Dos de cada deu catalans amb mobilitat reduïda han hagut de canviar de casa per falta d’accessibilitat

ACN

El 20% dels catalans amb mobilitat reduïda han hagut de canviar de domicili per la falta d’accessibilitat de l’immoble on residien, una xifra que ascendeix al 31% en el cas de les persones que es desplacen en cadira de rodes. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe Accessibilitat i mobilitat: millorant la qualitat de vida de les persones amb discapacitat, que ha elaborat la Fundació Mútua de Propietaris.

L’estudi també indica que el 87% dels edificis necessiten millores en aquest sentit, i que el 60% dels ciutadans veu “poc o gens probable” que es duguin a terme aquests canvis, principalment per motius econòmics (55%) o per la falta d’acord entre els veïns (47%).

Segons l’Enquesta de Discapacitat, Autonomia personal i situacions de Dependència (EDAT) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), un 57% de les persones amb mobilitat reduïda té dificultats per a caminar o moure’s dins del seu propi habitatge. Tant és així, que una de cada quatre persones ha hagut d’executar obres per a adaptar la seva llar, on els lavabos (74%), els dormitoris (42%), la cuina (32%) i la porta d’entrada (32%), són les principals actuacions que han hagut de fer, segons recull l’informe elaborat per la fundació. Tot i això, lamenta que les limitacions de mobilitat s’accentuen més fora de l’habitatge.

L’estudi conclou que gairebé el 80% de les persones amb mobilitat reduïda té importants dificultats per a caminar o moure’s, i el 73% requereix l’ajuda de familiars i amics. Aquesta situació provoca que un 39% passi molts dies sense sortir de casa, i un 2% no en surti mai. En aquest sentit, el 30% dels catalans considera que si el seu edifici estigués més adaptat, sortiria més de casa, un percentatge que es duplica en el cas d’aquells edificis que no tenen ascensor.

Millorar l’accessibilitat als edificis

L’informe adverteix que un 87% dels edificis d’habitatges ha de realitzar actuacions d’eliminació de barreres arquitectòniques per a millorar la seva accessibilitat. En concret, un 17% necessita instal·lar un ascensor; el 25% una rampa per a salvar el graó d’accés al portal; el 56% té porters automàtics no accessibles des d’una cadira de rodes; el 66% tenen les bústies elevades, i el 48% dels portals necessita un obre portes motoritzat perquè aquesta pesa massa.

Dur a terme totes aquestes accions suposaria un cost mitjà per llar de 1.361 euros, una xifra que s’incrementa en aquells edificis de menys plantes i menys veïns, on pot oscil·lar entre els 5.409 i els 4.457 euros; entre les llars d’edificis més antics (3.156 euros); els que tenen habitatges de menor grandària (2.416 euros) i a les llars amb menys ingressos (2.995 euros).

L’informe destaca que, malgrat que el 63% dels catalans està d’acord en el fet que un edifici accessible revaloritza els seus immobles, 6 de cada 10 veu poc o gens probable realitzar les millores d’accessibilitat necessàries al seu edifici. La falta d’acord entre veïns (47%) i els motius econòmics (55%) són les principals raons exposades, especialment quan la inversió suposa una xifra superior als 2.000 euros.

A més, revela que sis de cada deu edificis no han rebut ajudes per a millorar l’accessibilitat, degut en part al desconeixement, l’edat —els edificis on viuen persones més joves han rebut més ajudes—, la falta de sol·licituds d’adaptació de l’edifici —només el 24% de les persones amb limitació de mobilitat han sol·licitat alguna actuació—, o el nombre de plantes.

Relació amb la tecnologia i conseqüències en l’estat d’ànim

Davant la dificultat per a sortir de casa, la tecnologia suposa una gran ajuda per als qui tenen mobilitat reduïda. Una de cada dues persones afirma que aquesta ha facilitat les seves gestions i un 21% l’empra per a comprar per internet. Així i tot, existeix una bretxa digital que afecta les persones majors de 60 anys i als qui viuen en zones geogràfiques amb serveis digitals menys desenvolupats.

Malgrat tot, existeix una clara relació entre la falta d’autonomia i l’estat d’ànim. En concret, l’informe afirma que un 60% de les persones amb mobilitat reduïda se senten malament amb elles mateixes, una percepció més accentuada entre les persones més grans de 70 anys qui, a més, són les que en grau més alt afirmen quedar-se molts dies sense sortir de casa.