El repte de construir una xarxa comunitària que sostingui la salut mental de la societat

Augusto Magaña

Sovint, quan es parla de l’atenció a persones amb trastorns de salut mental es contraposen dos models diferents: la institucionalització enfront del model comunitari. En les darreres dècades s’ha anat avançant cap a la desinstitucionalització de l’atenció psiquiàtrica, per apostar per un model que tingui en compte els efectes dels determinants socials i de l’entorn de les persones en la seva salut mental. Però, tenint en compte que cada cop es detecten més trastorns de salut mental, de quina manera es pot construir una xarxa comunitària que hi pugui fer front? “S’ha de convèncer que el model comunitari és millor que l’altre, tant a l’acadèmia com al carrer”, ha assenyalat el psiquiatre i investigador Manuel Desviat, en la seva conferència a la jornada ‘Complexitat en Salut Mental: Persona, Famílies i Comunitat’, organitzada per Pere Claver Grup el passat 10 de novembre a la Facultat de Filosofia de la UB, en el marc del seu 75è aniversari.

Explorar la salut mental des d’una perspectiva integral i ètica, que tingui en compte la complexitat de la integració de l’àmbit sanitari i social en l’atenció a les persones. Aquest era l’objectiu central de la jornada organitzada pel Pere Claver Grup, on el psiquiatre Manuel Desviat va ser l’encarregat de fer la conferència inaugural, titulada ‘Avenços i desafiaments en la salut mental col·lectiva’. 

Aquest investigador i docent castellanomanxec ha començat explicant que “la salut hegemònica és massa individualista i es regeix per intentar que la gent tingui un ‘estil de vida saludable’”. Enfront d’aquest model, però, sorgeix una salut col·lectiva i comunitària que té en compte que hi ha determinants socials que fan que sigui impossible per a part de la població poder tenir un estil de vida saludable i, per tant, és millor buscar les respostes en les “maneres de vida” de cada comunitat. 

Al cap i a la fi, el model comunitari el que busca és apropar-se a les persones, entendre com viuen, com es relacionen amb els altres i per què pateixen, per poder-ne buscar una resposta que abordi integralment els malestars emocionals i de salut mental: “Se n’ha d’intentar anar cap a una salut que vagi des d’allò subjectiu fins a allò social i polític”, ha manifestat Desviat. Així, per exemple, una mesura podria ser introduir en els equips terapèutics persones amb experiència pròpia en el tractament de trastorns de salut mental, així com traslladar les clíniques “al carrer” i a espais comunitaris, com pot ser una residència de gent gran. 

No obstant això, plantejar una reforma sencera del sistema de salut mental cap a un model comunitari planteja diversos reptes. El primer dels quals, articular una xarxa comunitària. “A l’Estat espanyol s’ha fet un procés de reforma comunitària sense comunitat”, ha assegurat Desviat, per a qui ara mateix el principal problema que hi ha en aquest procés és que “s’està banalitzant la salut mental”, ja que s’intenta derivar als psicòlegs o psiquiatres totes les problemàtiques socials, al mateix temps que no s’augmenten els recursos públics. “No podem buscar respostes tècniques a un problema que és polític”, ha remarcat.  

Davant d’aquesta situació, Desviat planteja que un dels principals reptes ara mateix és canviar la mentalitat medicalitzadora dels problemes socials que hi ha a la societat. “Les reformes sanitàries han fracassat perquè no s’han aconseguit assumir al carrer i a les agendes polítiques... A un noi inquiet és més fàcil donar-li una amfetamina que preguntar-li què li passa”, ha puntualitzat el psiquiatre.  

Desviat ha advertit que actualment ens trobem amb una situació “extrema” i “crítica” pel que fa a l’abordatge dels trastorns i malestars de salut mental, ja que hi ha un “col·lapse” dels serveis d’atenció. Per aquest motiu, es fa indispensable l’aposta per un model comunitari que polititzi les problemàtiques socials en lloc de medicalitzar-les i que aposti per “l’emancipació” de les persones, més enllà de la seva “recuperació” o “normalització”. Un procés que necessàriament implicarà la construcció d’un treball en comú, que permeti visibilitzar les problemàtiques estructurals que afecten la salut de les persones i reclamar transformacions socials polítiques. “Quan la gent és conscient de la seva alienació es fa possible l’acció política”, ha conclòs Desviat.  

75 anys apostant per la integració sociosanitària 

Les reflexions del psiquiatre Manuel Desviat van ser el punt de partida de la jornada ‘Complexitat en Salut Mental: Persona, Famílies i Comunitat’, organitzada per a commemorar el 75è aniversari de Pere Claver Grup. Al llarg de l’esdeveniment, l’entitat ha volgut posar l’èmfasi en la seva trajectòria com a referents en el desenvolupament d’un model de salut mental comunitari i centrat en les persones, així com obrir debats al voltant de les psicopatologies emergents, la perspectiva de gènere i la transculturalitat en la pràctica psiquiàtrica, els abordatges psicoterapèutics actuals i les pràctiques assistencials basades en els drets humans. Tot això de la mà de ponents de referència en el sector, com la filòsofa Begoña Román, el psicòleg social Hernán María Sampietro i la psicoterapeuta familiar Isabel Cárdenas, entre altres.