El Síndic de Greuges proposa un sistema de protecció a la infància “menys institucionalitzat” i més preventiu

ACN

El Síndic de Greuges recomana que el sistema de protecció a la infància i l’adolescència viri cap a un model “menys institucionalitzat” i més preventiu. Així ho conclou un extens informe elaborat per la institució que analitza els dèficits del model actual, alhora que demana més garanties i proposa millores. Entre les propostes del síndic destaquen algunes com crear un servei d’acompanyament i suport a les famílies progenitores per prevenir situacions de desemparament, promoure més l’acolliment familiar, o prohibir els centres residencials de més de deu places perquè aquests siguin de petit format i s’assemblin més al que seria un entorn familiar.

A banda, el Síndic també planteja la necessitat d’adoptar un pla de mesures urgents per evitar que nadons i infants de menys de sis anys estiguin ingressats en centres, ja que els efectes de la “institucionalització”, denuncia l’ens, són “especialment negatius” per als més petits. Segons dades recollides en l’informe corresponents al juny del 2023, a Catalunya hi ha 279 infants tutelats menors de sis anys que viuen en un centre residencial.

Canvi de model: de “separar per protegir a prevenir per protegir”

L’informe remarca que el sistema de protecció no només ha de vetllar perquè les necessitats dels infants i adolescents dels quals es fa seguiment estiguin garantides, sinó que també ha de prevenir que es puguin produir situacions de desemparament i garantir l’acompanyament i el suport per superar el desemparament quan aquest ja s’ha produït.

En altres paraules, recull el text, el sistema ha de caminar cap a una concepció de la protecció que defugi el “separar per protegir” i posi més l’èmfasi en un altre enfocament: el de “prevenir per protegir” i “protegir per al retorn”.

I és que, d’acord amb la informació recopilada per l’ens, moltes famílies en situació de vulnerabilitat afirmen que se senten més “fiscalitzades i castigades” per l’administració que no pas ajudades a revertir els indicadors de negligència o desatenció recollits als informes socials.

El Síndic considera que el sistema no és “garantista” quan el mateix òrgan administratiu és qui inicia el procés de desemparament, el declara i l’executa. Un escenari que, un cop s’engega, només es pot revertir per la via judicial i, a la pràctica, no es fa abans d’un any de l’adopció de la mesura. Davant d’això, el Síndic proposa crear una comissió interdisciplinària que vetlli per les garanties del procediment de desemparament i sigui qui faci la proposta de desemparament un cop s’hagi fet l’estudi del cas. Això permetria —segons l’ens— separar la fase d’estudi i la fase de proposta.

Crear un servei d’acompanyament familiar “intensiu”, defensa el Síndic, permetria evitar que situacions de risc moderat derivessin en risc greu i també i que part dels infants que actualment entren al sistema de protecció hi entressin.

Dades de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) recollides per l’informe mostren que la negligència, desatenció o imprudència dels pares és el principal motiu de desemparament (32,6%), seguida de problemes de drogodependència o salut mental dels progenitors (13,2%) i situacions de risc greu persistents (12,7%).

Un cop es produeix el desemparament i és l’administració qui té la tutela de l’infant o l’adolescent, el Síndic aposta per “protegir per al retorn”. Per això, planteja impulsar serveis d’acompanyament familiar perquè el retorn de l’infant amb el seu nucli familiar sigui possible. Un objectiu que veu possible si el sistema de protecció treballa les habilitats parentals dels pares, però també la relació que aquests tenen amb els infants. El defensor del poble troba a faltar un treball “intensiu” dels equips d’atenció a la infància i l’adolescència amb els progenitors per promoure i preparar aquest retorn amb la família biològica.

Dèficits del sistema: infrafinançament i desigualtats

Entre els dèficits del sistema que situa l’informe hi ha l’infrafinançament per part de l’administració en relació amb la protecció d’infants i adolescents, un fet que dificulta que hi hagi prou serveis o programes per atendre algunes necessitats familiars, i més concretament de serveis destinats a l’acompanyament.

També assenyala dèficits de cobertura d’algunes prestacions i desigualtats territorials en relació amb la localització dels recursos residencials. Per exemple, s’apunta que una tercera part dels municipis de 10.000 habitants no disposen de cap centre de protecció. Això limita les possibilitats de l’acolliment residencial d’infants i adolescents tutelats per l’administració en el territori de residència de la família biològica, fet que comporta canvis d’escola o d’amistats i dificulta la relació biològica amb els infants.

Un altre dèficit es troba en el suport a les famílies acollidores. La institució del Síndic de Greuges constata, a través de queixes rebudes, “mancances en el suport i l’acompanyament” que aquestes famílies reben de l’administració. Són queixes que van des de la manca d’assessorament sobre com cal atendre determinades necessitats fins a la informació sobre el mateix procediment d’acolliment. La institució també rep queixes relacionades amb la diferència en el tractament que es dona a famílies alienes i extenses (aquestes últimes són familiars del menor d’edat que se’n fan càrrec). En concret, les queixes venen perquè famílies extenses no reben complements que sí que reben les alienes.

Propostes: més acolliment familiar i centres de fins a deu places

El Síndic subratlla que l’acolliment familiar hauria de ser preponderant, ja que és més eficaç per garantir el benestar dels infants i adolescents en comparació amb l’acolliment residencial. Tanmateix, el 56,8% dels acollits en el sistema de protecció són en centres residencials, un percentatge superior al de l’acolliment familiar (42,5%). A Catalunya hi ha més de 4.800 infants tutelats en centre residencial, mentre els infants o adolescents acollits en famílies alienes (no hi ha cap relació de parentiu) són 925 aquest 2023.

Els darrers anys, assenyala l’anàlisi, l’acolliment familiar s’ha estancat. La manca de famílies que acullin també fa que s’allargui la durada dels acolliments anomenats d’urgència i diagnòstic, que haurien de tenir una durada màxima de sis mesos mentre es duu a terme l’estudi de la situació de l’infant. Tot i això, en més d’un 80% dels casos l’acolliment s’allarga.
En aquest context i per promoure l’acolliment amb famílies, el Síndic proposa potenciar les UCAE, que són un acolliment familiar professional en què la persona que acull té experiència prèvia i rep formació. El setembre del 2022 hi havia 30 infants en unitats convivencials d’acció educativa (UCAE) i el defensor del poble demana que aquesta modalitat es desplegui i desenvolupi “definitivament” per incrementar-ne el nombre.

Més enllà dels motius de benestar que implica per l’infant l’acollida familiar, l’informe també defensa aquesta modalitat pel cost que representa. Mentre que la despesa anual per infant en centre d’acolliment és de 63.987 euros, en família aliena és de prop de 6.000 euros. És a dir, la plaça mitjana d’acolliment en recurs residencial és prop de deu vegades més que si l’atenció i acollida es fa en un entorn familiar, amb l’excepció de les UCAE, en què el cost és fins i tot, com a mínim un 29% més baix.

D’altra banda, i sobre el format dels centres residencials, el Síndic demana al Departament de Drets Socials que estableixi un model “més obert” a les famílies biològiques, inspirat en el projecte de les cases d’infants, que preveuen una relació més flexible i constant amb les famílies biològiques. També aposta per prohibir centres de més de deu places.

Segons dades del febrer del 2023, del total de centres residencials (395) només menys de la meitat tenen menys de deu places (185), mentre que la resta tenen de 10 a 19 places (197), de 20 a 29 places (61) o 30 places o més (42). El document també assenyala preocupació per la manca de personalització en alguns centres, l’existència d’espais compartits grans amb habitacions de més de dues o tres persones o la manca de taules d’estudi d’ús personal. També situa com a problema la rotació del personal educador, que dificulta als infants i adolescents tenir referents “estables”.

De fet, una de les propostes del Síndic és assignat un referent als infants i adolescents en el sistema de protecció perquè, en el seu pas pel sistema, disposi d’una persona amb la qual tingui confiança i pugui acudir en qualsevol moment, alhora que procuri que les decisions administratives que es prenguin tinguin en compte “les seves necessitats i demandes”.