més acusada. En aquest sentit, Ferrer ha afirmat que “segurament, les desigualtats van augmentar durant el confinament estricte, però després algunes polítiques governamentals per mitigar l’impacte econòmic de la pandèmia, van tenir més impacte sobretot en els nivells educatius més baixos, i van permetre mantenir estables o reduir les desigualtats amb els grups de població de nivell educatiu més alt”, explica.  

El treball ha comptat amb la participació de 2.000 persones, entrevistes per telèfon en dos moments de la pandèmia i dividides en funció del seu nivell educatiu. La primera trucada es va fer just en acabar el confinament, el juny de l’any 2020, i la segona nou mesos després. S’hi avaluaven diversos àmbits per poder analitzar l’evolució de la seva qualitat de vida, el dolor o incomoditat, l’afectació a les activitats de la vida diària, l’ansietat o depressió, la capacitat de mobilitat i l’autocura.