El 2020 es va diagnosticar de càncer 2,7 milions de persones a la Unió Europea i 1,3 milions de persones van perdre la vida a causa d’aquesta malaltia, entre elles més de 2.000 joves. Llevat que actuem ja amb decisió, els casos de càncer augmentaran un 24% d’aquí al 2035, convertint aquesta malaltia en la principal causa de mort a Europa.
A altres continents no estan millor. El 2020, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), es van atribuir a aquesta malaltia gairebé 10 milions de defuncions a tot el món, és a dir, gairebé una de cada sis de les que es registren.
Entre els factors que poden endarrerir-ne el diagnòstic, i per tant complicar l’evolució, hi ha els problemes de salut mental. Abordar-los adequadament podria ajudar a la prevenció del càncer. No oblidem que hi ha més de 84 milions de persones amb problemes de salut mental a Europa, i que segons dades de l’Organització Panamericana de la Salut (OPS) el 34% de les malalties a Amèrica Llatina estan relacionades amb la salut mental.
Els problemes de salut mental crònics fan que el càncer es diagnostiqui menys
La prevenció primària a través de l’educació per a la salut, unida a la prevenció secundària mitjançant les proves de cribratge, poden ajudar a salvar vides. Tot i això, persisteixen les desigualtats d’accés per inequitats en salut.
La majoria d’estudis descriuen que els determinants socials generen una desigualtat en salut, de manera que el desavantatge social redueix l’esperança de vida en els grups més vulnerables.
Com pitjor és la salut mental, més gran és el consum de tabac
Els estudis epidemiològics indiquen que bona part de les persones que pateixen una malaltia mental també pateixen trastorn per ús de tabac. No en va, les persones amb malalties mentals fumen a una taxa de dues a quatre vegades més gran que la de la població en general.
Les malalties relacionades amb el tabac van representar aproximadament el 53% de les morts de persones amb esquizofrènia, el 48% de les morts de persones amb trastorn bipolar i el 50% de les morts de persones amb depressió. Fa temps que sabem que el tabaquisme està directament relacionat amb l’aparició de múltiples malalties, entre elles vint tipus de càncer diferents, segons descrivia la International Agency per Research on Cancer (IARC) al seu informe World Cancer Report 2020. A més, el consum de cigarrets és la principal causa de bona part de morts per càncer de pulmó. Per tant, no sembla aventurat concloure que les malalties mentals augmenten el càncer.
Els hàbits de vida saludables i la detecció precoç de la major part de malalties físiques són els grans oblidats en aquests pacients. Com a conseqüència, l’evolució de malalties com el càncer és força pitjor que a la resta de la població.
Tot i això, no s’han adoptat mesures assistencials significatives per millorar la situació d’aquests grups de risc. Per aquests motius, l’OMS proposa articular i desenvolupar intervencions i programes des de l’atenció primària per aportar estructures assistencials que, des d’un vessant multidisciplinari, donin resposta de manera integral a les necessitats de foment, prevenció i tractament dels problemes de salut mental i d’altres problemes de salut.
Per la seva banda, la Comissió Europea, mitjançant la Missió Càncer que es duu a terme a través de diferents programes (alguns anteriors dins Horitzó 2020 i altres actuals dins Horitzó Europa), pretén garantir que totes les persones tinguin el mateix dret a una atenció integral, un servei de prevenció, un diagnòstic i un tractament de qualitat elevada. Amb tot això es podria arribar a una mateixa esperança de supervivència davant del càncer per a tots els pacients, amb independència de la situació social en què visquin.
Model de navegació de pacients
Una de les iniciatives més prometedores per vèncer aquest problema és el desenvolupament del model de navegació de pacients. Es tracta de crear una nova figura de coordinació sociosanitària, el navegador de pacients, que informa i facilita el trànsit pels serveis sanitaris a les persones que estan sent ateses per salut mental per prevenir i detectar precoçment el càncer. Aquest suport ajuda tant a l’hora de conèixer com prevenir-lo mitjançant bons hàbits de vida com a reconèixer els seus símptomes i realitzar les proves de cribratge (càncer de mama, còlon i cèrvix) promogudes des dels serveis sociosanitaris.
En concret a Europa això es materialitza a través del projecte CO-CAPTAIN, que es desenvoluparà a Atenes, Viena, Madrid i Polònia mitjançant un equip de 14 socis de cinc països europeus durant els pròxims tres anys. El projecte combinarà l’educació sanitària i el suport social perquè les persones amb problemes de salut mental no quedin excloses durant el procés de prevenció del càncer.
Pensem per exemple en un pacient amb un trastorn ansiós depressiu. El seu problema de salut mental és prioritari, i sol centrar la majoria dels contactes tant amb el centre d’atenció primària com amb el centre de salut mental. De fet, les seves converses amb els metges i les infermeres es focalitzen en com reduir la seva ansietat i combatre la depressió, ignorant (o fins i tot acceptant) mals hàbits com el tabac o una dieta no saludable.
En aquest cas, el navegador de pacients s’ocuparia de posar en connexió els sistemes públics, socials i sanitaris, incloent-hi els serveis d’atenció primària, salut mental i addiccions. I s’asseguraria recordar la importància de l’exercici físic habitual, la dieta sana i equilibrada, així com evitar el consum d’alcohol, tabac o altres tòxics, per prevenir el càncer. També facilitarà l’accés als recursos i els serveis per a la detecció precoç d’aquesta malaltia.
L’objectiu final no és altre que assolir l’equitat en salut, és a dir, que les persones puguin desenvolupar el màxim potencial de benestar físic, psíquic i social, independentment del seu estat de salut o altres circumstàncies determinades per factors socials.
(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l'original aquí)
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari