Rosa Maria Ballabriga, mare d’acollida: “Amb la quantitat de gent que hi ha, no hi hauria d’haver cap infant en un centre”

ACN

“Els infants necessiten un entorn familiar”. Així de contundent és la visió de la Rosa Maria Ballabriga, una mare de Solsona que fa més de dues dècades va decidir acollir un infant, l’Àlex Laguna, que ara en té 23, i al qual ha acabat adoptant: “Amb la quantitat de gent que hi ha, no hi hauria d’haver cap infant en un centre”. Ell conclou que la vida li ha donat una oportunitat: “Si m’hi paro a pensar en què —la Rosa— no m’hagués agafat, on estaria ara mateix?”, reflexiona.

Ara per ara, cinc famílies de l’Alt Pirineu i Aran, amb deu infants i adolescents, estan dins d’aquest programa del Departament de Drets Socials, que fa una crida per mirar de sumar-n’hi de noves. De fet, calculen que aquesta part del territori té un potencial per rebre fins a 150 infants i joves.

Ballabriga assegura que tornaria a acollir un infant i que és una experiència que recomana a altres famílies. En el seu cas, va començar a plantejar-s’ho poc després de separar-se del seu marit i va acabar de donar el pas l’any 2002, quan les seves filles tenien 14 i 10 anys. “De seguida estava enganxat a nosaltres”, recorda, tot valorant com a molt positiu el procés d’adaptació de l’Àlex al seu entorn.

Així i tot, la Rosa deixa clar que “no ha sigut tot un camí de roses”, però que “ha valgut la pena” i que està satisfeta de “col·laborar” perquè un infant surti del centre d’acolliment: “Allà els cuiden molt bé, evidentment que no els hi falta de res, però no tenen referents familiars”, conclou. També posa en valor l’ajuda i l’acompanyament que ha rebut per part de l’administració en tot el procés.

Mentrestant, l’Àlex es mostra molt agraït amb la seva família. Assegura que quan era petit “veia a dos mares i no li donava tanta importància” i que el procés d’adaptació ha estat molt “natural”. Tot i això, reconeix: “Alguns cops m’ha costat dir que era adoptat, em feia una mica de por”. En aquest sentit, assegura que la reacció de persones que coneixia en assabentar-se’n era de sorpresa, però que la gran majoria ho han acceptat.

Després d’haver aconseguit assimilar com és la seva vida, recomana a altres persones que es puguin veure en aquesta situació que “no tinguin por” i que pensin en els seus objectius i intentin “complir els seus somnis”. Finalment, deixa clar: “La vida que tinc ara no la canviaria per res”.

Tots dos han explicat la seva experiència a la Seu d’Urgell, en el marc d’una campanya del Departament de Drets Socials anomenada ‘Acollir és fer família’ i amb la qual es vol fer una crida per augmentar el nombre de famílies acollidores.