Més de 200 professionals debaten a Reus sobre l’encaix dels programes de salut mental

ACN

Més de 200 professionals de la salut comunitària s’han reunit a Reus en el marc de la jornada centrada en el Pla de Serveis Individualitzats (PSI) per debatre sobre l’encaix dels programes de salut mental. La iniciativa, organitzada per l’Institut Pere Mata, ha posat sobre la taula els reptes existents, entre els quals destaquen la coordinació dels diferents programes i l’atenció integrada. L’adjunta de direcció Assistencial de l’Institut Pere Mata, Cori Juanpere, hi suma la dificultat per trobar personal qualificat per tractar aquest àmbit. Davant l’augment d’interès per aquest servei els darrers anys, Juanpere reivindica més recursos humans per fer-hi front. 

L’encaix entre els diferents programes de salut mental i comunitària, així com la transversalitat dels serveis, han centrat la jornada organitzada per l’Institut Pere Mata de Reus d’aquest dijous. A través de taules rodones, s’ha debatut sobre la manera com s’han de coordinar els diferents programes arreu de Catalunya, com el Pla de Serveis Individualitzats (PSI), l’Equip Guia o els programes d’intervenció infantojuvenil.

En el cas de Reus, fa més de dues dècades que s’ha engegat el Pla de Serveis Individualitzats, un programa basat en l’acompanyament directe i la recuperació de pacients amb trastorns mentals des de diversos àmbits, des del sanitari fins al social. Actualment, el programa està dotat amb una desena de professionals que atenen 150 pacients.

Segons l’adjunta de direcció assistencial de l’Institut Pere Mata, Cori Juanpere, es tracta d’una ràtio definida pel pla director de salut mental que s’ajusta a la població de la capital del Baix Camp. Tot i això, Juanpere ha posat l’accent en la importància de comptar amb més recursos humans després de l’augment de l’interès per aquest servei en els últims anys.

Dificultats per trobar personal qualificat

A la vegada, el sector lamenta les dificultats per trobar professionals qualificats per dedicar-se a aquest àmbit en un context on als trastorns de salut mental cal sumar-hi altres qüestions socials com ara l’accés a l’habitatge o la situació econòmica, que tenen un impacte directe en les persones i poden derivar en malestar emocional. “Els professionals que es dediquen a la salut mental no sorgeixen de sota les pedres, cal una voluntat explícita per dedicar-t’hi perquè remou molt a la persona que atén els pacients”, ha assegurat Juanpere.

Tot i que no ha quantificat el nombre de professionals específics que manquen al sistema de salut mental, la directora del Pacte Nacional de Salut Mental, Magda Casamitjana, ha insistit en la creació d’equips multidisciplinaris que ajudin a tractar el malestar emocional i evitar col·lapsar els serveis actuals.

Pel que fa al Pacte Nacional de Salut Mental, la previsió és que a partir del gener s’implementin els objectius transversals del document en el qual s’ha treballat els últims dos anys. L’objectiu, segons Casamitjana, és apostar per una millora col·lectiva en el malestar emocional, més que no pas individual, per fer que el conjunt de la població sigui “molt més resilient”.