Entitats socials s’uneixen per denunciar un retrocés dels drets dels presos als centres penitenciaris catalans

Redacció

Un total de 35 entitats de defensa dels drets de les persones privades de llibertat, moviments antiracistes, moviments per la salut mental i de defensa dels drets tecnològics han denunciat que les persones recluses a les presons catalanes estan patint un retrocés dels seus drets els darrers anys. Han criticat aquest dimecres a una roda de premsa i un comunicat l’ús d’esprai pebre dins els espais tancats dels establiments penitenciaris, el retrocés en la regulació de les contencions mecàniques i la realització de proves pilot amb intel·ligència artificial per controlar els presos. Les organitzacions han anunciat una nova aliança entre diferents moviments socials per col·lectivitzar la lluita pels drets dels reclusos. 

Les organitzacions han denunciat que en els darrers dos anys hi ha hagut un increment significatiu de les morts i els suïcidis a les presons. Segons dades difoses al comunicat, l’any 2022 van morir 39 persones a la presó sota custòdia de l’administració, un 34% més que l’any 2021. D’entre les morts del 2022, es destaquen els 14 suïcidis, fet que suposa la xifra més alta de les estadístiques oficials del Departament de Justícia, que enregistren aquest fenomen des del 2010.  

Així, denuncien que el nombre de casos de problemes de salut mental greus també va en augment i alerten que l’ús de mètodes com les contencions mecàniques i l’aplicació reiterada de l’aïllament com a mitjans coercitius són pràctiques cada vegada més habituals als centres penitenciaris.  

A més a més, les entitats han posat el focus en el pla pilot que s’implantarà al centre penitenciari Mas d’Enric, el qual consistirà en el control de moviments de la persona privada de llibertat, la tramitació de dades amb intel·ligència artificial i la instal·lació de càmeres de reconeixement facial i gestual.

“Aquesta direcció representa una de les polítiques més regressives de la penologia i criminologia contemporània, pròpia de països de tradició molt diferent, Estats Units principalment, que aposten per sistemes de perfilament racial, a més de representar una inversió econòmica en seguretat extrema, en lloc d’apostes per mesures de caràcter rehabilitador, com ara, la inversió en llocs de treball, en educació i d’altres”, reclamen les entitats al comunicat. “Tot això encamina al sistema penitenciari en una direcció tecnocràtica cada vegada més allunyada dels paràmetres constitucionals”, afegeixen. 

Les entitats han mostrat el seu rebuig envers aquesta direcció política i institucional, la qual, denuncien, “erosiona el sistema democràtic i la pròpia legitimitat de la Conselleria de Justícia, i alhora dificulta l’acostament de posicions en una matèria com és la de la privació de llibertat, sobre la que romanen vigents obligacions internacionals que no es poden deixar de complir”. 

Per aquesta raó, han anunciat una nova aliança entre les organitzacions de defensa dels drets de les persones privades de llibertat i d’altres lluites, com el moviment antiracista, el moviment en defensa dels drets de les persones amb afectacions de salut mental i el moviment en defensa dels drets tecnològics, que neix per fer un front conjunt de denúncia social de les mesures de restricció de drets de les persones que es troben a centres penitenciaris.  

Així mateix, han manifestat la necessitat de promoure un debat ciutadà per tal de fomentar un canvi de mentalitat sobre les finalitats dels centres penitenciaris i el compromís que comporta pel Govern de Catalunya i totes les administracions responsables.